L’Any Guimerà va aixecar el teló el divendres passat amb un acte celebrat al Tàg del Vendrell, la vila de la qual el dramaturg és Fill Predilecte. La commemoració del centenari de la mort de l’escriptor farà que durant tot l’any la seva figura sigui ben present al llarg del territori català, amb nombrosos actes que aprofundiran en la difusió de la seva obra i la seva activitat literària, periodística i catalanista. Des de La Fura aprofitem la celebració per recordar la relació del dramaturg amb el Vendrell, retrocedint fins als orígens de la nissaga Guimerà a la vila penedesenca.
1. Guimerà i el Vendrell
Per trobar la primera referència d’un Guimerà al Vendrell cal remuntar-se al segle XVII, concretament a una partida de casament de l’any 1605. Segons explica el llicenciat en geografia Joan Colet en un estudi genealògic que va fer el 2002 sobre la família Guimerà, es tractava “d’un pagès jornaler nascut a Castelldefels que va arribar al Vendrell (…) segurament per millorar la seva situació econòmica i social”. Es deia Antoni Guimerà i al Vendrell es va casar amb Àngela Vidal, amb qui va tenir descendència.
Durant anys, els Guimerà van seguir l’ofici de pagès, i no va ser fins a finals del segle XVIII quan una part de la família va decantar-se per l’ofici de boter, en un moment en què la vila ja començava a ser un gran centre productor de botes i d’aiguardent. Va ser el besavi d’Àngel Guimerà, Agustí Guimerà i Vidal, qui va fer aquesta aposta pel comerç. També fou el mateix besavi qui, el 1778, va adquirir la casa pairal de Cal Ximet, al barri de la Barceloneta, que és on actualment hi ha el Museu Àngel Guimerà. L’altra part de la família, que va mantenir l’ofici de pagès, és la que va comprar la casa del Portal del Pardo.
Cal Ximet va ser la casa nadiua de l’avi i el pare d’Àngel Guimerà. El primer –Salvador Guimerà– es va casar amb Maria Fonts i Rubió, provinent d’una família important del Vendrell. Com destaca la professora de literatura i investigadora de Guimerà Neus Oliveras, la família Fonts tenia “un patrimoni rural importantíssim i càrrecs a l’Ajuntament, amb la qual cosa es van ajuntar dues línies rellevants del Vendrell”. Aquest matrimoni va enfortir la posició econòmica de Cal Ximet, fet que els va permetre ampliar les seves propietats amb vinya, garrofers i oliveres. També van construir un magatzem a la platja de Sant Salvador per fer botes i guardar-les.
La relació dels Guimerà amb les Illes Canàries prové del tiet del pare d’Àngel Guimerà, Agustí Guimerà i Ramon. Mariner de professió, es va traslladar a Santa Cruz de Tenerife abans de complir els trenta anys, on es va casar amb Jacinta Castellano, filla d’un comerciant canari, i va acabar fent fortuna ell mateix en el sector del comerç a l’engròs. El pare de Guimerà, que també es deia Agustí, va seguir els mateixos passos que el seu tiet, traslladant-se a Tenerife per treballar també com a comerciant. Allà es va ajuntar –que no casar– amb Margarita Jorge, amb qui va tenir dos fills, l’Àngel, que va néixer el 1845, i el Juli, nascut el 1849. La família viuria uns quants anys a Santa Cruz, fins que el 1854 van decidir tornar per fer-se càrrec del patrimoni que tenien al Vendrell, ja que el pare de Guimerà n’era l’hereu. L’arribada del futur escriptor a la vila va quedar datada el 6 d’agost de 1854.
2. Aprenentatge de la llengua i primeres poesies
Com explica la historiadora Àngels Santacana al llibre L’època daurada: Casals, Fenosa, Guimerà i Nin (2020), al Vendrell Àngel Guimerà “es crià en el si d’una família acomodada” i va fer els estudis primaris a l’escola del mestre Josep Nogués, situada al carrer Nou. Allà va ser on va començar a fer amistat amb algú que seria molt important per a ell, Jaume Ramon i Vidales. També va ser on va conèixer i aprendre la llengua catalana.
Del 1859 al 1862, Guimerà va fer els estudis secundaris a Barcelona, als Escolapis de Sant Antoni. Santacana apunta que, després, la família va viure uns anys al carrer Princesa de la capital catalana, abans de tornar al Vendrell el 1865. En aquesta segona etapa a la vila va ser quan va començar a elaborar un nombre important de poesies. Neus Oliveras afirma que en va escriure “prop d’un centenar”. Tot i que la majoria eren en castellà, a poc a poc va anar introduint el català, gràcies als consells del seu bon amic Jaume Ramon, que és qui el va apropar al món catalanista.
Durant aquells anys, Guimerà va perfeccionar la seva poesia, mentre estrenyia lligams amb els cercles literaris barcelonins, com ara el de la Jove Catalunya. També va participar per primera vegada als Jocs Florals, el 1869. Els moments més amargs van ser la mort del seu germà Juli, a causa de la tuberculosi, i la ruptura amorosa amb Maria Rubió, una vendrellenca amb qui havia estat festejant des del 1866.
La família de Guimerà va acabar marxant del Vendrell per establir-se definitivament a Barcelona el 1872. Allà, Guimerà va trobar l’ambient propici per desenvolupar la seva carrera en quatre àmbits essencials, la poesia, el teatre, el periodisme i la política. El 1877 va ser un any cabdal, ja que Guimerà va guanyar els Jocs Florals, essent nomenat Mestre en Gai Saber. Deu anys després, el dramaturg va tenir un paper clau perquè el Vendrell acollís el Certamen Científic Literari, que es va fer al Casino Circo, i del qual ell mateix va ser president.
Tot i viure a Barcelona, Àngel Guimerà va mantenir el contacte amb la vila, d’una manera força constant els primers anys, i més esporàdicament després de la mort de la seva mare, el 1883, quan es va traslladar a viure amb la família de Pere Aldavert. Precisament amb Aldavert va ser amb qui va impulsar el diari La Renaixensa, del qual va ser director. L’any 1897, el diari seria prohibit durant uns mesos per les autoritats a la província de Barcelona, i la seva edició es va traslladar primer a Reus i, després, al Vendrell, gràcies a la impremta dels germans Ramon i Vidales.
El dramaturg tampoc va oblidar la seva relació amb Sant Salvador, on estiuejava sovint amb la família Aldavert. Àngels Santacana destaca que Guimerà i Jaume Carner, junt amb dos propietaris més que tenien finques a la platja, “van fer possible l’arribada de l’aigua potable fins a la platja de Sant Salvador”. El 1907 van presentar a l’Ajuntament “la proposta d’assumir el cost de l’obra i cedir al municipi la canonada i les obres de conducció, a canvi de disposar d’aigua i de construir una font pública al costat de l’ermita”.
El maig de 1909, Guimerà va ser el protagonista d’un gran homenatge popular que se li va fer a Barcelona. El Vendrell es va sumar a la celebració el cap de setmana següent, amb un complet programa d’actes que va comptar amb la presència del dramaturg. A més de nomenar-lo Fill Predilecte de la Vila, aquell cap de setmana es va col·locar la placa que encara es conserva a la façana de Cal Ximet. També es va donar el nom d’Àngel Guimerà al carrer fins aleshores anomenat del Teatre, i es va representar La Festa del Blat al Casino Circo.
Guimerà va morir el 1924 a Barcelona, on va ser enterrat amb la seva família. Cal Ximet va passar en aquell moment a mans de les germanes Aldavert. Quan aquestes van morir, sense descendència, la casa pairal va ser donada a l’Ajuntament, el 1973.
3. “Guimerà deia que al Vendrell és on havia fet el seu bateig de català”
Neus Oliveras, professora de literatura i investigadora d’Àngel Guimerà. Autora de l’obra Mosaic de passions.
La primera referència que es troba d’un Guimerà al Vendrell és del segle XVII i sempre s’ha dit que eren una família de pagesos.
Bé, quan llegeixes les escriptures d’aquella època, és cert que posa que són pagesos, però mai ho són. Són més aviat hisendats, gent que tenia patrimoni. No cultivaven.
Van estar vinculats a la Casa del Portal del Pardo, oi?
Sí, la casa del Portal se la va quedar el germà del besavi de Guimerà, que es dedicava a les exportacions i va enviar els seus fills a Amèrica per aprendre la carrera de comerç. Per la seva banda, el besavi de Guimerà va adquirir Cal Ximet, que és l’actual Museu Guimerà. El canvi fonamental d’aquesta etapa és que els Guimerà passen de ser boters o terratinents, a ser comerciants, una línia que manté el pare de Guimerà.
Com sorgeix la vinculació del pare de Guimerà amb les Illes Canàries?
Sorgeix perquè el seu oncle havia estat el primer membre de la família que s’havia establert a les Canàries per dedicar-se al comerç a l’engròs. El pare de Guimerà hi va per fer-se càrrec d’una part d’aquests negocis i crea una companyia amb Juan Romeu.
Àngel Guimerà neix allà, però la família torna quan ell té només 8 anys. Per què?
Perquè el seu pare era l’hereu, el fill gran, i havia de fer-se càrrec del patrimoni que tenia al Vendrell. Aquí vivien les seves tres germanes, mentre que el seu germà Isidre es va quedar a les Canàries. Quan tornen al Vendrell, la família s’instal·la a Cal Ximet i un punt importantíssim d’aquells anys per Àngel Guimerà és l’aprenentatge de la llengua catalana. En un discurs que va fer el 1909, va dir textualment que al Vendrell és on va fer el seu “bateig de català”, definint-lo com una “religió de vida”.
On estudia?
Al Vendrell, Guimerà estudia a l’escola del carrer Nou, amb un mestre que es deia Josep Nogués. Després, tant ell com el seu germà petit Julio van anar a estudiar batxillerat a Barcelona, als Escolapis de Sant Antoni, on van estar internats, i no van tornar fins al 1965. Aquesta segona etapa al Vendrell va ser importantíssima i ha estat poc estudiada, perquè aquí escriu prop d’un centenar de poemes en què ja es troben trets definitoris posteriors, com, per exemple, l’element dramàtic.
Escrivia ja en català aquells anys?
La majoria d’aquests poemes estan escrits en castellà. D’una banda, perquè era la seva llengua, però també perquè molts poetes catalans escrivien aquells anys en castellà perquè creien que era una llengua de prestigi. Amb tot, també es troben ja poemes en català.
Què fa al Vendrell a banda d’escriure? Treballa?
No hi ha gaires dades. Ajuda en alguna cosa al seu pare, però no massa. És a dir, té molt de temps per escriure. Una de les amistats importants és el Jaume Ramon i Vidales, que en aquella època ja havia publicat en revistes, i que és qui l’anima a escriure en català. De fet, tots dos escriuen conjuntament uns poemes molt curts que es diuen Cantars, i que els presenten als Jocs Florals. Jaume Ramon estava vinculat a l’entitat catalanista Jove Catalunya, a la qual Guimerà també acabaria involucrat. El primer poema de Guimerà es publicaria al setmanari La Gramalla el 1870.
Estava relacionat amb alguna entitat o col·lectiu? Hi havia algun lloc de reunió cultural al Vendrell?
Realment, no. Està documentat que anava a ballar al Casino de San Isidro, però cal pensar que la majoria de gent aquí era rural. Com a connexions específiques amb el Vendrell, ell escriu sobre tres llocs. Hi ha un poema en català sobre la font del Rubió, un altre sobre la confraria dels Dolors, i un tercer sobre l’àngel, aquests dos últims en castellà.
Quan marxa definitivament del Vendrell?
El 1872, que és quan la família s’instal·la a Barcelona. Ho sabem pels padrons. Hi influeixen diversos aspectes. Per una banda, Guimerà ja havia conegut autors com Pere Aldavert o Ubach i Vinyeta, que de seguida van veure el talent que tenia, i l’estiraven cap a Barcelona. També hi va haver un desengany amorós de Guimerà amb una noia que es deia Maria Rubió, que ell havia estat festejant des del 1866. Està documentat en diverses cartes que la ruptura definitiva va ser el 1870. Un tercer factor pel qual la família va marxar va ser perquè les partides carlistes generaven molta inseguretat en les famílies benestants.
A la seva producció posterior, es troben influències o inspiracions del Vendrell?
Com a autor ell extreu de molts llocs diferents. Sí que es veritat que el Xeixa (personatge de Terra baixa) és un personatge que al Vendrell ja existia, però que no era exactament el mateix. El Calau de la Filla del mar també existia a Sant Salvador. A La reina vella surt el vocabulari els quequerequecs, que no es deia a cap altre lloc que al Baix Penedès.
Quan marxen, qui es queda a Cal Ximet?
Una masovera, Maria Nin. Però ell va tornant, manté la vinculació tant amb el Vendrell com amb Sant Salvador. El 1887 ell va ser l’ànima del Certamen Científic Literari, que es va fer al Vendrell. Va ser la primera vegada que la vila es va situar al mapa literari. Guimerà en va ser el president i hi va fer un discurs. A més, la reina del certamen va ser la germana de Maria Rubió. Està tot molt ben explicat a les cartes amb Joan Ramon i Solé.
Just ara es compleix el centenari de la mort. Es va fer algun acte al Vendrell quan Guimerà va morir?
Sí, i el més important és que la iniciativa la van impulsar la societat civil i algunes confraries. Després s’hi va afegir la part institucional. Cal pensar que en aquell moment s’estava en plena dictadura de Primo de Rivera.
El 19 de maig s’estrenarà la teva obra Mosaic de passions al Tàg, basada en fragments de Guimerà. Com va sorgir?
Va sortir a través d’un contacte comú amb la Rosa Andreu, que n’és la directora. Ella em va suggerir de fer una obra on poguessin sortir dones, i he acabat fent una peça amb diferents fragments d’obres de Guimerà. Perquè no quedés massa fragmentat, he enllaçat les parts amb dos personatges del dramaturg, la Tomassa, de Maria Rosa, i la Baldirona, de l’obra amb el mateix títol. Perquè quedés ben lligat, m’he inventat una part coral en la qual es van entrellaçant diferents aspectes de Guimerà, com ara la passió amorosa. És un passeig per tota l’obra del dramaturg, a través de la tragèdia, els drames i la comèdia, buscant molta complicitat amb l’espectador i amb un cert punt d’innovació. La representació va a càrrec del Grup de Teatre de La Cumprativa de Llorenç, amb Quim Sicart com a escenògraf.
