L’Agrupació per la Protecció del Medi Ambient (APMA) manifesta la seva oposició a l’aprovació per part de la Junta de Govern Local (ERC-JxC-CUP) del 9 de febrer del Pla Especial d’Ordenació de l’activitat extractiva de la pedrera Coll Ferran, que comportarà l’ampliació de la zona d’afecció de l’antiga la pedrera de la Griffi, ara propietat de Cales de Pachs, durant un període de 70 anys. Segons el grup ecologista, la decisió de l’Ajuntament de Vilanova d’ampliar la zona de la pedrera es contradiu amb el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), que diu a la pàgina 45 de la seva memòria que “Per al manteniment de la qualitat paisatgística i ambiental d’aquest sòl, no s’admetrà dintre del terme municipal noves explotacions de pedreres, a part de les actualment legalitzades i/o en funcionament”.
A més, l’article 263.3 de les Normes Urbanístiques del Pla General d’Ordenació (PGO) de Vilanova diu que “resta prohibida durant la vigència del present Pla l’obertura de noves àrees d’explotació”, mentre que l’informe urbanístic de l’Ajuntament de Vilanova en el qual es basa l’ampliació no esmenta aquest article ni l’esperit de la revisió del PGOU aprovat el 2001, quan hi havia un consens clar de no deixar ampliar les pedreres existents.
A més a més, la qualificació del sòl on està ubicada la pedrera és de clau 23. Segons l’article 275 del PGO, la Clau 23 comprèn els sòls no urbanitzables, forestals o reforestables, que per les seves condicions naturals han de ser objecte d’una especial protecció, impedint les actuacions que puguin perjudicar els seus valors forestals, paisatgístics i naturals.
A tocar de l’Espai Natural del Garraf
La zona on l’Ajuntament pretén fer l’ampliació està tocant a l’Espai Natural del Garraf, que és una zona protegida per figures com la Xarxa Natura 2000 (Serres del Litoral central), Llocs d’Importància Comunitària (LIC), Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de Catalunya. Segons el grup ecologista, “és fàcil entendre que l’activitat devastadora d’una pedrera no pot ser corregida per cap mesura correctora que es pugui proposar, com a molt només es podria minimitzar” la pèrdua de la biodiversitat que hi estaria associada.
D’altra banda, l’APMA també lamenta que el Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona, que gestiona el Parc del Garraf, no defensi els interessos de l’Espai Protegit del Parc del Garraf i no hagi presentat cap informe sobre aquest projecte, desentenent-se així de la seva funció de protegir la fauna, la connectivitat, els espais de transició entre les zones protegides i no protegides, les funcions ecològiques i funcionals, el risc d’incendi relacionat, etc.
