Els quatre genets: la pandèmia, la mort, la crisi econòmica i la indiferència asimptomàtica.
Primer genet. El nou virus és un cigne negre que pocs científics auguraven. Ni els experts es posen d’acord amb com afrontar-ho. Tot són contradiccions i assajos prova i error. En tenim per anys de morts, patiments, confinaments i por.
Segon genet. La gent gran que ha mort sola. La mort a les residències i l’escàndol dels triatges denegant l’accés de la gent gran a hospitals i UCI. També l’escàndol de l’inepte conseller d’ERC que no ha dimitit ni l’han cessat. Segur que hauria saltat en cas de ser del partit que Torra ha podat recentment.
Tercer genet. La crisi de cavall que acabarà amb la classe mitjana estalviadora. Grans fortunes a part, aviat tots serem pobres i a molts no els quedaran més ajuts que les pensions dels pares i avis. No espereu que ni joves ni grans surtin al carrer a reivindicar les pensions. Tothom dona per fet que les pensions seran eternes i intocables. Santa innocència.
Quart genet. Els indiferents i frívols joves, no tots, es creuen immortals infectant-se i infectant delictivament, per acció o omissió, als que som gent de risc. Qui ens cuidarà? Ells segur que no. I la sanitat pública i les residències han fet fallida. Molts joves dediquen el lleure a jugar amb gadgets electrònics, smart, artefactes i mitjans audiovisuals, bicis, patinets, drons, cotxes dièsel contaminants, cosmètics, roba sexi, satisfyers, concerts pop, drogues i tota la gamma de consum consumista. Molts practiquen amb fervor i obsessió la seva religió: sortir, festa!, lligar i allioli. Un esbiaixat Carpe Diem.
Conclusió. El temps posarà al seu lloc els descreguts precaris i se’ls passarà l’arròs i les fantasies de cop. Vindran més pandèmies, més crisis econòmiques, més atur i el canvi climàtic definitiu. Compte, preneu-ne nota, ja ha començat l’apocalipsi.
Joan Pes Castell
Sant Sadurní d’Anoia
Per indicació de la Redacció de La Bústia, estalvio espai i paraules als meus comentaris amb el fi d’aconseguir que me’ls publiquin. Sacrifico idees complementàries i extensions de les meves afirmacions. Això suposa una lectura que pot ser mal interpretada i semblar demagògica. Primer faig un esborrany i després el retallo com puc o el divideixo en parts per un altra ocasió. Em sap greu per la comprensió lectora, per deixar molts conceptes al tinter i per perdre l’actualitat del tema. Fins i tot Redacció m’ajuda corregint errors ortogràfics. Tot i això, estic prou agraït a la Redacció.