Aquest cap de setmana té lloc a l’Arboç la Fira Modernista (setena edició) que organitza l’Ajuntament, amb l’excusa que els seus carrers més cèntrics són un preciós retrat, força ben conservat, del que va ser l’arquitectura del tombant dels segles XIX al XX
Hi ha escassa literatura escrita sobre el motiu pel qual un poble com l’Arboç, que no arribava a 2.000 habitants, va poder reunir una rica col·lecció d’edificis que són una joia del modernisme i que, en el seu conjunt, tenen un valor patrimonial indiscutible. Molts dels propietaris i arquitectes amb casa a l’Arboç eren vinguts de Barcelona, on el modernisme va tenir el seu epicentre com a moviment polític i cultural entroncat amb el catalanisme incipient de l’època, que, com el seu nom indica, anhelava una Catalunya moderna.
Cal tenir present que l’Arboç, poble medieval, des de sempre ha esdevingut una capitalitat amb la seva subcomarca. És a dir, els pobles i les masies de la rodalia tenien tirada cap a l’Arboç, i en arrasar la fil·loxera a finals del segle XIX França, els petits propietaris de terres de l’entorn se’n van beneficiar –gràcies a la producció i el comerç de vi– i els que van poder es van traslladar a l’Arboç, on hi havia més qualitat de vida.
A grans trets, l’arquitectura modernista és trencadora en relació als moviments anteriors. És molt creativa i original; combina l’ús de materials tradicionals en les construccions catalanes (com la volta de maó, la rajola esmaltada i el ferro forjat) i materials nous (com el ferro colat o el maó ceràmic a la vista), s’inspira en la natura i mostra una profusió de detalls en els elements decoratius.
A l’Arboç s’ha creat un itinerari que va per davant de 25 edificis singulars d’estil modernista, i que s’han conservat bastant o molt bé. La majoria es troben al carrer Major i la plaça de la Vila, i aquesta concentració fa que l’Arboç sigui conegut com “el poble de les cases boniques”. Vegem alguns dels edificis amb major personalitat que s’hi conserven.
6. Hospital de Sant Antoni
La joia de la corona, curiosament allunyada del circuit principal, al final del carrer Hospital, que era on vivien les famílies més modestes. Data de 1911 i se la considera “la catedral del modernisme arbocenc”. Es va aixecar en substitució de l’antic hospital medieval, i les obres les van finançar els hereus (vídua i fills) de Josep Gener i Batet, que havia mort l’any 1900.
L’hospital de Sant Antoni és un edifici imponent. Rectilini, coronat en la seva façana lateral per dues torres quadrades i amb la capella de Sant Antoni adossada a la façana principal, totes les finestres del conjunt estan emmarcades amb una ornamentació d’obra vista. La ceràmica vidriada i els treballs de ferro forjat (a les finestres i a la reixa perimetral) i en fusta constitueixen elements decoratius importants. El pati interior compta amb un pou central on es poden veure les inicials dels promotors del conjunt, que acull magnífics exemples de ceràmica vidriada. Els arcs d’obra vista treballats amb totxo i la típica volta catalana decoren no només el pati interior, sinó moltes de les estances de l’edifici.
5. Capella de Sant Antoni
També de 1911, d’autor desconegut (se’n va perdre la documentació) és una de les capelles d’estil modernista pur més boniques de Catalunya. La nau conté esgrafiats amb dibuixos originals del pintor sitgetà Francesc Miravent i Solé, i estucats de Jaume Peris. Destaquen els arcs d’obra vista treballats amb totxo i el magnífic sostre de fusta i ceràmica vidriada amb motllos de la Casa Bonet i Baltà.
4. Palau Gener i Batet
Ubicat a la rambla Gener, l’edifici que ara acull l’Escola Residència L’Arboç va ser construït en dues fases. La façana monumentalista de les tres torres quadrades data de l’any 1889. El cos principal de l’edifici (1877) consta de tres plantes, orientades cap al sud, on hi havia les estances principals. Els jardins, avui desapareguts, acollien un llac i abundant mobiliari d’estil modernista. Dues esveltes torres i uns ornamentats murs delimiten els límits de la finca. El saló principal, avui aula magna, conserva gran part de la seva decoració original feta amb fusta de caoba. Excepcionalment, el Palau es podrà visitar durant la fira.
L’arribada de Josep Gener i Batet a l’Arboç l’any 1876 marca un abans i un després en la història del poble. Arbocenc de naixement, de petit se’n va anar a fer les Amèriques i va fer fortuna a Cuba com a productor i comerciant de tabac. És l’únic americano que va tornar enriquit a l’Arboç (va arribar a atresorar la tercera fortuna d’Espanya), i certament la seva arribada va deixar petjada. Aquell any, per primer cop la programació de la festa major de l’Arboç va sortir als principals diaris del país. A banda de construir el seu palau residencial, va esdevenir mecenes de les principals obres que en pocs anys van transformar el poble, com la portada d’aigua potable al poble, l’enllosat de l’església de Sant Julià, la construcció de l’hospital de Sant Antoni i la urbanització de la rambla que porta el seu nom, entre altres. També va construir dues torres més, als vèrtexs de la travessera urbana de l’Arboç (avui avinguda dels Herois de 1808).
3. La Giralda (1908)
La Giralda és l’emblema de l’Arboç. Es tracta d’un edifici d’estil neo-àrab que és una rèplica a escala de la Giralda de Sevilla, al centre de la qual hi ha el pati dels lleons (de gran bellesa) i també una rèplica del Saló dels Ambaixadors de l’Alhambra de Granada. Amb tot, l’edifici mostra certs elements modernistes, com els dos fanals de ferro forjat de la façana principal, les quatre làmpades de ferro forjat situades al Saló Ambaixadors i les magnífiques vidrieres que donen llum al primer pis i que aporten una gran bellesa al patí dels lleons. El mobiliari original de la Giralda era d’estil modernista i fet a mida per a cada estança del complex. Lamentablement, aquest mobiliari va ser robat l’any 1960.
La Giralda va ser construïda per Joan Roquer i Marí, arbocenc que residia davant l’església, que era farmacèutic i que s’havia casat amb una adinerada barcelonina, la senyora Negrevernis. Conta la llegenda que en el seu viatge de noces a Andalusia van quedar encantats, i van voler portar a l’Arboç les principals edificacions que hi van veure. La van ubicar en un mirador sobre tota la plana penedesenca i fins a les muntanyes de Montserrat, creat a força de terraplenar un terreny “extramurs” de l’Arboç per on es va fer passar la via de connexió entre la carretera nacional i l’estació del ferrocarril.
2. Castell del Bellesguard
Ubicat també a l’avinguda Jacint Verdaguer, l’edifici va ser construït l’any 1898 per l’arquitecte Joan Baptista Pons i és un habitatge residencial, d’estil historicista, del qual ressalten alguns detalls neogòtics. El més visible és una esvelta torre circular, que té un interessant remat que vol recordar la torre d’un castell, acabat amb un element troncocònic recobert d’escates vidriades. El més interessant, amb tot, és la composició dels diferents cossos de l’edifici, així com els seus detalls estilístics d’inspiració natural, la principal font d’inspiració del modernisme. La finca que envolta Cal Pons, que és de notables dimensions, conté un llac també decorat amb elements naturals i les seves vistes, atesa la cota elevada en què es troba, són magnífiques sobre la plana penedesenca i fins a les muntanyes de Montserrat.
1. El carrer Major, el passeig de Gràcia de l’Arboç
Salvant totes les distàncies que es vulgui, el carrer Major i plaça de la Vila són el passeig de Gràcia arbocenc, és a dir, l’epicentre de l’arquitectura modernista de la vila. S’hi concentren fins a catorze edificis singulars de finals del segle XIX o principis del XX, aixecats sobre la base dels edificis que hi havia ja al segle XVII, si no abans. La zona central és la que en concentra més i que posen fons a les magnífiques fotos de castells de la festa major, ara que el cablejat ja gairebé ha desaparegut. Al nucli central, costat per costat, es troben Cal Freixas, que alberga la pastisseria La Confiança (un dels edificis més bells de l’Arboç, construït al 1900 i concebut com a botiga, amb una decoració que inclou elements prefabricats i aparadors i alguns prestatges interiors originals de l’època); Ca l’Olivella (1887), amb una doble tribuna exterior a banda i banda del primer pis, que incorporen alguns elements florals; i la Casa Cañas/ Ca les Casimires (1910), en què destaquen les columnes del segon pis, les ceràmiques dels baixos del primer pis i l’escut de Catalunya de forja a dalt de tot.
Una mica més avall hi ha Can Rossell (1882), on destaquen la balconada de línies corbes, els esgrafiats de la planta noble i el terra de ceràmica catalana de la planta principal. Al costat, el sostre i els arrambadors de l’entrada de Ca l’Escarrà (1903) mostren ceràmiques originals del modernisme i al davant hi ha dos edificis molt semblants, Cal Vives i Cal Garces, amb relleus florals a la façana, reixa de forja als balcons i una barana de pedra amb decoració geomètrica al capdamunt.
Davant l’església també hi ha Cal Romeu, l’edifici on va néixer el constructor de la Giralda, Joan Roquer, les inicials del qual apareixen als treballs de ferro forjat del balcó; de la part posterior de l’edifici (a tocar de la plaça de la Puntaire) en destaquen les galeries porxades.
Fora d’aquest circuit hi queden un parell d’edificis al carrer Jussà i un parell més al carrer de la Muralla (tots dos paral·lels al carrer Major, per la part de sota) i, per l’altra banda, al carrer Sant Julià, al lateral de l’església, un edifici de Cal Marquet (1920) en què destaquen la seva balconada senyorial, la forja de les baranes i el totxo a la vista que perfila el balcó, les finestres i els cantells de l’edifici.
