L’art del petó

Artista: Antonio Canova

Any: 1793

On la podem veure? Musée du Louvre (París)

Estil: Escultura neoclàssica en marbre blanc

Què ens explica? Aquesta escultura, elaborada per l’artista italià Antonio Canova, representa una escena pròpia de la mitologia clàssica: una tragèdia amorosa que acaba amb final feliç. La història parteix de la gran bellesa de la jove Psique, que va causar la ira i la gelosia d’Afrodita o Venus, la deessa de l’amor i la bellesa. Afrodita envia el seu fill Cupido (Eros) a la Terra perquè dispari una fletxa a Psique i ella s’enamori d’un home lleig i horrible. Però Eros no pot dur a terme l’encàrrec perquè ell mateix s’enamora de la jove. Paral·lelament, la família de Psique consulta un oracle que anuncia que la jove s’unirà amb un monstre alat, i per això decideixen oferir la jove al monstre conduint-la al cim d’una muntanya. Allà, Psique és traslladada per Zèfir, el vent de l’oest, a un palau on cada nit rep la visita del suposat monstre, que resulta ser Eros. Després de diverses fatalitats i de rebre cada nit la visita d’Eros sense saber qui és, Psique, de naturalesa molt curiosa, encén un llum d’oli perquè vol descobrir la cara del visitant nocturn. Quan veu Eros se n’enamora, però una gota d’oli crema el déu, que fuig volant. Desesperada per recuperar-lo, Psique demana ajuda a diversos déus fins que finalment se sotmet als desitjos i les tortures de la mateixa Afrodita, que li mana diverses tasques impossibles. Psique les supera totes, i Afrodita decideix ordenar-li anar a l’Infern perquè li dugui un cofre ple de la bellesa de Prosèrpina o Persèfone, deessa de l’Inframon. Després de superar tots els obstacles i aconseguir el que buscava, la curiosa Psique obre el cofre però queda immersa en un somni etern, causat pel son Estigi que hi havia posat Prosèrpina. I és llavors quan Eros decideix salvar-la i la desperta amb un bes, el que immortalitza Canova amb la seva escultura. Zeus acorda que Psique pugui ser immortal i els dos enamorats es casen i acaben junts per sempre.

Artista: René Magritte

Any: 1928

On la podem veure? Museum of Modern Art (Nova York)

Estil: Pintura a l’oli surrealista

Què ens explica? Aquest és el primer quadre d’una sèrie de quatre peces que representen una parella d’amants. En aquest, la parella duu unes teles que els cobreixen la cara mentre es fan un petó: algunes teories del perquè d’aquestes teles especulen sobre la impressió que va fer al pintor el suïcidi al riu Sambre de la seva mare quan ell era adolescent; i altres asseguren que les teles són una barrera als petons entre els amants, al contacte físic, a l’amor. Com les mascaretes d’avui. Però també pot ser una metàfora de l’amor cec, de l’amor prohibit o dels amors clandestins: a nosaltres aquesta última és la que més ens agrada.

Artista: Frank Dicksee

Any: 1884

On la podem veure? Southampton City Art Gallery

Estil: Pintura romàntica a l’oli

Què ens explica? Una de les peces que més passió destil·len del recull és aquesta. Aquí es troben els amants adolescents Romeu i Julieta fent-se un petó poc abans que Romeu marxi, que ja es troba a punt de saltar amb una cama fora del balcó de la jove Capulet després de declarar-se els sentiments mutus. L’obra escenifica urgència, amor, tendresa i excitació. En aquesta pintura Dicksee plasma un dels pocs moments bons de la tragèdia d’amor shakespeariana més coneguda del planeta. Farewell, farewell, one kiss and I’ll descend, diu aquí el fill dels Montagú a la dolça Julieta.

Artista: Constantin Brancusi

Any: 1907

On la podem veure? Craiova Art Museum (Romania) / Philadelphia Museum of Art

Estil: Escultura modernista en pedra calcària

Què ens explica? Aquesta peça es considera la primera escultura modernista del segle XX. L’autor romanès-francès va fer una escultura original de pedra i diverses representacions de guix, que es poden trobar en diferents museus i col·leccions del món. Brancusi va escollir un petó apassionat entre un home i una dona inspirant-se en obres similars de la Història de l’Art, com la peça homònima d’Auguste Rodin o de Gustav Klimt; però utilitzant formes molt geomètriques i buscant resultats abstractes.

Artista: Desconegut

Any: Segles III-II ane

On la podem veure? Museu Arqueològic Nacional (Madrid)

Estil: Pedra calcària

Què ens explica? Aquesta escultura ens situa a l’època dels ibers, en algun moment entre els segles III i II ane. L’incloem al nostre recull perquè és una de les peces escultòriques de la Península Ibèrica més antigues on es representa un petó. El més possible és que s’inspiri en escultures gregues de l’època hel·lenística i que s’utilitzés en alguna tomba funerària com a element decoratiu i d’acomiadament d’alguna persona estimada.

Artista: Gustav Klimt

Any: 1907

On la podem veure? Österreichische Galerie Belvedere (Viena)

Estil: Pintura simbolista-modernista a l’oli amb làmines d’or i estany

Què ens explica? Aquesta pintura té dues teories temàtiques: la més estesa és que Klimt projecta una parella qualsevol en un moment d’intimitat i amor, envoltada de primavera, llum i colors. I l’altra és que representa el petó que el déu grec Apol·lo aconsegueix fer a la nimfa Dafne quan ella es converteix en llorer per escapar-se d’ell. Sigui com sigui, el quadre és la peça més coneguda de Klimt i una de les poques que no va rebre crítiques per l’erotisme característic de l’autor. L’ús de làmines d’or s’inspira en els mosaics bizantins que l’autor va veure a l’església de Sant Vitale a Ravenna, Itàlia; i amb una composició tan simple i prop dels marges desafia els cànons occidentals. És una pintura de fin de siècle: combina decadència pertanyent al segle que acaba amb una imatge plena de sensualitat i luxe, projectada al segle que s’enceta.

Artista: Jean-Leon Gerôme

Any: 1890

On la podem veure? Metropolitan Museum of Art (Nova York)

Estil: Pintura a l’oli

Què ens explica? En aquesta pintura, l’artista francès (que també en va fer una escultura de marbre i diverses versions a l’oli que representaven la mateixa escena des de perspectives diferents, avui dia en diferents col·leccions o desaparegudes) narra la història de Pigmalió, rei de Xipre i escultor segons la mitologia grega, que, com expliquen Les Metamorfosis d’Ovidi, mai trobava una dona per casar-se perquè cap era tan bonica com les seves escultures. Un dia va fer l’escultura d’una jove, que va batejar com a Galatea, i se’n va enamorar tant que somiava que cobrava vida. La deessa de l’amor i la bellesa, Afodita, va decidir recompensar Pigmalió per la seva bondat i va fer que Galatea cobrés vida. Jean-Leon Gerôme pinta el precís moment en què l’escultura comença a respirar i viu el seu primer bes amb el seu creador i amant.

Artista: Francesco Hayez

Any: 1859

On la podem veure? Pinacoteca de Brera (Milà)

Estil: Pintura romàntica a l’oli

Què ens explica? A simple vista aquesta obra pot semblar un petó apassionat més, però Hayez va pintar el quadre en un moment de molta tensió política, quan a principis del segle XIX Itàlia va ser dividida en nombrosos estats controlats en major o menor mesura per la família austríaca dels Habsburg. Paral·lelament, al país hi havia un fort sentiment nacionalista i patriòtic que va dur els italians a lluitar per la seva independència en diferents guerres, cosa que van aconseguir el 1861. Aquesta obra representa el perill imminent d’una rebel·lió però de forma molt subtil: la postura de l’home ens indica que està a punt de marxar, i també té una daga amagada a la capa preparada per combatre els invasors austríacs. A més, els colors vermell i blau dels vestits dels amants són una picada d’ullet a l’aliança que es va fer el 1859, any en què es va pintar en quadre, entre els italians i els francesos per derrotar l’enemic comú.

Artista: Henri de Toulouse-Lautrec

Any: 1892

On la podem veure? Col·lecció privada

Estil: Pintura neoimpressionista a l’oli

Què ens explica? En aquesta obra, Toulouse-Lautrec retrata dues dones fent-se un petó dins el llit. La peça forma part d’una sèrie de quatre quadres que representen imatges de parelles lèsbiques al llit; concretament prostitutes d’un prostíbul on haurien anat destinats els retrats. La intenció de l’autor era captar moments de tendresa de les prostitutes amb les seves companyes, cosa que no tenien amb els clients.

Artista: Mary Cassatt

Any: 1891

On la podem veure? Col·lecció privada

Estil: Gravat impressionista

Què ens explica? L’autora volia plasmar, utilitzant tècniques inspirades en l’estil japonès del moment, l’amor tendre entre una mare i el seu fill. Amb un espai molt limitat, Cassatt uneix mare i fill amb les mateixes línies i amb un petó. L’artista va fer nombroses obres inspirades en l’amor maternal de les seves models i de la vida quotidiana.