L’AVV Baix a Mar ha presentat a l’Ajuntament i a la Defensora de la Ciutadania de Vilanova una instància per tal que s’enderroqui d’una vegada l’edifici de les antigues drassanes de Dradisa, al costat de la plaça del Port. En aquesta ocasió, ja no per l’impacte visual que genera a la façana marítima, sinó per la perillositat que comporten per al veïnat de primera línia de mar els mil metres quadrats de sostre d’uralita, construïda amb amiant, i l’estat en què es troben les planxes després de cinc dècades a la intempèrie.
En concret, la petició que forma l’associació veïnal és que l’Ajuntament costegi un estudi sobre l’estat dels elements de fibrociment de la nau; que es comprometi a no donar cap llicència d’activitats en aquest edifici i que obligui a Ports de la Generalitat –propietari de la nau– a enderrocar-la; i que es demani a la Comissió per l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya (CEAC), constituïda el passat mes de desembre, que inclogui a la seva comissió de “Desamiant-cat” la nau vilanovina.
L’AVV Baix a Mar recorda que actualment la uralita està prohibida com a material de construcció ja que pot provocar càncer de pulmó a les persones que el manipulen o a les que hi estan exposades en proximitat si aquest material ha estat a la intempèrie durant molt de temps, com és el cas de Vilanova i el veïnat del passeig marítim. El president de l’associació veïnal, Fèlix Senabre, recorda que la teulada de la nau “ha estat sotmesa a condicions de pluja, vent, radiacions solars i defecacions de les aus marines durant mes de cinquanta anys” i a més a més “l’esclafit que es va abatre sobre Vilanova aquest estiu va provocar alguna trencadissa en la teulada i la neteja del guano acumulat”. També afirma que “alguns veïns ja se’ns han adreçat amb aquesta preocupació”, per la qual cosa va demanar la col·laboració d’una de les consultories de més renom en aquest camp, ACM 2020 Consultoría y Diagnostico del Amianto, S.L., perquè fessin una primera avaluació i pressupost d’actuació. El pressupost és de 7.250 euros, als quals l’entitat veïnal no pot fer front; a banda que cal l’autorització de Ports, com a propietari de l’edifici, per accedir-hi per poder fer l’estudi.
D’altra banda, la Unió Europea ha fixat l’any 2032 per l’eliminació definitiva d’aquesta substància tòxica i el 2028 com a data límit pels centres públics o d’utilització massiva. I la nova associació CEAC elaborarà enguany un Pla Nacional per l’Erradicació de l‘Amiant per identificar les actuacions que cal prioritzar.
En qualsevol cas, l’AVV Baix a Mar recorda que tots els informes i recomanacions emesos per la Unió Europea, la Generalitat i les universitats recomanen “no encapsular l’amiant” que hagi estat més de trenta anys a la serena i retirar-lo el més aviat possible, i que la nau no es pot fer servir per cap motiu si abans no es canvia totalment la coberta i se’n retiren totes les restes d’uralita.
Finalment, Fèlix Senabre denuncia que l’any passat Ports de la Generalitat va fer una modificació puntual del Pla Especial del Port i, en una disposició transitòria, es tornaven a reconèixer usos a l’edifici Dradisa i se’n permet la rehabilitació, cosa que s’hauria fet sense informació pública “i ens assabentem per un avís de la CUP quan ja no tenim temps de presentar al·legacions”. Al seu parer, l’Ajuntament s’hi hauria pogut oposar, però no ho va fer.
Com a reflexió final, per a Senabre “és evident que una rehabilitació de la nau ha de costar tants diners que serà necessari una concessió de més de quinze anys per poder-la amortitzar, i això vol dir mantenir quinze anys més aquest edifici” que entraria en confrontació directa amb la pretesa remodelació del passeig.
