Després d’una aturada de sis mesos, com la majoria d’associacions i entitats, l’Associació de Veïns i Veïnes del Molí d’en Rovira de Vilafranca ha reprès algunes de les seves activitats, que s’han adaptat a les mesures de seguretat que requereix la situació de pandèmia actual.
Així, el seu president Jordi Junyent explicava que des de l’associació han continuat treballant de manera interna tots aquests mesos per adaptar-se a les noves realitats i per controlar el procés de projectes com la remodelació del carrer Comerç i la construcció del nou institut. En relació a les obres del carrer Comerç, Junyent assegurava que l’associació “vetllarà perquè es compleixin tots els compromisos que ens han garantit, perquè les obres facin compatible l’activitat industrial i econòmica amb les residències i l’activitat comercial del barri”.
Per a Junyent, la remodelació del carrer Começ ha de servir perquè “es dediquin més recursos al barri” ja que “sempre ens han dit que és un barri petit i que es destinen més esforços i inversions en barris on la densitat de població és més alta”. Junyent afegia que des d’Urbanisme els han assegurat que ja hi ha tots els tràmits llestos i que les obres s’iniciaran al gener del 2021.
La vocal Olga Graells apuntava que algunes de les activitats ja han estat represes i que enguany els veïns del barri podran gaudir de classes de ioga i tai-xi, ukeleke o acordió, i teatre o costura, entre altres, en grups reduïts de 10 persones i seguint totes les recomanacions de distància, higiene i desinfecció. “Sabem que la gent del barrin volia recuperar el caliu i la interacció amb els veïns, i estem reprenent activitats i caminades i tan bon punt sigui possible tornarem a programar xerrades i pel·lícules”, explicava.
A més, l’associació disposa d’una pàgina web (avvmolidenrovira.cat) on es pot consultar tota la informació referent a les activitats del centre i també conté un apartat de retalls d’història, on s’hi recullen imatges i documents de la història del Molí d’en Rovira, “un barri industrial però molt familiar, que tenia un casal, mascota pròpia i una revista”, comentava Graells.
