L’economia social t’envolta

La Quinzena de l’economia social i solidària (ESS) tindrà lloc en 17 municipis de l’Alt i Baix Penedès, l’Anoia i el Garraf i, com acabem d’anotar, comptarà amb més d’una quarantena d’activitats molt diverses que van des d’actes pensats per a tots els públics i per gaudir en família, fins a altres de més específics i tècnics. Amb el lema d’enguany “L’economia social i solidària t’envolta” Coopsetània –que és el dispositiu públic de referència al territori en la promoció i difusió de l’ESS– pretén visibilitzar la diversitat d’iniciatives relacionades amb l’ESS i la presència en àmbits molt diversos que hi ha arreu i que, en més d’una ocasió, passen desapercebudes per a la majoria de la població. I és que només cal aturar-se a pensar un moment en el nostre dia a dia per adonar-nos que l’economia social i solidària ens envolta, la gaudim i la consumim, sovint sense acabar-ne de ser conscients. Davant aquesta constatació, la Quinzena es desplega per visualitzar-ho en tots i cadascun dels àmbits: de les cures, de l’alimentació i la gastronomia, de la salut i l’esport, dels subministraments d’energia neta, de la cultura, de la formació, de la informació, de la indústria, etc.

Per poder tirar endavant la Quinzena l’Ateneu Cooperatiu ha comptat amb la col·laboració d’entitats i cooperatives d’arreu del territori, cosa que fa evident la capil·laritat de l’ESS a les nostres comarques. 

A la cinquena edició de la Quinzena de l’ESS hi tindran cabuda actes ben diversos, des de visites o passejades de la mà de cooperatives, fins a tastos de productes elaborats per entitats de l’economia social, passant per projeccions de documentals, presentacions de llibres, tallers, etc.

Entre la trentena d’actes que la configuren, destaquen activitats al voltant de la salut i de temàtiques com el feminisme, les cures, la promoció per una societat inclusiva, la gestió del temps o la salut mental.  També hi haurà un bon gruix d’activitats culturals que abraçaran diversos temes i formats molt diferents: projeccions de documentals, presentacions de llibres, exposicions fotogràfiques, visites per donar a conèixer espais patrimonials, passejades guiades, concerts, representacions teatrals… Pel que fa al sector de l’alimentació hi haurà visites a projectes, sortides per recol·lectar plantes silvestres i dos tastos molt especials: un de Mallart Xarcuters Artesans que servirà per presentar aquesta iniciativa de relleu empresarial i inclusió social; i la presentació d’un gelat ecològic de cervesa resultat de la intercooperació de tres entitats (Ales Agullons, Bodevici i Bildi) fet expressament per a l’ocasió coincidint amb la Mostra de Cervesa Artesana de Mediona. En l’àmbit esportiu destaca la celebració a la Llacuna de la primera Copa Futbol Inclusiu Vegueria Penedès en la qual participaran equips de futbol inclusiu d’arreu de la vegueria. La sostenibilitat i les entitats que la promouen també estaran representades a la Quinzena, programant xerrades, per exemple, per explicar com constituir una comunitat energètica local. A més, entre el 2 i el 16 de juny s’organitzaran activitats formatives específiques adreçades a cooperatives i entitats de l’economia social i solidària del territori.

El paraigua de l’Economia Social i Solidària és ampli. Agrupa des d’entitats amb forma jurídica de cooperatives (en totes les seves tipologies), societats laborals, associacions i fundacions fins a moltes altres entitats comunitàries que no en tenen, com els bancs de temps, les xarxes d’intercanvi, els grups de criança compartida, grups de consum agroecològic, etc.

L’ESS s’erigeix en un model alternatiu al capitalisme, centrat en les persones i el bé comú. És una altra manera d’entendre i concebre l’economia apostant per la sostenibilitat, per crear ocupació de qualitat i arrelada al territori, pels recursos compartits i mancomunats, per la suma d’aliances a través de la intercooperació de projectes i iniciatives. És una economia ecofeminista i transformadora i és, alhora, una alternativa viable i sostenible per satisfer les necessitats individuals i globals.

Somriu és una cooperativa d’acció social sense ànim de lucre de Vilafranca del Penedès creada l’any 2021 que ofereix serveis d’atenció a la infància i acompanyament familiar (psicologia, psicomotricitat, psicologia perinatal, logopèdia, fisioteràpia, atenció precoç, artteràpia, musicoteràpia, acompanyament familiar, teràpia amb gossos, dietètica, assessorament a la lactància i acompanyament al dol perinatal). L’impulsen la Ruth i la Lia Marrugat, dues germanes, que alhora són sòcies treballadores.

La Ruth, que és psicòloga especialista en infància, explica que en el moment d’emprendre van tenir molt clar fer-ho en format cooperatiu: “És el model que més s’escau amb la nostra manera de ser i entendre la nostra feina. A més, jo havia treballat durant molt temps amb un model d’empresa piramidal i tenia clar que quan emprengués ho faria apostant per un model horitzontal i democràtic”. A més, insisteixen en el fet de ser sense ànim de lucre: “Per nosaltres aquest aspecte és especialment important, perquè significa que, si hi ha beneficis, es reverteixen en el projecte i en el retorn a la comunitat”, comenta la Lia. És justament amb aquest ànim que Somriu impulsa nombroses accions perquè puguin ser accessibles a tothom i busca l’enxarxament amb diferents especialistes per poder posar a l’abast el màxim de serveis possibles.

Per a elles ser cooperativa és un valor afegit al projecte, tot i que comenten que els costa que la gent ho percebi com a tal: “Les famílies que venen no ho fan perquè siguem cooperativa, sinó pels nostres valors a l’hora de treballar basats en el respecte, a entendre l’infant i adolescent des de la individualitat, però des d’una perspectiva global, oferint un servei conjunt, interdisciplinari i personalitzat”.

Drop Campers és una cooperativa nascuda a la Beguda Alta el 2018 de la mà de dos germans apassionats per la natura, els esports, l’aventura i el motor. En un viatge als Estats Units van descobrir les minicaravanes teardrop, aerodinàmiques, autosuficients i tot terreny i en arribar van emprendre el projecte per dissenyar-les i crear-les ells mateixos. L’any 2021 els van prendre el relleu els joves Oriol Calders i Gerard Gomà, que són ara al capdavant de la cooperativa.

Fabriquen de manera artesanal i amb material de proximitat tant com sigui possible, remolcs camper o minicaravanes teardrop d’alt rendiment i amb esperit overland. “Som una cooperativa amb mentalitat sostenible, busquem constantment noves maneres de cuidar el medi ambient i minimitzar la nostra pròpia empremta global”. Expliquen que entenen les mini caravanes com una nova manera de viure a l’aire lliure i de viatjar en llibertat: “La nostra ambició és crear un model de mini caravana que pugui esdevenir un agent de canvi en la nostra manera de viatjar més sostenible i que generi benestar”.

L’any passat Drop Campers va participar, per primera vegada, en dues grans cites de l’overland i el caravàning: l’Abenteuer All Rad  de Bad Kissing i la Caravan Salon de Düsseldorf on van presentar el model Dropland 2022.

A banda de dissenyar, produir vendre i llogar droplands, també ofereixen servei de camperització de furgonetes i tot terrenys.

Des de l’economia social i solidària es treballa per generar oportunitats laborals per a les persones amb risc d’exclusió i per vetllar pel compliment dels drets socials en l’àmbit laboral de diversos col·lectius (persones amb discapacitat, alta vulnerabilitat..). Ho fan a través dels Centres Especials de Treball (CET), és a dir, empreses que asseguren un treball remunerat a les persones amb risc d’exclusió i garanteixen la seva integració laboral. L’objectiu d’aquests centres és productiu, com el de qualsevol altra empresa, però la seva funció és social. A més, també són un mitjà d’integració de persones amb discapacitat en el règim de treball ordinari.

Els CET són figures elementals per a la inclusió laboral i social de les persones amb discapacitat. Gairebé la totalitat de la plantilla dels centres especials de treball estarà constituïda per treballadors i treballadores amb discapacitat, sense perjudici de les places en plantilla del personal no discapacitat, també imprescindible per al desenvolupament de la seva activitat.

A la vegueria Penedès les entitats de l’Economia Social i Solidària que treballen generant oportunitats amb persones amb especials dificultats d’inserció són: les cooperatives Entrem, Nou Verd, Nou Set, Actua, Garbet i Fundació Mas Albornà (Alt Penedès), Formació i Treball i Tegar (Garraf), Àuria (Anoia) i Fundació Santa Teresa (Baix Penedès).

Els grups de consum formen part de l’economia social i solidària. Al Vendrell des del 2011 hi ha les Garrofes. Va néixer de la mà de 12 unitats de consum que buscaven viandes ecològiques “fa dotze anys costava molt més que ara trobar aliments ecològics”, comenta la Mercè Jané, membre del grup. Actualment, són 23 les unitats que en formen part i totes elles s’organitzen per poder-se abastir de productes ecològics i de proximitat. “Tots tenim feina i ens organitzem al voltant de comissions, a més, tenim un calendari per combinar-nos la feina d’obrir el local, desfer comandes, preparar les caixes…”.  Aquesta tasca, comenta la Mercè, requereix “militància” i apunta que per feer un salt d’escala caldria “professionalitzar aquesta feina perquè no hagi de ser tan voluntariosa. Si hi pogués haver alguna persona alliberada que fes aquesta feina de gestió, probablement hi hauria més gent al grup de consum”.

El cas de la llibreria Gavaldà, de Sant Pere de Ribes, és la d’un relleu en format cooperatiu. Des de l’any 1983 que Pilar Gavaldà tenia una botiga a la plaça de la Font de Ribes, “era una botiga una mica de tot, hi havia joguines, llibres, també era quiosc, es feien fotocòpies i era, evidentment, un punt de reunió i informació cultural i un espai dinamitzador de l’activitat cultural i política” explica en Pau Gavaldà, el seu fill, que fa deu anys es va incorporar a treballar a la botiga.

Fa sis anys la Pilar Gavaldà es decideix abaixar el ritme i en Pau pren el relleu. En aquest moment decideixen canviar de local i traslladar-se a la plaça de la Vila reformulant una mica el negoci, deixant de banda les joguines i centrant-se més en la venda de llibres: “deixem de ser tant quiosc i apostem per crear un espai més amable de lectura, de consulta i de venda de llibres de tota mena”, comenta. Comencen a organitzar activitats com a llibreria i van consolidant el projecte. Fa dos anys, decideixen fer un pas endavant i constituir-se com a cooperativa amb quatre socis: la Pilar, en Pau i els seus altres dos germans. “Vam optar per aquest model per ideologia i per criteris pràctics, era la manera més còmoda i la que més s’avenia a com volíem treballar i organitzar-nos”.

Centrar-se a ser llibreria i deixar en un segon pla el quiosc creuen que ha estat clau: “Cada vegada la gent compra menys diaris, el paper està en crisi. I tot i que els llibres per a moltes persones no són imprescindibles, és el que ens porta gent a l’establiment”. Pel que fa a la venda per internet, en Pau ho té clar: “Nosaltres podem servir un llibre en 24 hores, per tant, més que Amazon el que ens fa mal és la pantalla, les plataformes audiovisuals que fan que la gent llegeixi menys”. Per en Pau Garriga la llibreria és vital mantenir el petit comerç dels pobles: “sense botigues la vida comunitària anirà desapareixent”, conclou.

Fins fa 7 anys l’escola de música Contrapunt era una associació de mares i pares de Llorenç del Penedès que des de feia gairebé 30 anys s’encarregaven de gestionar-la. Amb els anys l’escola es va anar fent gran i va anar obrint seus a diversos pobles del Baix Penedès. “Arriba un punt que el projecte és massa gran per gestionar-se com a associació i els mestres decidim crear la cooperativa”, explica Arnau Gómez, un dels seus socis.

Actualment, l’escola Contrapunt és present a Cunit i la Bisbal del Penedès i també gestiona les escoles municipals de música de les Franqueses del Vallès i Pineda de Mar. Compta amb 17 socis i en plantilla en total són gairebé 45 persones.  A banda de l’educació musical formal, la cooperativa tira endavant projectes comunitaris per apropar la música a àmbits on habitualment no és present: “Hi ha gairebé un miler de nens i nenes de la comarca que toquen instrument a escoles de primària en el marc d’un projecte que impulsem”, explica l’Arnau. A més, també tiren endavant el projecte cultural la Contraorquestra, una orquestra simfònica que agrupa mestres de l’escola, alumnes i músics amateurs de la comarca.

Ivan Miró, Sociòleg, soci de la llibreria ‘La ciutat invisible’ i investigador a Coòpolis. El 2022 va escriure amb Jordi Estivill L’Economia Social i Solidària a Catalunya. Fonaments teòrics i reptes estratègics

Per què es diu que l’Economia Social i Solidària està al servei de les persones?

En l’economia mercantil el subjecte polític d’aquesta economia és el capital. En les empreses mercantils, les societats anònimes o limitades, els drets polítics de l’activitat econòmica van a partir del capital aportat, aleshores qui més aporta financerament, qui més inverteix, és qui té més drets per a la governança. Per contra, l’ESS cooperativista és una economia de base associativa que no associa les persones al capital, sinó que associa persones a persones. La base política de les cooperatives de treball són les treballadores, en les de consum les consumidores, en les d’habitatge les habitants…, en aquest sentit, en el cooperativisme qui pren les decisions polítiques sobre l’empresa i sobre la situació econòmica són les sòcies. Per tant, la previsió d’una sòcia un vot és la que garanteix aquesta democràcia cooperativa. Per això se’n diu que és una economia personalista.

Més enllà de la governança, l’ESS està associada a la resolució de necessitats econòmiques, socials i culturals, per tant l’orientació d’aquestes activitats econòmiques més cooperativistes també va associada a resoldre aquestes necessitats personals i col·lectives perquè no tenen com a objectiu el lucre.

També es parla de formes de democratitzar l’economia, què vol dir?

L’ESS i el cooperativisme són eines de democratització econòmica en el sentit que en l’economia hegemònica i capitalista, l’economia es mou per unes relacions on es prioritza la propietat individual, tant de producció com d’estalvi. Això afavoreix les desigualtats econòmiques, socials i de gènere. En canvi, el cooperativisme pretén la col·lectivització dels mitjans de producció, consum i estalvi, vol que les persones i els col·lectius que formen part d’aquests béns formem part de l’economia. Entenem l’economia democràtica com la plena participació de les col·lectivitats de forma autoorganitzada de tot el procés econòmic. És per això que aquestes pràctiques democratitzen les relacions econòmiques amb altres sectors.

Ens envolten realment les iniciatives de l’ESS i el cooperativisme? S’han convertit en una alternativa al capitalisme?

En els darrers anys hi ha hagut un creixement de l’ESS que podem definir com un ampli desenvolupament econòmic diferent del privat-mercantil i del públic-estatal, que està compost per milers d’iniciatives econòmiques en el treball, el consum, l’estalvi, les cures…, en tots els sectors trobem ESS. En el darrer estudi d’ESS a Catalunya amb el Jordi Estivill vam detectar prop de 20.000 iniciatives al territori en tots els sectors i de forma creixent, i que podem resoldre les nostres necessitats econòmiques, socials i culturals en moltes iniciatives de l’ESS, en l’alimentació, l’energia, la cultura, fins i tot l’habitatge. Això vol dir que ja és una alternativa al capitalisme? Jo diria que s’està construint aquesta manera de fer, però fa falta eixamplar molt més la base social de l’ESS. Ara calculem que hi ha prop de 200.000 persones que treballen en l’ESS i que hi ha milions de consumidors i participants a Catalunya, però encara vivim en un sistema on preval l’economia capitalista.

Com ho canviem?

Hem d’incrementar la nostra capacitat de transformació econòmica i social per desmercantilitzar allò que estigui ocupat per l’economia mercantil i així democratitzar les àrees que encara no es troben subjectes a la transformació econòmica. Per tant, el que s’ha fet és important, però falten aliances en l’àmbit econòmic per construir una alternativa generalitzada.

Consolidar aliances amb l’administració pública, per exemple?

Cal destacar que a Catalunya l’ESS ha estat actuant de forma independent, autònoma i amb capacitat per operar de forma plena i no va ser fins al 2015 que va haver-hi una onada de polítiques públiques impulsant l’ESS, per tant, fa poc que rep suport públic. Els reptes socials, econòmics i ecològics són molt grans i és necessari que l’administració pública deixi de prioritzar l’economia capitalista com a subjecte de la productivitat econòmica, com encara fa en termes de contractació pública, de licitacions, de subvencions l’economia mercantil, que s’endú el 98% del suport públic. Tot i això, des del 2015 en alguns municipis i des del 2016 a la Generalitat s’estan impulsant polítiques interessants que plantegen la coproducció de polítiques públiques vinculades a l’ESS. També queda pendent una llei que serà important per consolidar-la.

Són compatibles els valors associats a les ESS i el cooperativisme amb el lligam a l’administració pública?

És un dels reptes que tenim al davant, la institucionalització de l’ESS ha de passar per mantenir els seus principis, com l’autonomia i la independència respecte a la institució. S’estan desenvolupant projectes amb col·laboració publicocooperativa o de cooperativa comunitària que plantegen formes de democratització de les polítiques econòmiques i situen l’ESS com un actor en un mateix pla que la institució. Sobretot iniciatives econòmiques en l’àmbit local, que és un dels paradigmes interessants on cal aprofundir; algun dels exemples són l’habitatge cooperatiu, la transició energètica, la gestió comunitària d’equipaments culturals.

Quins altres reptes tenen al davant l’ESS i el cooperativisme?

Hi ha molts reptes. Entre els generals, hi ha capitalisme multiplataforma i tot l’imperi de les grans multinacionals tecnològiques que d’alguna forma s’han apropiat de l’economia dels territoris. L’altre escenari és el repte ecològic, vivim una crisi climàtica accentuada pel mercat capitalista de producció i que ens aboca a un desastre ambiental important. En tercer lloc, la desigualtat social que està creixent en pro de l’acumulació de capital global i que és fruit de la crisi climàtica, la pobresa i les migracions. Aquests escenaris són les grans amenaces a les que s’ha de fer front des de l’ESS i donar resposta des de tots els àmbits, amb tecnològiques cooperatives com Som Mobilitat o amb comunitats energètiques locals.

La gran qüestió és com fer un model econòmic postcapitalista a nivell general. No podem operar com a unitat aïllada en un mercat capitalista, sinó que hem de fomentar la intercooperació per enfortir-nos econòmicament i per tenir més capacitat de transformació social. A partir d’aquí hem de veure com generem ecosistemes operatius locals al territori, com creem mercats socials, com creem pols cooperatius… Hi ha tot un debat al voltant de l’articulació territorial del cooperativisme i de l’articulació sectorial del cooperativisme, és a dir, les iniciatives cooperativistes en sectors determinats han de traçar cadenes productives solidàries en l’alimentació, l’habitatge, la cultura i generar sectors econòmics estratègics.

Finalment hi ha debats més importants a nivell intern, com la sostenibilitat dels projectes, on tot el camp de les finances ètiques i solidàries és clau, però també la formació dels equips a nivell tècnic i polític, l’economia feminista també juga un paper molt important per generar equips molt més sostenibles a nivell humà. També que es reconeguin com a actors les comunitats migrants i racialitzades per fer de l’ESS una economia antiracista i una eina al servei de tothom.

Queda camí per recórrer en l’ESS i el cooperativisme?

I tant, en els anys vinets veurem com aquesta efervescència del cooperativisme i l’ESS continua creixent, posicionant-se com un actor econòmic que també aposta per la transformació social i ambiental.