Lectures socialitzades

Amagats a la rerebotiga de les biblioteques –però oberts a tothom–, farcits de lletraferits i d’àvids lectors i lectores, hi ha els clubs de lectura; un espai de trobada de persones que s’obren a compartir les seves opinions sobre les lectures comunes realitzades, que debaten sobre les sensacions que els han produït i s’enriqueixen amb les aportacions d’altri, que sovint els poden donar punts de vista que els havien quedat ocults. El debat al voltant de la lectura triada és l’eix central de cada grup, que sol trobar-se un cop al mes per comentar el llibre triat.

A Catalunya hi ha centenars de clubs de lectura. Saber-ne amb exactitud el nombre és poc menys que una quimera. Tan sols en l’àmbit de distribució de La Fura en trobem una cinquantena, una quantitat que aplega a la vora d’un miler d’afeccionats al plaent acte de llegir literatura. El perfil majoritari dels seus membres és femení.

Els clubs de lectura se solen organitzar al voltant de les biblioteques. Cadascun d’ells té al davant una persona –professional o amateur, sovint la responsable de l’equipament– que el dirigeix, que s’encarrega de triar les lectures, habitualment coneixent els gustos de la resta de membres del club; que es prepara una exposició inicial abans d’obrir el debat i que modera la tertúlia. Acostumen a tenir una mitjana de 20-25 membres, i molts d’ells estan plens i amb llista d’espera.

Obrir-los a més persones pot comportar problemes d’agilitat en la conversa que entaularan, però, sobretot, dificulta l’accés als llibres. Perquè aquesta és una altra de les característiques dels clubs: es lliura gratuïtament un exemplar de cada llibre a tots els membres del club, que el tenen en custòdia durant un mes, fins al dia de la reunió. En aquell moment el tornaran i rebran el proper llibre, amb un mes al davant per llegir-lo.

El Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat; la Diputació de Barcelona, en el cas de les biblioteques de la Xarxa de l’ens provincial; i alguns casos també el fons municipal, posen a l’abast dels clubs el seu ingent fons bibliogràfic per tal que cada club pugui rebre mensualment el lot de llibres. Cal, doncs, una certa previsió, atès que sovint els mateixos títols estan molt sol·licitats.

Per participar en un club de lectura tan sols cal demanar-ho a la biblioteca, fer la inscripció prèvia i esperar que hi hagi una baixa en cas que estigui ple, ja que, com dèiem, les places solen ser limitades i el seu èxit de participació està ben contrastat. Per a les persones amants de la lectura, econòmicament formar part del club és una bicoca. Per bé que el llibre és una de les vies d’accés a la cultura més barates que hi ha (només cal calcular el seu cost, el temps que es dedica a llegir-lo i comparar-ho amb qualsevol altra activitat de lleure, a banda del gaudi que se’n pot treure amb la lectura, o fins i tot la relectura), pertànyer a un club és molt barat perquè facilita l’accés a una desena de llibres a l’any (a l’estiu solen fer vacances) a cost zero o a un preu mòdic. L’escriptora vilanovina Mercè Foradada, que condueix el Club de Lectura d’Adults de la biblioteca Armand Cardona, admet que “aquesta és una de les claus de l’èxit dels clubs, i per això hi ha llistes d’espera”.

A més a més, la Institució de les Lletres Catalanes subvenciona la presència d’escriptors i escriptores als clubs. No és el més habitual, en les trobades periòdiques, que hi acudeixi algun autor, però sí que cada club en sol acollir almenys un a l’any, i aquella trobada serà especial, ja que adoptarà un caire totalment diferent: hi haurà la introducció de la persona que coordina el club, la presentació de l’autor o autora i, per acabar, els membres del club podran entaular un debat obert amb qui l’ha escrit. I si en la majoria de casos –no tots–, les tertúlies del club són “tancades” als seus membres, quan hi ha autor/a sol ser un acte públic obert a tota la població. Les trobades solen tenir una durada d’una hora i mitja.

Precisament la setmana passada, el club La Crisàlida, que coordina M. Rosa Nogué i vinculat a la biblioteca Joan Oliva, de Vilanova, va comptar amb la presència del vilanoví Vicenç Aguado per comentar la seva novel·la històrica L’escultor de Déu (Ed. Gregal, 2016, finalista del Premi Gregal), que va esdevenir una classe magistral, amb suport power point, de com s’elabora una novel·la històrica, el procés de documentació, els escenaris, els personatges, la trama, els temes, els subtemes, la convivència de ficció/realitat, etc.

La majoria de clubs de lectura són d’adults, per bé que també n’hi ha uns quants d’infants (agrupats per edats, esclar). El més habitual és que estiguin dedicats a literatura en general, essent la novel·la la més sol·licitada, però se solen alternar els diferents gèneres literaris i temàtiques, atesa l’heterogeneïtat de la majoria de clubs. També n’hi ha de temàtics: de novel·la negra, de teatre, de còmics, en anglès, en francès… per a tots els gustos, vaja. I les biblioteques sempre estan amatents a conèixer els gustos dels seus usuaris i usuàries i, en cas de trobar una persona amb ganes i capacitat per coordinar-lo, si hi ha demanda, aventurar-se a obrir un club nou.

El club de lectura de la biblioteca Terra Baixa del Vendrell pot presumir de ser el més antic de tota la província de Tarragona. Té 17 anys i un estat de salut envejable, amb 75 membres, dels quals una quarantena són habituals. És gratuït, es reuneix mensualment i és conduït per la professora Neus Oliveras, que programa al llarg de l’any tots els gèneres, amb predomini de la novel·la. La pròxima trobada serà el 30 de gener i s’hi comentarà Permagel, la prosa poètica que ha estat un inesperat èxit de vendes d’aquest any, de la vilafranquina Eva Baltasar.

El Servei de Biblioteques del Departament i el TNC impulsen el projecte “Llegir teatre”, que fomenta tant la lectura d’aquest gènere entre els clubs de lectura com l’assistència al Teatre Nacional de Catalunya a veure l’obra que hauran llegit, amb descomptes importants. Els clubs de lectura del Vendrell i de Banyeres són alguns dels que s’hi han sumat.

A més, al Penedès hi ha un club de lectura exclusivament teatral. És el que condueix des de fa quatre anys el director teatral Valeri Laguna, que està vinculat a la biblioteca Torras i Bages de Vilafranca. En aquest cas, es va combinant l’assistència a funcions teatrals al TNC i al Teatre Cal Bolet.

Dimarts hi va haver a la Torras i Bages la darrera sessió de l’any del club de lectura de còmics que coordina el bibliotecari Gerard Arbués. Va ser una aposta personal per atreure públic jove a la biblioteca, però admet que ,tot i ser un èxit, l’objectiu inicial va fracassar, ja que l’edat mitjana dels seus membres supera els 40 anys. En formen part una quinzena de persones, algunes de molt fidels d’aquest món, però altres que hi han fet el seu bateig a partir del club, que llegeixen i comenten cada any (des d’en fa sis) tota la diversitat d’estils, orígens i tendències del món del còmic. En aquesta última sessió van analitzar i disseccionar, amb un to despreocupat i àgil, Píldoras azules, de Frederik Peeters. Val a dir també que el 2008 la biblioteca de Vilafranca va crear el concurs biennal Operació Còmic, els finalistes del qual són de lectura obligatòria del club.

Hi ha dos altres clubs, a banda del de còmics, que tenen una vinculació molt directa amb premis literaris. Un és el club de lectura Celler de Lletres, de la biblioteca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní. Un club de novel·la per a adults, dirigit per l’escriptora barcelonina Sílvia Romero (que també porta un altre club, a la biblioteca Manuel de Pedrolo de Ribes), els membres de la qual, en constatar l’escassa producció literària relacionada amb el món vitivinícola, fa quatre anys va convocar un premi literari de narrativa curta relacionada amb aquest sector, titulat precisament Celler de Lletres. A més, l’èxit del club va fer necessària fa poc la creació d’un segon club, Segona fermentació.

L’altre club amb estreta relació amb un premi literari és L’Oliva Negra, de la biblioteca vilanovina Joan Oliva. El concurs de microrelats Negroliva porta sis edicions i es va començar a convocar “en constatar la demanda de fons del gènere negre”, segons explica la directora de la biblioteca, Teresa Forcadell. Després va sorgir el club, que va començar conduint Paco Camarasa, editor i gran divulgador del món del còmic. Ara dirigeix el club Sofia de Ruw-Wanda.

No tots els clubs són de lectures en català i castellà, ni de bon tros. De fet, n’hi ha uns quants al Penedès que són en anglès i francès. A tall d’exemple, a la biblioteca Marta Mata de Cunit n’hi ha un de cada, i amb llista d’espera en el cas del de francès; a la Joan Oliva vilanovina n’hi ha dos de francès, que fan lectures adaptades de l’original, generalment clàssics. Primer es va crear el de francès avançat i després es va veure la necessitat de crear-ne un segon de nivell assequible a persones amb menys competència en l’idioma. Tots dos estan plens.

Susanna Garcia-Prieto, que coordina el club de lectura en anglès de la biblioteca Armand Cardona, explica que pateix una certa limitació a l’hora de seleccionar títols, ja que el catàleg d’obres adaptades a un nivell mitjà a què té accés no és massa extens. Explica que es llegeixen adaptacions “que treuen descripcions, deixen l’acció i simplifiquen el vocabulari” per tal que siguin assequibles a lectors que el First Certificate o l’Intermediate consolidats. El debat de les sessions del club es fa íntegrament en anglès, per bé que si algun lector o lectora té dificultats amb l’idioma, també ho pot fer en català o castellà.

Són diversos els municipis penedesencs amb clubs de lectura destinats exclusivament a infants o joves. La biblioteca Manuel de Pedrolo, de Ribes, és la que s’hi ha especialitzat més, ja que en té quatre, per edat, més un cinquè que és sobre literatura infantil però adreçat a adults. Per fer més àgil les sessions, es fan en grups reduïts (de sis infants, més un familiar d’acompanyant, en el cas dels més menuts, de P4-P5-1r, fins a un màxim de 15 nens i nenes en el grup de 3r-4t de primària). També té un grup jove la Biblioteca dels Monjos (12-16 anys), en té dos la riudebitllenca (per a alumnes de 5è i de 6è, respectivament) i un la de Sant Sadurní i un altre la Joan Oliva vilanovina.

A l’altra banda de la franja d’edats, a Sant Sadurní hi ha dos clubs de lectura per a gent gran, vinculats al Casal Municipal de Gent Gran i a l’Esplai.

Gràcies a la presència dels dos bibliobusos de la Diputació de Barcelona que es mouen per l’Alt Penedès i Garraf, diversos municipis penedesencs que no disposen de biblioteca també gaudeixen de club de lectura. Adscrits al bibliobús Montau n’hi ha sis (a Pacs, Sant Cugat Sesgarrigues, el Pla, Sant Pau d’Ordal, Sant Joan de Mediona i Sant Pere Sacarrera/La Font del Bosc) i al Castellot n’hi ha quatre (Moja, Torrelles, Santa Fe i Sant Martí).

També disposen de biblioteca pròpia i club adscrit municipis petits com Gelida, els Monjos, Sant Pere de Riudebitlles, Llorenç, Banyeres i l’Arboç.

Altres clubs de lectura insòlits són un de lectura fàcil en català, en col·laboració amb l’Oficina de Català, a Sant Sadurní, un altre de la Joan Oliva vilanovina i un altre a l’Arboç; un per a persones amb discapacitat visual (no necessàriament invidents, però sense possibilitats de llegir), que escolten lectures en veu alta i les poden comentar, a l’Armand Cardona de Vilanova, i que es reuneix quinzenalment; un de ciència-ficció, a la mateixa biblioteca, que va néixer fa dos anys en paral·lel a la Catcon (Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia); i un club de lectura vinculat a la llibreria l’Odissea, de Vilafranca, en què lectors i lectores compren les seves lectures.

Des de fa vuit anys, es fa de manera itinerant una trobada de clubs de lectura de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, de l’àmbit de l’Alt Penedès i Garraf. Hi participen 18 clubs i un centenar de persones, membres de tots els clubs existents, i cada any es tria algun autor o autora de referència, del qual se’n comenta un llibre. La pròxima trobada de clubs serà el 7 de juny a Vilanova, i en serà la protagonista l’escriptora vilanovina Maria Rosa Nogué. Cada club n’haurà llegit un llibre, que es distribueixen de manera rotatòria al llarg de tota la temporada, i s’haurà preparat de manera consensuada algunes preguntes per formular-les a Nogué durant la trobada.

Mercè Foradada, escriptora vilanovina i conductora del Club de Lectura d’Adults
de la biblioteca Armand Cardona Torrandell

“Si proposés una segona lectura, em matarien”

El teu club de lectura és un dels més veterans de la zona.

Porto onze anys i en tot aquest temps només he repetit dos autors, Almudena Grandes i Philip Roth, quan es va morir. 110 autors diferents.

Quina mena de lectures demana la gent?

Sempre proposo lectures que no siguin les típiques de mostrador de best-seller, perquè la majoria de membres del club són usuaris de biblioteca i bons lectors.

Has plantejat mai una relectura?

Em matarien, si proposo una segona lectura. En canvi, a mi, com que he de rellegir molt per prendre notes i preparar-me la trobada, en gaudeixo potser més i tot que amb la primera lectura, perquè és gràcies a aquesta segona lectura que veus altres coses, comences a valorar la tècnica molt depurada, com emfatitza aspectes…

Les tertúlies solen tenir un nivell d’anàlisi literari molt profund?

Solen ser poc literàries, malgrat els meus esforços inicials per conduir-les cap a valoracions literàries. Els interessa més la trama, l’argument… i la gent s’aboca cap a temes actuals, surten anècdotes personals, records. Per això el club de lectura té també una funció social. Costa molt colar aspectes més literaris perquè els vivencials són els que realment interessen. I crec que no em passa només a mi, perquè en les trobades de clubs de lectura de l’Alt Penedès i Garraf, totes les preguntes que es fan van per aquí.

Són molt participatius?

Et treuen la paraula de la boca. N’hi ha que no deixarien parlar ningú més, n’hi ha que els has d’estirar la llengua, n’hi ha que prenen notes…

Quins altres valors té, el club de lectura?

Jo destacaria el valor social. És un grup de persones que a través de comentar llibres i vivències, acaben elaborant una amistat i fent activitats fora, alguns fan viatges, altres van a fires de treballs manuals… Per afinitats es crea vida social. I es fidelitza un consumidor de biblioteca.