La decisió d’enderrocar parcialment la dàrsena de la central tèrmica del Foix, anunciada aquesta setmana pel Ministeri de Transició Ecològica, ha provocat reaccions divergents entre els diferents ajuntaments afectats. L’Ajuntament de Cunit, que defensava aquesta opció, s’ha mostrat moderadament satisfet, tot i que, tal com ha recordat l’alcaldessa, Dolors Carreras, el municipi també volia que es milloressin els espigons que l’Estat va construir fa més de 40 anys, un extrem que no es contempla.
Carreras afirma que aquests espigons “han perdut tota la seva eficàcia i necessiten una reforma”. Des de Cunit lamenten que el municipi quedés encaixonat fa temps entre la dàrsena de la tèrmica i el Port de Segur de Calafell, fet que asseguren que ha acabat provocant un retrocés de les platges.
Per altra banda, els ajuntaments de Calafell, Cubelles i Vilanova defensaven que es fes un enderroc total de la dàrsena, tot i que de forma progressiva. El consistori que s’ha mostrat més decebut amb la decisió del ministeri –que està alineada també amb el que volia Endesa i la Generalitat– és Calafell, que ho veu com una “molt mala notícia”. L’alcalde, Ramon Ferré, ho considera “un error greu que, d’aquí a uns anys, caldrà rectificar, i aleshores pagant l’Estat”.
El batlle es mostra convençut que la decisió preferida pels consistoris de Calafell, Cubelles i Vilanova “permetria que al sud de la tèrmica guanyéssim un ample de platja d’entre 30 i 40 metres”, mentre que la decisió per la qual s’ha optat acabarà creant “una cala artificial més i perpetuarà el problema”.
Des de Cubelles han entomat la decisió amb resignació, admetent que no estan “gaire contents”, però afirmant que l’enderroc parcial és l’opció “menys dolenta de les quatre restants que hi havia”, segons el regidor de Medi Ambient, Àlex Noheda. Tant Cubelles com Cunit han demanat celeritat a Endesa per impulsar les obres a la dàrsena per no allargar més el desmantellament global de la tèrmica, iniciat el 2017.