L’evolució turística, i més concretament l’enoturística, està essent molt positiva a la vegueria Penedès. A curt termini, i també amb visió a llarg termini. El Consorci de Promoció Turística del Penedès així ho manifesta, després d’analitzar les dades que té a la mà. Per exemple, l’Alt Penedès va ser pioner amb la creació de la seva Ruta del Vi, que va arrencar el 2001 ja amb un centenar d’empreses, quan només hi havia quatre rutes del vi a tot l’Estat, i ara ja en formen part més de 180 empreses. “Som una ruta del vi referent a tot l’Espanya perquè està molt ben posicionada”, ha dit la directora del Consorci, Núria Sala. Ara hi ha 33 rutes de regions vitivinícoles a tot l’Estat i nou a Catalunya.
Una altra dada: de gener a maig, 76.800 persones han visitat 37 cellers del Penedès. El 2019 (l’últim any pre pandèmic), en els primers cinc mesos hi van passar 120.000 persones, però ho van fer per 73 cellers. Enguany només la meitat dels cellers consorciats al contestat l’enquesta feta, i la proporció és positiva tot i que el turisme estranger tot just comença a recuperar-se.
El president del Consorci, Ramon Riera, explica que “el turisme funciona com un motor econòmic: té una matèria prima que s’ha de transformar, convertir en un producte i s’ha de vendre, com qualsevol altre motor econòmic”. Afirma que “durant molts anys s’ha associat el turisme a sol i platja”, però que amb els anys “s’ha obert a nous nínxols associats”, entre els quals el Penedès té com a punt fort l’enoturisme, però també altres com el turisme familiar, l’esportiu, el de salut, etc.
Riera ha dit que “l’objectiu del Consorci no és tenir un turisme massificat, sinó tenir menys turistes i que gastin més, i perquè el que vingui tingui una bona experiència, els que hi viuen han d’estar bé, les infraestructures que es facin han de servir per la gent d’aquí”.
En les darreres dues dècades, l’enoturisme ha anat agafant volada al Penedès. Al Consorci li agradaria que més hotels del Garraf creguessin en buscar la complicitat amb els cellers de les tres comarques de la vegueria, ja que podria redundar en benefici de tothom. “Cal entendre que el veí no és un competidor, sinó un col·laborador”, sentencia Riera.
Finalment, enguany la deixat de funcionar la plataforma de comercialització de productes turístics que va impulsar el 2013 el Consorci ja que en aquests moments, cada empresa ja disposa de plataforma de reserves pròpia, i des de la web de l’organisme es redirecciona els usuaris cap a les webs de les empreses que els interessen.
