Actualment, es pot envellir amb qualitat augmentant temps de vida? Es preveu que el 2050 l’augment de persones de més de 65 anys es dupliqui. Em pregunto: Què augmentem, l’esperança de vida o la vellesa?
L’1 d’octubre és el dia internacional de la gent gran. L’Assemblea General de l’ONU el va assignar per conscienciar els governs, les entitats no governamentals i la societat civil de quin és l’estat de les persones grans. També per protegir i promoure els seus drets.
Aquest 2023 el tema escollit és “complir les promeses de la Declaració Universal de Drets Humans per a les persones grans: entre totes les generacions”, per visualitzar com es troben les persones grans en alguns països que vulneren els seus drets, com el de com decidir envellir, la bretxa digital, l’edatisme, l’absència de participació social, el sentiment de soledat no volguda i la disminució d’ingressos econòmics.
Vivim més anys, però amb quina qualitat? Hem de canviar de xip, sobretot en les polítiques que han de reflectir el concepte d’envelliment, amb polítiques no només adreçades a les persones grans, sinó de forma transversal en tots els cicles vitals de la vida. Fer-se vell no és fer-se dependent, és fer-se gran de forma participativa en la societat, de poder decidir, de gaudir d’un bon estat de salut, de tenir bones condicions econòmiques i socials.
La dependència física, o altres, ha de ser la més curta possible. Perquè així sigui, els governs han de proposar polítiques d’atenció integral centrades en la persona i polítiques per envellir de forma activa, saludable i participativa.
Gemma Armengou i Blanco, membre del grup municipal Primer el Vendrell
El Vendrell
