S’acosta una crisi econòmica i un atur de campionat. Moltes famílies malviuen o malviuran de la pensió dels pares o avis. Si falta la pensió, tots hem begut oli. De moment ja hem comprovat què ha passat amb les residències d’avis. Els pensionistes han rebut de valent. Un percentatge extraordinari d’avis morts, comparat amb altres franges d’edat. Sembla l’argument d’una teoria conspiratòria de Trump. No oblidem el triatge a Urgències dels hospitals, on els avis eren els últims de la fila.
Només podem fer una cosa per sortir-ne plegats: defensar amb ungles i dents l’únic salvavides possible, les fràgils i amenaçades pensions. Es tracta de supervivència d’urgència.
Alguns poden confiar en el subsidi d’atur o en el manà de la renda universal massiva, però això encara és més volàtil –en temps de crisi– que el futur de les pensions.
Proposo manifestacions i actes massius, com les del fracassat procés català, però reivindicant les pensions, les residències i la Llei de la Dependència. A veure si tenim més sort. Per cert, els joves, adults i aturats, també han d’implicar-s’hi, anar a les manifestacions i fer campanya. El futur és d’ells.
Joan Pes
Sant Sadurní d’Anoia
