L’escenari postelectoral que ha quedat després de diumenge és incert i obert. Ens esperen setmanes de declaracions creuades, filtracions intencionades, anuncis i desmentits. Ara per ara és difícil aventurar com es pot desllodrigar aquest embull. Plou sobre mullat.
Les eleccions del 12 de maig han estat les primeres, després de deu anys, en què els partits independentistes han perdut la majoria al Parlament. Si el 2021 l’independentisme va superar el 50% dels vots, ara tot just n’ha aconseguit el 43%, i això comptant els vots que ha sumat l’extraparlamentari Alhora i els del partit d’ultradreta Aliança Catalana. Els comicis han enfonsat ERC que ha perdut un terç dels diputats (de 33 a 20), mentre que la CUP també ha perdut bous i esquelles i ha passat de 9 a 4 diputats. La patacada de les esquerres també l’han patit els Comuns, que tindran dos escons menys aquesta legislatura. Del bloc independentista només Junts ha vist millorar els resultats, mentre que a l’altre extrem de l’hemisferi el PP ha registrat els millors resultats i ha esdevingut la quarta força al Parlament.
Ara bé, aquests comicis passaran també a la història per haver registrat la desaparició de Ciudadanos, el partit que fa només set anys va guanyar les eleccions al Parlament i que diumenge va arreplegar menys vots que el PACMA. Els de Carrizosa han polvoritzat el rècord de passar d’un milió de vots a 22.000 en només set anys.
Amb l’extinció de Ciudadanos es posa fi a divuit anys d’una manera de fer política basada en el tot s’hi val. Hi ha un abans i un després des de la irrupció, l’any 2006, dels d’Albert Rivera. Fins llavors al Parlament català es discutia i es feia política amb el respecte inherent. Amb l’entrada de Ciudadanos l’hemicicle es va convertir en un fangar.
Ciudadanos, que va ser creat com un instrument per acabar amb la immersió lingüística, s’ha passat dues dècades fent hooliganisme, buscant l’enfrontament constant, interrompent els plens amb crits i xiulets des de la bancada, escridassant, onejant banderes espanyoles des del faristol, insultant, desqualificant, provocant…
Ara Ciudadanos ha desaparegut, però aquesta manera macarra de fer política s’ha quedat. VOX, nascut a la seva empara i a la del PP, la va adoptar ja abans d’entrar, lamentablement, al Parlament.
