Les persones trans haurien de ser tractades exactament amb els mateixos drets que una persona cisgènere, ja que són persones.
En els últims anys, la societat ha anat acceptant, a poc a poc, aquestes persones, però això no vol dir que abans no existissin; vol dir que s’amagaven i probablement molts hauran viscut una vida plena d’incògnites, perquè no tenien a qui recórrer sense que els titllessin de malalts mentals. Com a societat hem de ser més tolerants i deixar d’enfonsar aquesta gent que per alguns és gent trastornada.
No hem de confondre la transsexualitat amb què una persona d’ics gènere es comporti com ho fa el seu gènere contrari; una noia masculina o un noi femení (aquí també hi ha un tema d’estereotips imposats per la societat que ompliria un altre article). Moltes vegades, pel simple fet que un noi sigui femení, ja se’l considera gai o transsexual, quan no té res a veure. Cadascú pot ser com vulgui i ningú té el dret de criticar la seva forma de ser.
Segur que si coneixeu una persona trans, haurà rebut algun comentari transfòbic com “és una fase, ja et passarà” o “tu el que tens és molta ximpleria”. Molts d’aquests comentaris els fan familiars i quan el fa una persona en qui confies i estimes, el priva de ser com vol ser. Al llarg de la història hi ha hagut molts casos que mai van fer la transició per culpa de la pressió dels seus familiars i/o amics.
Moltes persones trans han crescut en ambients masclistes i homòfobs. Aquest entorn considera que tenen un problema, però la realitat és que el seu veritable jo vol sortir a fora. I amb aquestes vivències els neixen inseguretats.
La gent trans, per tant, és gent i a tu no t’ha d’importar el que facin amb la seva vida perquè és seva. El millor que es pot fer és quedar-se callat abans de fer un comentari que podria ferir aquella persona i respectar-la com un igual.
Surya Berlanga Moliner
Alumna de 3r de l’Institut Vilafranca 2
