En primer lloc voldria assenyalar la bona feina feta aquest estiu per la bona gent de l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i la Crida Nacional per la República. No han fet vacances i han treballat per l’absolució dels presos fins a culminar amb el suport de l’Associació de Municipis per la Independència en la proppassada Diada Nacional de l’Onze de Setembre. I han fet molt bé. Vull dir que la feina important en el temps per la llibertat dels presos catalans és ara i després de les sentències de manera immediata, si són condemnatòries, és clar. Perquè poden condemnar-los de quinze a vint anys de presó. I què haurem fet?
És ara que ens hem de moure, per dignitat i per solidaritat. Ho hem de fer la gent autoorganitzada i al marge de les cúpules cagadubtes de partits cada volta més obsolets.
Perquè, a veure: què reivindicarem fins d’aquí a vint anys? Un indult reial que significa admetre la culpa i demanar perdó? Una amnistia, no prevista legalment i que requeriria una majoria a les Corts Generals?
Així doncs, moguem-nos ràpid i moguem-nos bé, amb accions empàtiques, contundents i mediàtiques. Que mai ens puguin dir: I tu on eres i què feies quan sentenciaven els nostres presos polítics catalans?
Moltes gràcies i bona sort!
Raimon Gusi Amigó
Vilafranca del Penedès
