L’essència de l’FM del Vendrell

No serà, doncs, la festa major de sempre, però sí que en mantindrà l’essència i s’hi acostarà una mica més que l’any passat. Ja es va dir fa algunes setmanes que hi hauria cercavila de festa major per Santa Anna, que hi hauria cercavila de foc aquell mateix vespre, i també la representació dels balls parlats per Santa Anneta. La cercavila de cultura popular es concentrarà al carrer de Sant Magí, a tocar de la plaça Pep Jai, i travessarà per davant la plaça del Tívoli cap al carrer dels Cafès, per desfilar tot seguit pel carrer Dr. Robert, la Rambla, Prat de la Riba i carrer del Peix fins a arribar a la plaça Vella. Cercavila cèntrica, doncs, intentant passar pel màxim de carrers amples, perquè hi càpiga el màxim de gent, però tothom ben assegut amb cadires i sense possibilitat de moure-se’n fins que s’hagi acabat la desfilada. Hi haurà controls d’accessos i només s’hi podrà entrar amb reserva prèvia. Serà dilluns, a partir de les 11 del matí.

Tres quarts del mateix amb la cercavila de foc, que hi serà, però només amb elements del seguici vendrellenc, és a dir, sense colles convidades. No obstant això, cal tenir present que el Vendrell té la ràtio per metre quadrat més alta de bèsties i balls de foc: Hi seran el Cabrot, el Cabrot petit, els Diables, la Víbria, els Diablons, el Bou de Foc, el Drac, el Caramot, les Puces del Caramot, el Tallot, la Mulassa Feixuga i el Borinot de Foc. Quasi res! Serà a partir de les 10 de la nit, amb concentració a la cruïlla del carrer Colom amb la carretera de Santa Oliva, i desfilada pirotècnica per la carretera de Valls, el Dr. Robert, el carrer dels Cafès i la plaça Nova. Quan acabi, a mitjanit, es farà la tradicional encesa del campanar.

Val a dir que aquest 2021 són diversos els entremesos i les bèsties de foc que celebren un aniversari rodó, a algunes de les quals els dediquem un espai especial en les pàgines següents d’aquest Tema de la Setmana dedicat a la festa major del Vendrell. També de L’Embarcada, l’associació local de cultura popular que ha estat el pal de paller de la recuperació de la majoria de balls, dels últims quinze anys ençà.

I encara una tercera cercavila, el mateix dia central de la festa major, però en aquest cas matinera: les matinades, a les 8 del matí i per partida doble. Una la faran les Gralles del Baix Penedès, els grallers Tocats de Canya, Els Mosquits i les Gralles de l’Aligueta; i l’altra, a la mateixa hora, amb el Ball de Diables del Vendrell.

Altres actes que es mantenen i toquen el moll de l’os de la festa major són, per Sant Jaume, l’acte de reconeixement als quatre portants d’honor de Santa Anna del bienni 2020/21, que són Àngels Santacana, Joan Fontana, Tomàs Trillas i Valentí Carné; el pregó inaugural a càrrec de l’impressor Jaume Ramon; per Santa Anna, l’ofici solemne en honor a la patrona del Vendrell, amb la interpretació enguany del Toc d’ofertori de Josep Mercader “Astor” a càrrec del graller Jordi Inglès Bo “Bero”; i els versots dels Diables; i per Santa Anneta, la ballada de lluïment a la plaça del Tívoli de Diables, Diablons, Cercolets, Gitanes, Pastorets i Valencians.

Condicionats pel toc de queda

D’altra banda, avançant-se al toc de queda anunciat dimarts pel Govern de la Generalitat al Vendrell, ja divendres passat des de la Comissió de Festa Major es va fer públic que cap concert ni espectacle començaria més tard de les 11 de la nit, per així a 2/4 d’1 poder estar tot acabat i cadascú a casa seva. D’aquesta manera, el monòleg de Toni Moog i el concert de la Banda Petit Comitè del 25 de juliol començarà a les 10 de la nit; el concert de Geluc i Suu del 26 de juliol arrencarà a 2/4 de 10; i el concert del grup vendrellenc Guardafuegos i d’El Lado Oscuro (tribut a Jarabe de Palo) del 27 de juliol s’iniciarà a les 10. Les sessions de dj dels dies 25, 27 i 28 han quedat suspeses.

Aquest divendres a les 8 del vespre tindrà lloc a l’Auditori del Tívoli l’acte de presentació de la inèdita filmació del polèmic pilar de 6 que els Nens del Vendrell van carregar el 12 de novembre del 1967, i que era el primer que es feia al segle XX. Fa 54 anys d’aquell espadat que va ser l’inici de la primera febre pilarera del segle passat, i en feia 53 que no es projectava el vídeo.

La cinta formava part de l’arxiu personal de Salvador Palau Rovira, gran aficionat casteller que a finals dels anys 60 i principis dels 70 va fer una ingent tasca de divulgació de l’activitat castellera dels Nens, en uns anys d’intensa pugna amb la Colla Vella de Valls.  La família de Salvador Palau va fer la cessió en comodat de tota aquesta documentació el mes d’abril passat a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, i entre ella va aparèixer la pel·lícula del pilar de 6.

Segons es desprèn d’una crònica de l’època, la filmació va aparèixer a Televisió Espanyola el 26 de desembre de 1967 en un programa realitzat als estudis Miramar de Barcelona, per demostrar que el pilar era carregat i treure de dubtes aquells qui en negaven la validesa. Posteriorment, el març del 1968 es va projectar al cinema Bolet de Vilafranca. Des de llavors no es té constància que s’hagi tornat a difondre en públic.

S’aprofitarà l’acte per projectar tres pel·lícules també desconegudes, les dels tres intents que els Nens van provar abans de carregar l’espadat: el de la Fira del 1967 i els dos de Tots Sants del mateix any. Aquestes tres pel·lícules van ser gravades per Oriol Rossell, fundador i primer cap de colla dels Castellers de Vilafranca, i han estat cedides per la seva família. També es mostraran totes les fotografies que es coneixen d’aquest pilar de 6 carregat. L’acte es clourà amb un col·loqui del que va representar per al món casteller de l’època aquell pilar, amb l’historiador casteller Pere Ferrando com a conductor i la participació de Francesc Còrdova “Piscu”, quart del pilar de 6, i Josep Maria Pros, casteller dels Nens.

Per assistir-hi, caldrà inscripció prèvia a l’APPsistència dels Nens o bé enviant un correu electrònic a [email protected].

Ara fa quinze anys va néixer l’Agrupació de Cultura Popular del Vendrell l’Embarcada, amb l’objectiu de potenciar la cultura popular i promoure la participació ciutadana en les tradicions folklòriques de la vila. També ha organitzat al llarg d’aquests tres lustres activitats de divulgació de la cultura popular al Vendrell i ha impulsat estudis de recerca històrica tradicional.

L’Embarcada es va constituir el maig de 2006 amb la unió del Ball de Bastons (recuperat l’any 1979), les Gralles del Baix Penedès i membres que van recuperar el mateix any el Ball de les Gitanes i el Ball de Pastorets. Com a dada curiosa, el Ball de Bastons va haver de dissoldre’s com a entitat poc abans de la constitució de l’Embarcada, per poder fer possible la seva creació.

Durant aquests quinze anys l’Embarcada ha recuperat i creat els onze balls que avui en formen part; alguns són d’adults i, a partir de 2008, també n’ha fundat d’infantils, amb l’objectiu que l’entitat fos un espai de trobada familiar i intergeneracional. El 2008 es va crear un Ball de 4 de Març, basat en el Ball de Cavallets, però el 2011, amb motiu de l’edat i el pes dels cavalls, desapareix i es canvia pel Ball de Faixes, per a joves d’entre 12 i 16 anys; el 2014 es crea el Ball de Cavallets, per a adults, utilitzant els cavalls de l’anterior Ball de 4 de Març. Enguany Les Gralles del Baix Penedès han deixat l’entitat amb l’objectiu de formar-ne una de nova.

Actualment, l’Embarcada està formada per més de 600 socis i sòcies i per un total d’onze seccions.

La “xafardera”, la bruta, la botiguera, el gitano gros… Aquests són alguns dels renoms que tenen les balladores i els balladors del Ball de Gitanes del Vendrell, que representa l’ètnia homònima. Un ball parlat quinzenari, perquè per Santa Anna complirà quinze anys de vida amb continuïtat, però que es balla a la vila –amb intermitències– des d’almenys 1770. La penúltima aparició va portar el segell de l’Asociación Cultural Extremadura del Vendrell, que el va recuperar del 1995 al 2002. Tres anys va durar el seu darrer parèntesi, fins que el 2006 la flamant entitat L’Embarcada el va recuperar.

Tot i que són 25 els membres del ball, a les coreografies intervenen 14 balladors: vuit gitanes, cadascuna de les quals porta una cinta que penja del pal de les gitanes; l’estaquirot, que és qui sosté el pal, de més de tres metres d’alçada, coronat per un ram de flors, i d’on pengen les cintes; quatre galerons que dansen al voltant de les gitanes; i el capità, que també balla pel voltant de la rotllana, fa anar el fuet i porta barret de palla. L’element més característic del Ball és la trena que fan i desfan les gitanes al voltant del pal. Se’n diu el cordó. També tenen la trena (les cintes es trenen fora del pal, agrupades de quatre en quatre), el flirteig dels galerons amb les gitanes (galerons) i l’entrada a plaça. La coreografia porta el segell del vilafranquí Raimon Casellas, i les músiques, que interpreten les Gralles del Baix Penedès, són una composició del vendrellenc Jordi López Serra. A més, gitanes i galerons fan sonar les castanyoles.

El vestuari essencial del ball és, en el cas de les gitanes, espardenyes vermelles, enagos, faldilla florejada, davantal, camisa blanca, mocadors florejats creuats al pit i clavells vermells al cap; i els galerons, espardenyes vermelles, camals vermells, pantalons i camisa blanca, faldellí vermell ribetejat de groc, faixa blava i mocadors florejats creuats al pit.

El Ball de les Gitanes és un ball parlat. Reciten els seus versos, satírics, de crítica punyent de l’actualitat vendrellenca o que fan referència a la mateixa colla, tant per festa major com per la Fira de Santa Teresa.

El Ball dels Pastorets del Vendrell, tal com el coneixem avui dia, té quinze anys. Va debutar a la festa major el 2006, impulsat per un grup de joves, el mateix any de creació de l’Embarcada. És, doncs, un dels primers balls dels quals l’Agrupació de Cultura Popular vendrellenca va promoure la recuperació. I també és el primer de l’Embarcada que va fer una sortida fora de Catalunya, l’any 2009, juntament amb el Ball de Bastons i les Gralles del Baix Penedès.

Tot i néixer el 2006, és un ball que ja d’antuvi tenia molta història. La primera referència que se’n té és una crònica del Diari de Barcelona de 1846, i són diverses les referències documentades que es conserven dels segles XIX i XX. La darrera és de 1995, de la mà de l’Asociación Cultural Andalucía del Vendrell. L’experiència no va durar gaires anys. No obstant això, tot sembla indicar que aquesta ancestral intermitència del ball es podria haver acabat per una bona temporada, ja que ara ja són quinze anys de continuïtat i de bona salut del ball.

Actualment 23 persones integren el Ball dels Pastorets, que representa, com diu el nom, l’antic ofici de pastor. El ballen un o dos grups de vuit balladors cadascun i hi són representats el majoral, sis pastors i el rabadà, abillats amb camisa i pantalons blancs, camals verds amb picarols, faixa vermella, armilla verda rivetejada de vermell, espardenyes de betes verdes i vermelles, un sarronet, una carbasseta i l’imprescindible gaiato de fusta.

Els Pastorets vendrellencs tenen un repertori de set balls: els tres típics de tots els balls de pastorets (la Barreja, el Pont i la Bota), més dos d’exclusius del Vendrell que es van inventar els mateixos membres del ball (el Molinillo i el Capafonts) i dues variants més ràpides d’aquestes dues darreres coreografies, amb alguns canvis afegits. Com a música d’acompanyament, el característic sac de gemecs, el flabiol i el tamborí.

Aquest 2021 l’actuació del seu ball parlat el 27 de juliol, per Santa Anneta, serà diferent de les anteriors, ja que es recuperarà part dels versos que es recitaven dalt de l’escenari entre 2006 i 2014, que cada any eren els mateixos, amb altres que tindran més actualitat, en la línia del que s’ha fet de 2015 ençà. Seran, com cada festa major, entre vuit i deu poemes recitats que parlaran del dia a dia d’un pastor; un sainet, en definitiva, que vol evitar que es perdi l’essència pastoril.

Trenta anys no són pocs. És cert que hi ha moltes altres bèsties –de foc– més antigues, però tres dècades de vida ja donen un cert pedigrí. I aquesta és l’edat que té i que compleix el Drac de foc el Cabrot; una peça molt bella estèticament, terrorífica, que simbolitza el triomf del mal sobre el bé. Talment a la inversa del que són els Pastorets, que són, precisament, l’origen d’aquesta figura de bestiari festiu.

Efectivament, va ser l’any 1991 quan la junta dels Pastorets del Vendrell (l’entitat que organitza l’obra de teatre passat festes de Nadal; no pas el ball de la festa major) es va inspirar en un dels quadres dels Pastorets, “Adam i Eva”, per decidir la construcció del Cabrot. El drac de foc, doncs, forma part de la simbologia de la lluita entre el bé i el mal, entre el cel i l’infern. L’encàrrec el van fer a la constructora vilafranquina Dolors Sans i porta el seu segell inconfusible. El Cabrot és el primer drac que va construir (1991), després de les fil·loxeretes de Sant Sadurní (1987). Després en vindrien molts més.

El Cabrot representa Llucifer cavalcant sobre una serp de dos caps. El dimoni, que es representa en forma de serp de paradís, és banyut, musculat, amb cara de dolent, potes de boc i una forca amenaçadora a la mà. Per espantar qualsevol infant. Fa 3,5 metres d’alçada, 4,5 de llargada, dos d’amplada, pesa 130 quilos i compta amb nou punts de foc originals (a la boca, a les altes, a la cua i unes bateries aèries que surten del llom) que els seus portadors poden duplicar –amb acoblaments– als correfocs. Els dos caps de serp tenen una llengua bífida, talment com les serps.

La temible figura requereix dos portadors i s’acompanya d’una vintena de maces, del ceptrot i d’una batucada que en fan l’acompanyament musical i pirotècnic. Des de fa dos anys, també el segueix un Cabrot Petit, que és una recreació del gran (també obra de Dolors Sans), però no n’és una rèplica a escala sinó que té personalitat pròpia.

A banda d’actuar per Santa Anna i en altres festes del Vendrell, el Cabrot ha actuat diverses vegades en algunes de ciutats de Catalunya –i més enllà– on més importància té el folklore, com ara Barcelona (la Mercè), Reus, Tarragona, Cervera, Vilafranca i també ha viatjat a Casp, Extremadura o Catalunya Nord, entre altres.

Només hi ha dues bèsties de foc al Vendrell que siguin més antigues que el Bou de Foc: el Caramot i les Puces del Caramot. El van construir entre l’estiu i la tardor de 1986 cinc nens del Vendrell d’onze anys (Salvador Arroyo, Pau Arroyo, Jordi Arroyo, Josep Sivill i David Pérez), que ja havien tingut abans un primer drac, que se’ls havia quedat petit, i ara volien una nova figura de bestiari festiu de caire tradicional. Es van decantar per un bou, fet a partir d’una estructura de fusta recoberta amb pasta de paper.

El Bou de Foc es va estrenar per la Fira de Santa Teresa, i la seva primera festa major del Vendrell va ser la de 1987. Al cap de quatre anys, però, durant la cercavila de foc de 1991 es va encendre accidentalment el carretó dels coets i la bèstia també es va incendiar. Aquell mateix any van encarregar-li una rèplica a l’escultora vilafranquina Dolors Sans, però el doble de gran, ja que aquells infants s’havien fet grans i ja no hi cabien a sota. La va fer amb resina i fibra de vidre i es va estrenar per la festa major de 1992.

El Bou de Foc actual fa 4 metres de llargada, 1,60 centímetres d’amplada i 2,30 metres d’alçada; pesa 65 quilos, té 12 punts de foc (al morro, a les banyes i a la cua) i va acompanyada per 12 maces, un ceptrot i una desena de tabalers que fan batucada. Li calen dos portadors. La seva entrada a plaça durant la cercavila de foc és molt característica per la traca que l’anuncia i el so d’uns roncadors estrepitosos.

Com a curiositat, l’any 1996, en el seu desè aniversari, es va casar amb la vaca de Vacarisses, la Xula, i de moment no han tingut descendència. Ha fet sortides per tot Catalunya, el País Basc i França. Entre el 6 i el 28 d’agost es podrà veure a la sala del Portal del Pardo una exposició fotogràfica retrospectiva d’aquests 35 anys de vida del Bou de Foc del Vendrell.

El Borinot de Foc va ser creat del no-res per un grup d’amics i amigues del Vendrell, de la generació dels 80. Va néixer amb la finalitat de fer créixer l’espectacle pirotècnic, musical i festiu. Entre les seves particularitats hi ha que forma part del reduït grup de figures de bestiari festiu de foc que representa un insecte. I va ser aquest el motiu que en el cinquè aniversari del bateig de la bèstia, el 4 de juny de 2016, es fes una trobada d’insectes de foc.

La seva primera aparició va ser el 4 de juny del 2011, a la rambla del Vendrell, on va ser batejat pel seu padrí, el Drac Gaudiamus de la Malèfica del Coll del barri de Gràcia (Barcelona). El Borinot de Foc és una estructura de ferro recoberta amb una carcassa de fibra de vidre. El condueixen dos portants, compta amb 16 punts de foc (13 sortidors i tres bengales), fa tres metres de llargada, 1,40 d’amplada i 1,85 d’alçada i pesa 80 quilos. Va acompanyat per masses, per un grup de percussió i, als seus inicis, per gralles. El Borinot fa una coreografia de foc amb ús de colors i enceses amb retards que resulta impactant, també pel volum de foc que genera.

L’insecte surt cada any de manera regular per Santa Anna, al Nostrefoc, a les festes dels barris marítims del Francàs i Coma-ruga, i a les festes puntuals a què el convidin. A causa de la covid-19, la colla ha ajornat fins al 2022 la commemoració del seu desè aniversari.