ACN.- L’exalcalde de Vilanova i la Geltrú i excoordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, serà el pròxim conseller d’Interior, segons ha pogut confirmar l’ACN. Elena substituirà el fins ara conseller Miquel Sàmper, de Junts. Elena havia estat militant del PSC, d’on es va donar de baixa el 2014 en desacord amb la línia seguida per la formació socialista en el procés sobiranista, i es va acostar a ERC. En el nou pacte de Govern entre ERC i Junts per Catalunya, es va acordar que la conselleria d’Interior passaria a mans dels republicans. Es tracta del segon nom confirmat en l’Executiu del president electe, Pere Aragonès, després que aquest divendres transcendís que Jaume Giró seria el nou titular d’Economia.
Entre d’altres, Elena serà el responsable polític sobre els Mossos d’Esquadra, que darrerament han estat qüestionats per les actuacions dels seus antidisturbis en algunes manifestacions, com per exemple contra l’empresonament del raper Pablo Hasél. A més, en el pacte ERC-CUP de fa unes setmanes, s’incloïa la suspensió de l’ús dels projectils d’escuma –foam– fins que no es fes públic el protocol que en regula l’ús i que la BRIMO i l’ARRO no participarien en llançaments judicials.
En canvi, el document subscrit amb JxCat no parla d’aquestes actuacions i compromet el nou Govern a assolir la xifra de 22.000 agents. El que sí comparteixen ambdós pactes és que la Generalitat es retiri com a acusació particular en casos de detinguts per protestes, sempre que no hi hagi hagut efectius policials lesionats.
Elena va ser alcalde de Vilanova i la Geltrú entre 2005 i 2011 i diputat al Parlament pel PSC fins al 2014, quan va deixar el grup per desavinences amb la formació socialista en el seu paper en la consulta del 9-N. Va liderar el corrent crític Avancem dins al PSC, del qual també formava part l’aleshores socialista Fabian Mohedano, entre d’altres. Dos anys mes tard, sota la presidència de Carles Puigdemont, Elena va ser nomenat coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, que aplegava persones i entitats de diferents sensibilitats a favor d’una consulta sobiranista.
De fet, en virtut d’aquest càrrec va ser cridat a declarar com a testimoni al judici del Procés al Tribunal Suprem, on va explicar que l’entitat no va rebre cap finançament públic i que la seva web no va ser gestionada per la Generalitat sinó per organitzacions membres del PNR. Dos anys abans, al 2017, va haver de declarar davant la Guàrdia Civil en el marc de la investigació del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona.
