L’hora de la grip

Quatre setmanes abans respecte temporades anteriors, els últims dies del mes de desembre el Departament de Salut de la Generalitat informava que havia començat l’epidèmia de grip a Catalunya; la taxa de síndromes gripals (111,03 per 100.000 habitants) s’havia situat per sobre del llindar epidèmic establert per aquesta temporada (110,7 casos per 100.000 habitants). I de la mà d’aquesta notificació arribava també l’allau de consultes als centres d’atenció primària i a les urgències dels hospitals.

La grip és una malaltia respiratòria vírica que s’encomana fàcilment d’una persona a una altra. Al nostre país és habitual que arribi a partir de la segona quinzena de desembre (excepte en els últims anys, en què s’havia retardat fins a primers de gener) i s’incrementa habitualment durant les primeres setmanes de gener.

Influenza és el nom del virus que provoca la grip. El terme prové de l’italià i es refereix a la causa de la malaltia (primer per referir-se a les influències astrològiques desfavorables a les quals associaven la malaltia i, més endavant, a la influenza del freddo). Es coneixen tres grans tipus de virus gripals que, a la vegada, es troben en constant evolució: A, B i C.

Els virus gripals tipus A provoquen les epidèmies de grip estacional, circulen entre els éssers humans i nombrosos animals, com aus aquàtiques o domèstiques, els porcs, els cavalls i fins i tot, ocasionalment, mamífers aquàtics salvatges, com la foca o la balena.

El tipus A inclou a la vegada quatre subtipus de virus gripals, tot i que només dos circulen actualment entre les persones i provoquen la grip estacional: l’H1N1 i l’H3N2. Es tracta de virus en constant evolució i tot canvi es tradueix en un virus diferent.

A més, els virus de tipus A poden superar la barrera de les espècies. Aquesta capacitat els permet infectar els éssers humans i iniciar una pandèmia. Això és justament el que va passar el 2009: va aparèixer una nova variant, el virus A(H1N1)pmd2009, que no s’havia difós mai abans entre els humans i es va estendre per tot el món, produint el que s’anomena una pandèmia gripal. La major part dels casos van tenir un caràcter lleu i van seguir un curs sense complicacions. L’agost de 2010, l’Organització Mundial de la Salut va declarat la fase postpandèmica de la grip A(H1N1)pmd2009. A partir de llavors, aquest virus ha passat a comportar-se de forma similar als altres virus de la grip estacional que circulen durant els períodes epidèmics i, per aquest motiu, s’ha incorporat en la composició de la vacuna antigripal.

Els virus gripals de tipus B són els més comuns i les causants de les epidèmies de grip estacional. A diferència dels tipus A, aquests només afecten les persones. Finalment, els virus gripals C provoquen infeccions més benignes i no provoquen epidèmies. Els virus gripals muten cada any, per això no existeix cap vacuna universal i cada any se’n crea una de nova tenint en compte els virus de l’any anterior.

La grip, tal com hem apuntat de bon principi, és una malaltia infecciosa aguda de les vies respiratòries que apareix de forma sobtada i produeix febre elevada (39/40ºC), tos, mal de cap i de coll, nas tapat, sensació d’enfredoriment, dolor muscular, cansament, tos seca i malestar general. Una de les característiques d’aquesta malaltia és l’elevada capacitat de transmissió d’una persona a una altra, per la qual cosa afecta tots els grups de població. Normalment les persones es recuperen en una o dues setmanes sense necessitat de rebre tractament amb fàrmacs específics.

Els antibiòtics no curen la grip; de fet, no hi ha cap medicament que ho faci, tot i que sí que existeixen analgèsics i antitèrmics que ajuden a alleujar els símptomes. Només es prescriuen antibiòtics en el cas que hi hagi alguna sobreinfecció bacteriana (pneumònia, otitis o sinusitis, per exemple) o en determinats malalts crònics.

Per passar la grip, els metges recomanen una sèrie de mesures com la bona hidratació (beure força aigua, sucs, brous i infusions; en cap cas begudes alcohòliques); no menjar aliments sòlids si no es té gana; no fumar; descansar i reposar; o evitar tossir i gargamellejar si no és per treure mocs (quan es tus, s’irrita la gola i augmenta encara més la tos).

La grip és infecciosa i es transmet amb facilitat de tres maneres diferents: per petites gotes que s’expulsen en tossir o esternudar (via aèria); per contacte de la pell o oral amb persones malaltes de grip; i pel tacte o compartint estris i altres objectes sense netejar-los degudament. Per tant, a totes les recomanacions per superar la grip s’hi suma un seguit de mesures higièniques per prevenir-ne la transmissió.
Cal tapar-se la boca i el nas amb mocadors de paper en tossir i esternudar i, immediatament després de cada ús, llençar-los a les escombraries, evitant deixar-los sobre qualsevol superfície. S’han de rentar sovint les mans amb aigua i sabó o amb productes que continguin alcohol, especialment després d’haver tossit o esternudat. També és bàsic ventilar bé l’habitació i tot el domicili (amb 10 o 15 minuts n’hi ha prou) per facilitar la renovació de l’aire. Si és possible, convé no compartir ni habitació ni lavabo amb cap malalt de grip; també cal evitar compartir gots, coberts, raspalls de dents i altres objectes que puguin haver estat en contacte amb saliva o secrecions.

Les persones adultes poden transmetre la grip des del dia abans de l’aparició dels símptomes i durant cinc dies després d’haver-los manifestat, mentre que en els nens aquest període s’allarga fins a deu dies.

La grip es pot passar tranquil·lament sense ser atesos per cap metge. Ara bé, sí que cal anar-hi en cas que no es noti millora a partir del quart dia, si hi ha sensació d’ofec, si es tracta d’una persona gran o amb malaltia crònica o si és un infant molt petit.

Segons els experts, la millor manera de protegir-se i evitar la propagació de la grip és seguint les pràctiques higièniques que acabem de mencionar i vacunant-se.

Com que els virus gripals canvien contínuament, cal vacunar-se cada any. La vacuna s’elabora a partir de virus gripals morts; per això mai no pot produir la malaltia. El període ideal per fer-ho són els mesos d’octubre i novembre, tot i que també es pot vacunar fora d’aquest període. La vacuna és vigent durant un any i protegeix contra la grip, en cap cas contra el refredat comú ni contra altres infeccions respiratòries víriques. Les persones vacunades de la grip tenen una probabilitat més baixa de contagi, però no estan exemptes de risc de contreure-la. Malgrat això, s’ha de tenir en compte que un dels objectius principals de la vacunació no és solament evitar la infecció, sinó la prevenció de les complicacions que pot comportar la infecció pel virus de la grip.

A Catalunya s’aconsella que es vacunin les persones que tenen un alt risc de complicacions si pateixen la grip. Entre les persones que es troben en aquesta situació hi destaquen les de 60 anys o més, les internades en institucions, les que pateixen malalties pulmonars i cardíaques cròniques, les diabètiques, les que tenen malalties renals, les embarassades i les immunodeprimides. També es recomana la vacunació a les que poden transmetre la grip a persones dels grups de risc i a les que ofereixen/treballen en serveis essencials a la comunitat.

Totes les persones que tenen indicada la vacunació, se’ls administra de forma gratuïta al centre d’atenció primària de salut.

El refredat és una malaltia lleu que pot estar provocada per més de 200 virus diferents i, com la grip, és contagiosa.

Tot i que la simptomatologia té alguns denominadors comuns amb ella, són malalties diferents. El refredat apareix de forma progressiva, la febre és més baixa que en la grip i, a l’igual que ella, tampoc es combat amb antibiòtics.

La naturalesa és sàvia
A través de l’alimentació i recorrent a la fitoteràpia podem alleujar els símptomes de la grip i reforçar el nostre sistema immunològic.

El gingebre, per exemple, té propietats analgèsiques, antipirètiques i antibacterianes. Fer una infusió amb una cullerada de gingebre fresc picat ajuda a millorar el malestar. L’all també és un bon aliat per combatre la grip i altres infeccions ja que té propietats antisèptiques; la mel és un bon expectorant natural i és útil per bregar amb les infeccions de gola, ja que també actua com a antisèptic. La gelea reial actua com a antiviral, antimicrobiana i antitòxica, i està indicada també per refer-se després de la grip.

La fitoteràpia pot ser de gran ajuda per mantenir altes les defenses. Plantes com l’equinàcia, el pelargoni o l’astràgal potencien les defenses davant els refredats i la grip i entorpeixen el creixement de certs virus.

Per al tractament simptomàtic podem ajudar-nos també de moltes plantes; per a la tos, per exemple: grindèlia, heura, eucaliptus, regalèssia, farigola, plantatge, fonoll i anís verd ajuden a reduir la tos i a fluïdificar la mucositat. Altres plantes com l’altea, la malva, el gel d’àloe, la sàlvia, la menta, la mirra i el pròpoli alleugen les molèsties de la gola inflamada i irritada. I, de la mateixa manera, els olis essencials, com els d’eucaliptus, espígol, avet, marduix o aladern de fulla ampla ajuden a descongestionar el nas.

Per millorar el sistema immunològic és important fer una dieta equilibrada, rica i variada en fruites i verdures, tant cuites com crues. La varietat en el color aportarà varietat en antioxidants, protectors de l’organisme; les baies i fruits rojos, rics en vitamina C i flavonoides; i les verdures grogues, taronges i les de fulles verdes, riques en beta-carotè, un antioxidant. La vitamina C és un poderós antioxidant que optimitza el funcionament de les cèl·lules que combaten les infeccions en estimular la producció dels neutròfils, el tipus de glòbul blanc més comú que defensa el cos de les infeccions bacterianes. La trobem en fruites com la taronja, mandarina, llimona, magrana, kiwi, maduixa, pinya, papaia o poma.

Entrevista a Antoni Trilla.
Doctor en Medicina per la UB; metge especialista en Medicina Interna i Especialista en Salut Pública; Cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona; Professor Associat de Salut Pública de la UB i vicedegà Acadèmic de la Facultat de Medicina de la UB; Research professor de ISGloba; i membre de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona.
Es tenen ja prou dades per saber si la grip d’enguany és més o menys virulenta respecte anys anteriors i si afectarà més o menys gent?
La grip és imprevisible. Sabem que un dels virus que ara predomina, l’anomenat A(H3N2), pot causar casos una mica més greus o complicats en persones grans. No sabem quina pot ser l’extensió final de l’epidèmia.

Fins quan creu que la corba de casos de grip continuarà creixent enguany?
Si es comporta com habitualment, ara estem en plena acceleració i el pic màxim és possible que arribi en 2-3 setmanes. Després, 4-6 setmanes de baixada, i en unes 2 setmanes més arribarem de nou –espero– per sota del llindar epidèmic. I fins l’any vinent…

Per què muta cada any el virus de la grip?
És un virus que no té “corrector de proves”. Constantment, en replicar-se, comet petits errors que no es corregeixen. Cada error, per exemple, seria una lletra d’aquesta entrevista. Això es una mutació, però que si no és gaire extensa o molt important, no presenta greus problemes. Els problemes començarien quan, degut als errors, no poguéssim llegir ni entendre l’entrevista.

El virus de la grip apareix quan arriba el fred o és latent tot l’any?
Tot l’any a baixa circulació, i quan la temperatura i la humitat són baixes es donen millors condicions perquè s’acceleri la circulació, és a dir, hi hagi més casos.

De què serveix vacunar si el virus muta cada any?
Cada any, sis mesos abans de la tardor, es fa una previsió de quins seran els virus predominants i aquests són els que es fan servir per la vacuna. Si quan comença l’epidèmia aquests són efectivament els virus, tenim millor protecció. Com que els canvis es poden fer d’any en any, cal ajustar totalment o parcial la vacuna cada any. Un enuig.

Es vacuna tota la gent que s’hauria de vacunar de la grip o encara cal fer molta pedagogia al respecte?
Es vacuna la mitat de la gent que s’hauria de vacunar. Li recomanem la vacuna a un 20% de la població catalana (la de més risc de complicacions si patissin la grip). L’OMS recomana arribar a un 75% de vacunació d’aquest grup de risc. Com he dit, estem al 50%. Cal millorar i cal pedagogia, efectivament.
Si realment la vacuna és efectiva, per què no es vacuna a tothom?
Perquè el balanç entre els riscos i els beneficis de la vacuna, per una banda, i el cost i l’efectivitat, per l’altra, només justifiquen, en termes de salut pública, vacunar al 20% de la població (els grups de més risc).

Una persona (dins d’aquest grup de risc) que a dia d’avui encara no s’hagi vacunat, encara hi és a temps? Serà efectiva la vacuna?
La vacuna triga 14 dies a oferir protecció (que recordem que és del 50%). Com més “endins” de l’epidèmia, més risc de contagi previ a la vacuna o en aquest període de 14 dies després de vacunar-te. Per tant, ja estem molt propers al final de la campanya de vacunació: entrem en les “rebaixes”…

Fa uns anys, molts vam sentir a parlar per primera vegada de la grip A, molt més agressiva. Suposo que actualment encara hi deuen haver casos, però què fa que es propagui més una grip que una altra?
La novetat. Una soca nova, com va ser la grip A(H1N1) al 2009, suposa un risc de malaltia més extensa (com va ser) i afortunadament en aquell cas, finalment no més greu. Hi ha casos cada any des de 2009. És una de les soques incorporades a la vacuna des de 2010, per exemple.

Hi ha algun motiu o factor que pugui explicar que apareguin grips com la A o l’aviar?
La constant evolució dels virus, tant en humans com en animals, especialment aus i porcs.

Si el refredat també està provocat per un virus, aleshores allò de passar fred no té cap relació amb refredar-se?
Passar fred no és bo per la salut… L’aire molt fred fa que alguns dels mecanismes normals de defensa funcionin pitjor i la nostra immunitat pot veure’s compromesa. Aleshores un virus ho te més fàcil, també perquè amb el fred viu millor.

Amb la grip, els ambulatoris i les urgències dels hospitals se saturen. Quan cal anar al metge?
Una persona sana no necessitarà habitualment anar al metge i pot passar la grip a casa. El nostre consell és: “Grip = sentit comú i trucar al 061”. El 061 es el telèfon de Catsalut Respon, on els professionals poden avaluar la situació concreta i aconsellar què és el que cal fer. Els CAP han d’atendre aquells casos que necessiten CAP i els hospitals, els que necessiten hospital. Tindríem tots igual molta feina, però més racional i amb una millor atenció i ús racional dels recursos.