Després d’una setmana de certa calma (i no pas per a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, que segueixen injustament engabiats a l’exili, martiritzats per l’espanyolisme més ranci que també campa entre reixes), dijous ha estat un dia convuls per les giragonses erràtiques que agafava el procés independentista, i que revelen les evidents tensions internes que genera la imminent aplicació de l’article 155 de la Constitució i la manera com afrontar-lo.
“Ara comparec, ara no; ara ho retardo, ara filtro que convoco eleccions, ara espero a veure si suspenen la decapitació de l’autogovern; ara em desdic del que públicament no he dit…”. En fi, un galimaties considerable que ha provocat decepcions, sospirs d’alleujament i també nervis, molts nervis. I al final, res de res. Tot segueix el pla inicial i publicitat de fa dies. El govern de l’Estat no té cap intenció de renunciar a carregar-se la Generalitat de Catalunya, ja no de manera subreptícia com ha anat fent els últims anys, sinó a cara descoberta, i el Parlament ha començat a la tarda el debat que ha d’acabar divendres, possiblement amb la declaració unilateral d’independència; l’aplicació dels resultats de l’1-O.
A partir d’aquí, la incertesa que caracteritza els temps actuals. La possible convocatòria de comicis parlamentaris ha generat tensions dins l’independentisme, però a Madrid també hi ha divisions perquè aplicar el 155 pot acabar tenint efecte bumerang. A més, la societat catalana està mobilitzada com mai i no acceptarà amb docilitat de ser tractada com una colònia, malgrat que la força bruta –ho sabem molt bé– la segueixen tenint els de la porra.
Dona la sensació que en els dies vinents, setmanes a tot estirar, però no gaires, es pot decidir el futur polític de Catalunya durant molts anys. Una mirada cap al segle XXI o el retorn a les catacumbes. Un país modern, pròsper, sense cadenes, que pugui prendre les seves decisions de manera adulta, o seguir sent un apèndix sense poder de decisió, que continuï malbaratant el seu potencial per socórrer un estat que renuncia a l’evolució i que només ens envia un missatge: A por ellos.
