L’hora de l’hoquei

Demà dissabte, a la 1 del migdia, començarà una nova edició de l’OK Lliga d’hoquei patins, considerada des de fa anys com la millor lliga del món, per bé que la portuguesa darrerament també està agafant embranzida, i que no es pot desdenyar la lliga italiana. Un total de setze equips competiran amb el sistema de tots contra tots a doble volta per coronar-se com a reis de l’estic.

No és gratuït qualificar l’hoquei patins com l’esport nacional de Catalunya. De ben segur que no deu ser el més practicat, perquè el futbol arrasa ja a les escoles (totes les escoles), però sí que al nostre país es viu amb especial intensitat. No és casual, doncs, que tretze dels setze equips de l’OK Lliga masculina siguin catalans; que nou dels catorze equips que competiran a l’OK Lliga femenina siguin catalans (entre ells, el CP Vilanova); que dotze dels catorze equips que juguen a Primera Divisió siguin catalans (entre ells, el CP Calafell i el CP Vilanova); i que els deu jugadors de la hiperllorejada selecció estatal siguin catalans.

I a tot això, cal afegir-hi un comentari molt nostrat, que ens ha d’omplir d’orgull: el Penedès és una pedrera important de jugadors de primera fila. I en consonància amb això, tres dels setze equips que juguen la millor lliga del món (CE Vendrell, CE Noia i CP Vilafranca) són penedesencs (quatre, si hi afegim l’Igualada). A més, tots tres van aconseguir plaça la temporada passada per jugar enguany la Copa CERS europea. I encara un altre detall que demostra el potencial penedesenc: en el darrer Campionat d’Europa disputat aquest estiu a Portugal, tres dels deu jugadors que representaven Espanya i que es van fer amb la medalla de bronze eren penedesencs: Eloi Mitjans, Pau Bargalló i Jordi Bargalló; i més concretament, sadurninencs.

A Catalunya hi ha diferents territoris on l’hoquei es viu amb especial intensitat. A més de la zona veguerial del Penedès, on en temporades anteriors també ha comptat amb altres equips a la màxima competició estatal com el CP Vilanova, CP Calafell, HC Piera o CP Monjos, també l’Osona, la Costa Brava i el Camp de Tarragona tenen molta presència de clubs on s’ensenya la pràctica de l’hoquei patins ja des de petits. Que és la clau de la pervivència.

Després del seu pas amb èxit per CP Calafell (recentment ascendit a l’OK Lliga) i posteriorment pel CE Vendrell, l’exjugador sadurninenc Pere Varias enceta ara la seva segona temporada com a entrenador del que va ser club de la seva vida. L’anterior temporada ja va deixar petjada en el CE Noia Freixenet, ja que va aconseguir entrar a la Copa del Rei, classificar-lo per a semifinals i, finalment, tornar l’equip a competició europea en classificar-se novè a la lliga.
Quatre fitxatges
El segon projecte amb Pere Varias al capdavant de l’equip de la capital del cava començarà amb quatre cares noves, que rejoveneixen molt la plantilla. La mitjana d’edat de la plantilla és de 26 anys, però la mitjana dels quatre nous és de 22 anys.

El més exòtic dels fitxatges és el del davanter internacional angolès Humberto Mendes da Silva (23 anys), que anteriorment ha jugat amb el GEiEG Girona, el Manlleu i el Caldes. Amb la seva selecció, l’any passat Mendes va ser novè al Mundial A d’hoquei patins.

També és destacable el retorn a la porteria del Noia del sadurninenc Xus Fernández, que competirà amb Luis Gil, també sadurninenc, per posar-se sota els tres pals. Els altres dos debutants són el defensa Nil Roca, el més jove de tots (19 anys), que ve cedit del Barça, i el davanter de Sant Sadurní Sergi Aragonès, que torna al Noia després de dos anys fora. Completen la plantilla jugadors experts i solvents com els defenses Jordi del Amor i Eloi Albesa, els davanters Aleix Esteller i Ferran Rosa, i el jove davanter Arnau Xaus.
Objectius: la Copa i la CERS
Amb aquest equip, el club penedesenc amb un palmarès més extens aspira a tornar entre els vuit primers a l’equador de la lliga, per tal de disputar la Copa, arribar el màxim de lluny possible en el seu retorn a la Copa CERS europea (li ha tocat una primera eliminatòria complicada, contra els italians del Follonica, amb partits els dies 5 i 26 de novembre) i millorar el novè lloc a la lliga assolit l’any passat, de manera que es torni a classificar per competir a Europa, però sense haver d’estar amb l’ai al cor fins a l’últim partit.

Quins són els objectius del Noia per a la propera temporada?
Millorar els resultats de la temporada passada. Primer, tornar a entrar a la Copa del Rei i més a llarg termini entrar de manera més solvent a competició europea.

L’any passat va anar pels pèls.
Vam tenir un daltabaix en l’últim tram de temporada, que només vam sumar tres punts en vuit partits. Vam quedar clavats.

Els quatre fitxatges d’aquest estiu són per no arribar tan ofegats a finals de temporada?
Que quedi clar que estic molt content amb el rendiment dels que van marxar. Però crec que és bo renovar la plantilla. Ara hem de trobar una identitat pròpia com a equip.

Quin perfil d’equip busques?
Vull un equip amb més velocitat, que pugi la intensitat defensiva, amb més desequilibri en l’u contra u i també tenim ara un porter amb més experiència.

Tot això, amb l’orgull de tenir una plantilla quasi 100% sadurninenca.
Evidentment és per sentir-se orgullós que set jugadors de la plantilla són de Sant Sadurní. Això fa també que l’afecció de Sant Sadurní s’hi identifiqui més.

El Moritz CE Vendrell disputarà demà dissabte el partit inaugural de la temporada 2016/17 i ho farà ni més ni menys que contra el vigent campió de lliga, l’omnipotent FC Barcelona, aspirant un any més a guanyar-ho tot. Un duel de titans entre primer i cinquè de la passada lliga, que per la data avançada en què s’escau es presta a què hi puguin haver sorpreses en el marcador.

El Vendrell comença una nova etapa amb molta il·lusió, amb aspiracions a despuntar en totes les competicions i, per què no, fins i tot a tornar a guanyar algun títol. La plantilla d’aquest curs està força renovada i caldrà temps per conjuntar-la, però potser no tant com en altres equips. Perquè ha perdut algunes peces importants de l’any passat però conserva un bloc i, a més, totes les novetats vénen ja amb una automatismes apresos de la seva etapa anterior. Efectivament, tant l’entrenador Jordi Garcia, com tres dels quatre fitxatges fets (Roger Rocasalbas, Marc Navarro i Edu Fernández), formaven part de l’esquelet del CP Vilafranca de la passada temporada (amb el qual van quedar sisens a la lliga i finalistes de la CERS).

Pel que fa a les baixes, són destacables les del golejador Sergi Miras, que se’n va al potent Sporting de Lisboa portuguès; i la dels porters Xus Fernández (que torna al Noia) i Guillem Fox. També han deixat la disciplina vendrellenca Xavier Aldrich i David Martínez.

Quedar entre els 4 primers
El CE Vendrell ve d’un seguit de temporades d’èxit i vol seguir en aquesta línia. Al 2013 va guanyar la CERS i la Copa del Rei i l’any següent va repetir èxit coper a Lleida. Després de ser cinquè la temporada passada, ha quedat fora de places de la Lliga Europea, i l’objectiu és tornar-hi per poder competir la temporada propera entre els millors del continent. Aquesta és l’ambició del club i la d’un entrenador que ja havia estat jugador del CE Vendrell la primera temporada que era entrenat per Guillem Cabestany.

De moment, i després dels primers tantejos a la lliga, a la primera ronda de la CERS europea ja es trobarà amb un os dur de rosegar, el Viareggio italià, on milita l’exjugador del Vendrell (i també del Reus i del Barça) Xavi Costa.

La plantilla es completa amb el retorn al Vendrell del porter Roger Molina, tota una garantia sota els pals; l’ascens al primer equip del porter Martí Zapater; el defensa Eloi Mitjans, el defensa-mig Xixi Creus; el mig Jordi Ferrer; el davanter Francesc Gil; i tindran fitxa de primer equip els júniors/juvenils Pol Ferrer (porter), Biel Salvadó, Joan Ll. Mudarra, Íker Casado i David París.

Excepte la final de la Lliga Catalana i el darrer partit contra l’Igualada, el Vendrell ho ha guanyat tot en pretemporada.
La pretemporada és pretemporada i a mi m’agrada organitzar partits no per ser supercompetitius. Dit això, estic satisfet de la intensitat del joc i del que hem crescut

Com serà le CE Vendrell d’aquest any?
Per plantilla, número de jugadors i característiques que tenim, serem un equip que anirà a l’atac; anirem a buscar la victòria i haurem de treballar bé la defensa.

És una plantilla veterana. És un handicap o un avantatge?
Som un equip que té el punt d’edat òptim, amb molts jugadors que es cuiden molt i que estan en el seu millor moment.

Fins on es pot arribar aquesta temporada?
Hem de ser ambiciosos. És un projecte nou i intentarem adaptar-nos el més aviat possible i crec que podem ser competitius a totes les pistes. Intentarem entrar a la Copa del Rei, arribar el més lluny possible a la CERS i lluitar fins al final a la lliga amb els equips més forts.

L’any passat va ser el CE Vendrell cinquè a la lliga i jugarà la CERS? L’objectiu és quedar quart i juga la Lliga Europea l’any següent?
Sí. Aquest any estàvem classificats i vam perdre l’últim partit contra el Reus. Al Vendrell faria molta il·lusió tornar a la Lliga Europea.

Després de tres temporades consecutives de l’OK Lliga, el Cafès Novell CP Vilafranca Capital del Vi enceta la seva quarta temporada l’elit de l’hoquei patins amb un projecte esportiu renovat, que necessitarà temps per assolir els èxits d’allà on ve. Les comparacions són sempre males companyes de viatge, i prendre com a referència la temporada passada és un error, perquè va culminar amb uns èxits sense precedents un trienni difícil d’igualar, en què va arribar a la final de la Copa CERS. Ara, però, l’equip és nou, completament nou, des de l’entrenador fins a més de la meitat de la plantilla, i haurà de tornar a fer-se un lloc en una lliga que es preveu molt competitiva, molt igualada.
El Patí Vilafranca ha perdut l’espina dorsal de l’equip: Roger Rocasalbas, Marc Navarro i Edu Fernández han marxat al CE Vendrell; també ha fitxat pel Vic el porter Gerard Camps i el veterà Xavi Caldú s’ha retirat.

Joventut i veterania
La renovada plantilla del CP Vilafranca combina joventut i experiència. A la porteria, un porteràs, David Arellano, que als seus 30 anys ha passat pel CP Calafell, el Valongo, el Porto Santo i el CP Vilanova, entre altres, arribant a guanyar la CERS del 2007 amb els vilanovins. Competirà per defensar la porteria amb Josep Maria “Mia” Martí, que ve de les categories base del club.
Els altres quatre jugadors que segueixen són el jove capità Joan Vázquez; el veterà Jordi Galán (33 anys), que ha passat per molts equips de l’OK Lliga, entre els quals el CP Vic (guanyador de la Copa i subcampió de la Copa d’Europa 2008/09) i el CP Vilanova (subcampió de la Copa 2009/10 i de la CERS 2010/11); Rubén Fernández i Ricard Pintado.

Quant a les novetats, destaca la d’Ángel Rodríguez (34 anys); jugador amb un palmarès que és d’envejar i que torna a la competició després d’un parèntesi forçat i amb ganes de demostrar novament la seva vàlua. També ha fitxat pel Patí el vendrellenc Lluís Ferrer, que també aportarà experiència a l’equip. Un debutant a l’OK Lliga amb molta projecció, Gerard Cu-
sachs, procedent del CE Arenys de Munt; i dos joves de 21 anys, Marc Vázquez (Reus) i Marc Palau (Noia).

Quins objectius té el Patí Vilafranca enguany?
De moment hem de construir l’equip. Tenim el 70% de l’equip nou i hem tingut sis setmanes per anar implantant l’estil que volem. I ha anat bé, ja tenim uns mecanismes adquirits, però un equip no es fa en sis setmanes.

Serà molt diferent, l’equip, de l’any passat?
No el podem agafar com a referència perquè era un equip fet. Però som valents, som inconformistes i volem una temporada exitosa.

El primer pas serà conservar de categoria.
Hem d’intentar aconseguir la salvació l’abans possible. Si s’aconsegueix, voldrà dir que podem aspirar a altres reptes, i marcar-se la CERS com a objectiu és molt bonic. Penso que molts equips estarem molt igualats i tots volem entrar a la Copa; tots els entrenadors volem estar entre els primers d’aquest grup d’equips igualats.

A la pretemporada s’han guanyat força partits.
En pretemporada, guanyar o perdre és una mica indiferent perquè fas proves, tothom fa proves. És enganyós. Ara bé, estic satisfet per l’actitud del grup i ja he pogut veure el tarannà de tots els jugadors.

Quin serà el vostre estil de joc?
Apostem per un joc bastant ofensiu. Ens agrada jugar prop de la porteria i tenir ocasions ràpidament, si es pot. Serà un joc valent, no serem especuladors. Del que es tracta al capdavall és que s’ho passin bé els jugadors i el públic.