L’hora de l’IRPF

El 14 de març de l’any passat, el president del Govern de l’Estat, Pedro Sánchez, va declarar l’estat d’alarma a causa de la pandèmia i va enviar tothom cap a casa. Començaven set setmanes de confinament domiciliari dur, fins al 2 de maig, en què només es permetia sortir per anar a treballar en les feines que es consideraven essencials i per fer gestions de primera necessitat. En paral·lel, i per evitar que el tancament provisional de la majoria d’empreses es convertís en definitiu, les empreses van començar a presentar expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) a preu fet, amb els quals els treballadors i les treballadores passaven a cobrar de l’Estat una part important del seu sou i n’alliberaven així l’empresa, que s’havia quedat sense ingressos. En definitiva, era –i és, perquè encara n’hi ha moltes amb ERTO– com estar a l’atur, però sense perdre la feina.

Amb tot, ara es pot veure que els ERTO són una arma de doble tall. En primer lloc, perquè l’import percebut no té retenció, de manera que en presentar l’IRPF, es regularitza. I si s’ha estat molt de temps cobrant l’Expedient de Regulació, poden arribar a ser molts diners, els que s’hagin de retornar a l’Estat. Val a dir que per no fer la ferida tan sagnant, l’Estat permet abonar la quantitat corresponent repartida en sis mensualitats, entre juliol i desembre.

En segon lloc, hi ha molta gent que fins a l’any passat tenia uns ingressos inferiors a 22.000 euros, que percebia d’un únic pagador (l’empresa per a la qual treballava). En aquests casos, és opcional presentar la declaració de renda i sovint només la presentaven els qui els sortia amb dret a devolució. Ara bé, el 2020 els afectats per un ERTO van tenir un segon pagador (a banda de l’empresa), el SEPE, Servicio Público de Empleo Estatal, i quan es tenen dos o més pagadors és obligat presentar l’IRPF si s’han tingut uns ingressos superiors a 14.000 euros, sempre que el segon n’hagi pagat més de 1.500. Això farà que enguany s’incrementi un 6,3% a Catalunya i un 5,7% a l’Estat el nombre de declaracions que surtin positives, és a dir, a pagar.

A més, qualsevol mare que hagi cobrat un ERTO del 100% durant un mes sencer, que és el 95% dels casos, no tindrà dret a les deduccions per maternitat ni per ajuts per a la llar d’infants durant aquell mes, atès que l’Estat entén que aquesta mare no treballava i no li correspon aquest suport addicional, que és per a les mares treballadores. Si la suspensió de contracte hagués estat només de mig mes, sí que hi tindria dret.

Ingrés Mínim Vital

En situació similar es troben les mares que hagin rebut durant l’any 2020 l’Ingrés Mínim Vital (IMV). Les que l’hagin tingut com a únic ingrés, no tindran dret a deducció per maternitat ni per a la llar d’infants. A més, qui hagi cobrat l’IMV (i tots els que hi convisquin) hauran de presentar l’IRPF. Una mesura que pot afectar molta gent que fins ara no l’havia hagut de presentar mai. Actualment hi ha 460.000 persones beneficiàries de l’IMV, de les quals més de 226.000 són menors d’edat. Val a dir que tot i ser obligat fer la declaració qui hagi cobrat l’IMV, és una renda exempta i la majoria de persones no l’hauran d’incloure a l’IRPF.

32.000 persones afectades per ERTO entre Alt Penedès, Baix Penedès io Garraf

Entre el 22 de març, ja en ple confinament, i el 19 d’abril de l’any passat, es van aprovar 1.902 expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que van afectar 10.123 persones residents al Garraf; és a dir, el 41,71% de treballadors i treballadores n’estaven afectats, molt per sobre de la mitjana catalana, que era del 24,32%. El Garraf va ser la comarca més afectada de Catalunya, i la tercera va ser el Baix Penedès, amb el 37% del personal assalariat: 6.968 persones i 1.054 ERTO aprovats. La sagnia de gent que, de cop i volta, s’havia de quedar a casa i sense ni tan sols teletreballar no va ser tan gran a l’Alt Penedès, del 26,98% de la població ocupada: 9.023 persones i 1.223 expedients tramitats.

Al mes de maig, el creixement en nombre d’ERTO va ser menor, però encara important, i mes a mes cada cop n’hi hauria menys de nous, fins a arribar l’estiu. A partir de la tardor, però, en acabar la temporada turística i sobretot als mesos de novembre i desembre, hi va haver un nou increment d’ERTO, amb percentatges més significatius de reducció de jornada i no tant de suspensió de contracte. El nombre de persones afectades en un moment o altre de l’any passat per un ERTO ha superat les 15.000 tant a l’Alt Penedès com al Garraf, i les 12.000 al Baix Penedès, i moltes d’elles hauran de presentar aquesta primavera la declaració de renda. La distribució dels ERTO per sectors ha evolucionat força. Només a tall d’exemple, el 95% dels expedients de l’Alt Penedès al tancament de 2020 corresponia al sector terciari, el dels serveis, amb el 71,67% del subsector de l’hostaleria. La distribució de persones afectades per sectors, en canvi, era diferent: 55,94% dels serveis, 25,70% de l’agricultura i 18,36% de la indústria. Al Garraf, els 130 ERTO vigents a 31 de desembre eren del sector serveis.

Una de les mesures pactades pels dos partits que governen a l’Estat i que entren en vigor en l’actual campanya de la declaració de renda és la màxima que les rendes més altes hagin de pagar més impostos (si no se’n saben escapar amb enginyeria financera). Concretament, la translació al paper d’aquest titular amb el qual tothom hauria d’estar d’acord implica que en endavant, les persones –contribuents– que hagin tingut uns ingressos superiors a 300.000 euros, els hauran de tributar al 47%, un dos per cent més que fa un any. S’estima que això pot afectar únicament 16.740 persones de tot l’Estat.

L’IRPF es considera un impost progressiu i, per fer-lo progressiu, s’estableixen una sèrie de trams. Així, deduccions a banda, s’estipula que les persones que tinguin uns ingressos inferiors a 12.450 euros han de fer una aportació a la caixa comuna del 19% dels seus ingressos. Els qui hagin ingressat entre 12.450 i 20.200 euros, del 24%. Hi ha un altre tram del 30%, un quart tram del 37% i dos de superiors, que són del 45% i del 47%, respectivament (vegeu quadre adjunt). Aquest tram del 47% és nou d’aquest any, ja que fins a l’IRPF de 2019 tots els qui havien cobrat més de 60.000 euros tributaven al 45%.

Val a dir, però, que l’aplicació de la progressivitat de l’IRPF també és… progressiva. És a dir, les persones riques només tributaran al 47% els seus ingressos a partir de 300.000 euros; els primers 12.450 euros tributaran al 19%, els 7.750 del segon tram tributaran al 24%, etcètera etcètera.

Quant a les rendes de capital i d’estalvi, el govern també ha establert enguany un tram nou, un 3% superior, per a les rendes més altes: els que tinguin uns ingressos en aquest concepte superiors a 200.000 euros (uns 36.200 contribuents a tot l’Estat), tributaran aquestes rendes al 26% (fins fa un any ho feien al 23%). Les rendes d’estalvi de fins a 6.000 euros tributaran al 19%, les de 6.000 a 50.000 ho faran al 21% i les de 50.000 a 200.000 euros, al 23%.

Les pensions són un altre dels conceptes que es regulen per trams. Es calcula que de mitjana els pensionistes tributen al 7%, però també cal tenir present que són moltes les persones jubilades que no tenen uns ingressos mínims i que, per tant, estan exempts de presentar la declaració de renda. Així, els qui cobrin de pensió menys de 12.000 euros, tributen a l’1%; qui rebi entre 12.000 i 18.000 euros, al 2,61%; el salt qualitatiu –i quantitatiu– arriba al tram entre 18.001 i 24.000 euros: 8,69%. Fins a 30.000 euros és de l’11,83% i a partir d’aquesta xifra, del 15,59%.

Els professionals que treballen per compte propi solen cotitzar dins el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). No tenen nòmina, presenten factura a la seva clientela pels serveis que ofereixen i aquesta té una retenció que sol ser del 15%. Quan els autònoms fan l’IRPF, talment com els que estan en el règim de la Seguretat Social, es regularitza segons el que hagin ingressat al llarg de l’any.

Val a dir que des de fa anys, els tres primers anys d’autònom es poden fer factures amb retencions reduïdes del 7%. Això és opcional i recomanable en cas de tenir pocs ingressos, ja que a l’hora de fer l’IRPF fins i tot és possible que els surti la declaració negativa. Ara bé, si els ingressos han estat alts, millor facturar amb retencions del 15% perquè a l’hora de fer la declaració no surti a pagar quantitats molt altes.

Els autònoms que hagin rebut ajuts per fer front a la pandèmia, per reducció dràstica d’ingressos, hauran de tributar-los com a rendiment de treball a partir dels 2.000 euros (els 2.000 primers euros estan exempts d’impostos).

L’IRPF grava tots els ingressos que les persones físiques hagin tingut al llarg de l’exercici anterior, això és, per feina, pensions, estalvis, inversions, apostes, lloguers, indemnitzacions per assegurances, vendes, ERTO… A l’hora de fer la declaració, hom la pot fer pel seu compte o bé pot acudir a una gestoria perquè un professional l’empleni; un fet molt recomanable, ja que hi ha molts camps per omplir i fer-ho malament pot penalitzar, si l’agència tributària se n’adona en les seves inspeccions. A més, hi ha moltes opcions de desgravació que si no es coneixen o no se sap on indicar-ho, es poden perdre.

L’IRPF es pot fer individualment o bé els matrimonis en poden fer un de conjunt. Aquest segon cas només és interessant en cas que tan sols un hagi tingut ingressos, o un dels dos hagi cobrat molt poc. Els esborranys de la declaració permeten assajar en les dues opcions, per saber quina és la més convenient. Tenir fills o ascendents al càrrec és una altra de les variables que fa canviar el total de la declaració. Entre els fets més comuns que desgraven hi ha el pagament de la hipoteca per l’habitatge habitual, tenir un pla de pensions, les aportacions que es facin a entitats sense ànim de lucre o per mecenatge. També és novetat aquest any l’exempció de tributar dels premis de loteria si la quantia rebuda és inferior a 40.000 euros.

Els plans de pensions tindran a partir de l’any que ve una nova fiscalitat, que s’ha establert en els pressupostos generals de l’Estat de 2021 amb l’objectiu que cada vegada hi hagi més gent que se’n faci (actualment només en tenen el 13% de la població). A grans trets, les aportacions que s’hi facin es descompten dels ingressos totals a l’hora de tributar. Hi ha, però, límits. Així, si fins ara es podien fer aportacions de fins a 8.000 euros als plans de pensions individuals, amb un màxim del 30% de la base imposable, a partir de 2021 s’hi poden destinar tan sols 2.000 euros. En canvi, els plans de pensions de la feina passen de 8.000 a un màxim de 10.000 euros anuals. També es redueix a mil euros les aportacions que es poden aportar al pla de pensions del cònjuge. Això serà, però, de cara a la declaració de renda de l’any que ve.

Com dèiem al principi, la setmana passada va començar la campanya de la declaració de renda corresponent a l’any 2020 i queden per davant dos mesos i mig de temps per presentar-la. De moment, només es pot fer de manera telemàtica, descarregant-se l’esborrany a través de l’Agència Tributària, validant-lo (una opció gens recomanable si abans no s’ha revisat de dalt a baix que tot sigui correcte), fent les modificacions que calgui, o bé demanant a una gestoria que faci aquest servei. Aquesta, posar-se en mans de professionals, és sens dubte l’opció més recomanable. No serà fins al 4 de maig que es podrà demanar hora per fer-la de manera telefònica directament a l’Agència Tributària, i presencialment només es podrà demanar hora a partir del 27 de maig i es podrà fer a partir del 2 de juny, únicament.

Finalment, la declaració pot sortir positiva o negativa. Quan surt negativa, se n’ha de demanar la devolució. Quan és positiva, si es vol fer l’abonament per domiciliació bancària, hi ha temps fins al 25 de juny per presentar-la. Es pot pagar tot de cop o bé fraccionar el pagament en dos cops, sense interessos: al moment de presentar la declaració se’ns girarà el 60% del total i fins al 5 de novembre hi ha temps per pagar el 40% restant. Com dèiem abans, els qui s’hagin beneficiat durant el 2020 d’un ERTO i ara els toqui pagar les retencions pertinents, poden abonar-les en sis terminis, màxim el dia 20 de cada mes a partir del 20 de juliol.