L’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) ha creat recentment un grup de treball del patrimoni de Vilafranca, en el qual hi ha historiadors, arqueòlegs, arquitectes, historiadors de l’art i persones d’altres disciplines professionals, totes elles interessades en la salvaguarda del patrimoni local. I no només en la seva preservació, sinó també en donar-li vida, com a mitjà per evitar la seva degradació i pèrdua final. Com a exemple d’això hi posen l’antic escorxador de Vilafranca, convertit ara en un centre cívic després de la seva rehabilitació. “Hi pot haver altres usos, que el museístic”, ha dit Marçal Díaz Ros, qui afirma que entre els seus objectius hi ha saber “quin és l’estat de la qüestió”, principalment històric i cultural a Vilafranca, però també arreu de la vegueria Penedès (i ja hi ha un grup de treball de patrimoni de l’IEP al Vendrell).
Aina Catasús explica que a Vilafranca “hi ha elements catalogats que s’han respectat i altres que no”, i que totes les administracions tenen deures per fer.
El grup de treball de patrimoni considera que no s’ha de concebre el patrimoni com elements aïllats, sinó com un conjunt d’elements a protegir.
