Lluitar contra les ocupacions conflictives d’habitatges s’ha convertit en una prioritat per molts ajuntaments del Penedès. A la reunió que van mantenir fa poques setmanes els regidors de Seguretat de Vilafranca, Vilanova i el Vendrell, els tres municipis van identificar aquesta com una de les principals problemàtiques de les tres ciutats.
En el cas concret de Vilafranca, els últims mesos s’ha informat a través de les xarxes socials de diferents accions policials que han permès evitar ocupacions en diversos punts del municipi. Segons explica el regidor de Seguretat, Ramon Zaballa, a La Fura, no es tracta que hi hagi hagut un increment d’aquests casos, sinó que l’actual govern té una manifesta voluntat “de mostrar totes les actuacions que es duen a terme en matèria de seguretat”.
“És una manera de rendir comptes amb la ciutadania, perquè la gent sàpiga que s’actua en aquesta matèria”, afegeix el regidor. A Vilafranca ja fa temps que s’aplica un protocol basat en equips mixts formats per agents de la policia local i treballadors de l’àrea de convivència. Aquests són els que actuen en aquelles ocupacions en les quals no hi ha una denúncia del propietari, el que significa que no tenen una via judicial oberta.
“Són ocupacions que es fan en edificis o pisos buits que són propietat de fons voltor, de la Sareb o en els quals ha desaparegut el promotor“, remarca Zaballa. En aquests casos no es poden fer desocupacions forçoses, sinó que la tasca dels equips se centra a mirar d’aconseguir que els ocupants abandonin l’habitatge de forma voluntària.
Els avisos veïnals, factor clau
Des de la regidoria de Seguretat indiquen que bona part de les ocupacions que s’han evitat l’últim any han estat gràcies als avisos veïnals, un factor que assenyalen que és “clau”. “La percepció dels veïns davant les ocupacions ha canviat molt els últims anys, i ara rebem més avisos quan detecten que hi ha intents d’ocupació d’habitatges que estan a prop d’on viuen”, expliquen fonts de la regidoria.
“Les trucades són molt importants, perquè permeten evitar l’ocupació abans que aquesta es produeixi. Està sent la clau de l’èxit, i es nota que el missatge ha calat”, subratlla Zaballa. En aquests casos, un cop s’ha certificat que no hi ha hagut ocupació, l’edifici es tapia per evitar nous intents.
Més delicats són els casos en què les ocupacions es consumen. Aquí, el primer que fan els equips d’actuació és elaborar un diagnòstic, per estudiar quin tipus d’ocupació és. Des de l’Ajuntament insisteixen que diferencien aquelles ocupacions que fan col·lectius “vulnerables”, que anomenen “ocupacions socials”, de les que tenen un caràcter “conflictiu o delinqüencial”. En aquestes últimes, que són les que provoquen molèsties al veïnat, hi entren aspectes com el tràfic o consum de drogues, la prostitució, les baralles o els furts.
L’equip mixt d’intervenció tracta directament amb els ocupants, buscant que deixin l’immoble. En els casos que són “recuperables” -una barreja d’ocupacions socials i conflictives-, se’ls informa sobre alternatives o solucions a les que poden optar. En els més complicats, la tasca policial se centra a mantenir una pressió constant amb visites periòdiques. “Ens fem pesats, els molestem constantment, fins que acaben marxant”, explica el regidor.
65 ocupacions evitades o resoltes el 2023
Fins ara, aquest 2023 la regidoria de Seguretat ha tancat 65 expedients d’ocupació, que inclouen tant les que s’han evitat abans que succeïssin, com les que han acabat amb desocupacions voluntàries. Hi ha 30 expedients més que encara estan oberts, i el consistori i la policia busquen resoldre per poder tancar amb èxit. Des de la regidoria afirmen que la pressió està donant fruits, perquè el nombre d’expedients ha anat baixant els últims anys.
