El 30 de juny, algunes alcaldesses i alcaldes de l’antiga CDC i d’ERC de la Mancomunitat de Municipis de l’Alt Penedès dels darrers anys estan contents. Ho estan perquè han aconseguit el que volien feia anys: treure’s l’Ínter de sobre. Han signat el traspàs de l’EIP a la Generalitat al preu que sigui “perquè en tota guerra sempre hi ha danys col·laterals inevitables”.
Van aprofitar el moment idoni i la situació de descontentament d’una part del claustre per presentar una nova direcció amb un projecte nou, l’escola del segle XXI, l’escola somiada, més innovadora, més transversal, més transparent, més participativa, més engrescadora i més i més i més i bla i bla i bla. I van guanyar, és cert, antidemocràticament, també és cert. El resultat de tot plegat és que la majoria d’ells ocupen avui els càrrecs de l’Escola i que el traspàs suposa l’externalització de serveis, casuístiques amb canvis diversos no desitjats i deixar sense feina i a la cuneta alguns dels treballadors i les treballadores del centre amb els seus drets, il·lusions, dignitat… I segurament moltes coses més que ells i elles us explicaran.
Potser tenim un Departament d’Educació i una Generalitat modernes, però extremadament intransigent, sense voluntat política per reconèixer la gran tasca que aquest centre ha fet per ells durant molts anys.
En resum, la Mancomunitat va sembrar la llavor, alguns han regat la planta i avui recollim el seu fruit enverinat: un traspàs amb danys col·laterals, segons ells inevitables. La meva modesta opinió és que el claustre de professors i professores de l’Ínter ha fracassat individualment i col·lectiva en la defensa dels drets de tots i totes. Avui, el president de la Mancomunitat i altres a l’ombra brindaran per celebrar-ho.
Jacint Girona Roig
Sant Sadurní d’Anoia
