A la premsa escrita de dilluns 24 d’abril sortia un article, que ocupava tota una pàgina, que parlava sobre les “llambordes del record – Stolpersteine” que es col·loquen davant de cada casa de tots els que van ser deportats pels nazis a la Segona Guerra Mundial. Doncs bé, aquí al Vendrell en segons què som els primers però en altres coses, els darrers. En un altre diari del 14 de gener de 2018 es llegeix que davant de la casa nadiua de la Neus Català, deportada del camp de Ravensbrück, l’endemà n’hi havien de posar una, al número 3 del carrer Nou, als Guiamets. Però a banda dels Guiamets també n’han posat a Torà, a Sanaüja, a Torroja de Segarra, a la Prenyanosa, a les Aluges, a Cervera, a Granyanera de Segarra, Talavera i Sant Antolí, Ribera d’Ondarra, Sabadell, Granollers, Girona. Penso que del gener del 2018 fins avui potser pocs pobles han de quedar per posar les “llambordes del record”. Per què en un poble com el Vendrell, on governa un ajuntament socialista, amb els anys que fa que es remena el tema, encara no se n’ha posat cap?
En diuen també “Pedres de topada”, ja que es posen davant la casa del deportat, hagués mort o no en algun cap d’extermini nazi. És un quadrat de ciment que fa 10 x 10 x 10 cm, col·locat un pèl enlaire “i recorda no ensopegar amb la mateixa pedra”. Al damunt, gravat sobre planxa metàl·lica, el nom, el camp i la data de la mort o d’alliberament, amb lletres petites perquè per llegir-ho hagis d’abaixar el cap i, en inclinar-te, li fas una reverència i un homenatge a aquella persona.
I compte! Que el feixisme encara és viu.
Josep Mallofré Gurí “Camat”
El Vendrell
