La polèmica que s’ha generat al voltant de la paròdia que la setmana passada es va fer al programa de Televisió de Catalunya Està passant, de Toni Soler i Jair Domínguez, de la Virgen del Rocío, coincidint amb Setmana Santa i les seves processons, és un escàndol. És un escàndol que, avui en dia, l’Espanya profunda, amb presidents de la Junta d’Andalusia, dirigents de l’Església catòlica i tutti quanti, surtin en tromba a coercir la llibertat d’expressió i exigeixin disculpes per un gag d’un programa d’humor en què tard o d’hora acaba rebent tothom. No és tan sols que segueixi ben viva la frase antany encunyada de “Con la Iglesia hemos topado”, sinó que hi hauríem d’afegir que tot que procedeix de Catalunya ha d’anar amb molts peus de plom a l’hora de riure’s de res que pugui tocar el voraviu de les essències pàtries. És igual que la idolatrada i sacrosanta Constitució reconegui com a dret la llibertat d’expressar i difondre idees i opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altra via de reproducció. Quan els ofesos són d’Ebre enllà i els suposats ofensors són catalans, els drets es dilueixen, i encara que judicialment l’ofuscació dels qui a voltes tenen la pell tan fina no tingui recorregut, la caverna ja hi ha abocat tota la seva bilis, ha malbaratat rius de tinta i desenes d’hores de tertúlies de baixa estopa en un afer que no fa altra cosa que tapar misèries i desviar l’atenció de problemes més terrenals que potser a més d’un no convé tractar. Per parlar només del sud peninsular, aquell que volia fa quatre dies un Plan Hidrológico Nacional que hauria buidat l’Ebre per regar camps de golf, ara el govern andalús té entre mans l’ampliació de regadius a un parc de Doñana cada vegada més desertitzat. Sequera? Bé, sí, però… que bé que els ha anat poder fustigar l’odiada TV3 i restar hores de debat a debats incòmodes.
Veurem què acaba passant. Tampoc és descartable que TV3 acabi acotant el cap i entonant el mea culpa “perquè el context ho demana”. Per ara, Toni Soler ha fet bé de treure pit i replicar a aquest acoso y derribo que si d’ell n’esperaven unes disculpes (una baixada de pantalons, vaja!), doncs que ja podien anar-se esperant asseguts. Al capdavall, fa molts anys que Soler, de qui no suporten que s’hagi proclamat independentista, fa programes d’humor en què la burla i la ironia són l’essència, i amb un contingent de seguidors gens menyspreable. Encara que de vegades pugui no estar encertat.
