Les juntes de tractament de les presons catalanes han aprovat aquest dijous, per unanimitat, concedir el tercer grau als presos polítics catalans. Tots nou. Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull. Per llei, hi tenen dret quan han complert una quarta part de la condemna o també quan ha transcorregut mig any d’ençà que es troben en segon grau. Com és el cas. No és, doncs, cap regal. Cap privilegi. Dins la injustícia d’una condemna vergonyosa per haver liderat un referèndum d’independència de Catalunya, en què tot el que van fer de delictiu va ser un acte tan democràtic com és convocar la ciutadania a les urnes, aquest tercer grau és el que preveu la legislació espanyola per a casos com el seu. Un tercer grau que comportaria, bàsicament, no haver de passar els caps de setmana a la presó (perquè ara ja en surten entre setmana, per anar a treballar o a cuidar familiars).
Ara bé, que ho proposin les juntes de presons, en una decisió tècnica i no pas política, no és garantia de res. Si bé en un percentatge elevadíssim, de més del 90%, les decisions de les juntes de presons van a missa, en aquest cas estem parlant de presos polítics que són a presó per una decisió política del Tribunal Suprem. I no seria la primera vegada que hi ha interferències, des que són a Lledoners, Puig de les Basses i Wad Ras.
La Fiscalia ja va amenaçar en el seu moment de portar al Suprem l’aplicació de l’article 100.2 als presos independentistes. I el Suprem va amenaçar els funcionaris de les juntes de presons de jutjar-los per prevaricació si permetien als presos polítics catalans passar el confinament a casa seva per minimitzar les possibilitats de contagi. Ara és el Departament de Justícia de la Generalitat qui ha de validar la decisió de les juntes de presons, però la fiscalia ja ha anunciat que recorrerà la decisió, i que l’alt tribunal acabi tenint l’última paraula. Que ja sabem quina serà
I és que són molts els actors polítics espanyols –subratllem la paraula polítics– que no tenen gens d’interès que es normalitzi una situació que no serà mai normal mentre hi hagi presos polítics entre reixes, per moltes taules de diàleg que es facin.
