Lliures i vives

0
147

Avui és 8-M. L’edició que teniu a les mans traspua Dia de la Dona, des del Tema de la Setmana, que dediquem a l’urbanisme feminista, fins a l’Agenda, farcida d’actes per commemorar el 8-M. No hi ha municipi que no programi alguna activitat relacionada amb aquest dia. Algunes són per sensibilitzar, altres per formar o per empoderar en algun àmbit concret (autodefensa, cures…) i moltes altres són, simplement, per festejar el dia. Sempre és benvingut celebrar-ho i compartir espai, però sense perdre l’oportunitat d’alçar la veu, de denunciar i de defensar els nostres drets davant l’embat del masclisme. De motius, no en manquen.

Aquesta setmana Save The Children ha presentat l’informe “Silenciades” que posa de manifest que de les més de 3.000 denúncies de violència sexual del 2022 a Catalunya, el 38% les van patir menors de divuit anys. A més, assenyala que les agressions grupals han crescut un 64% en els darrers cinc anys i que en un 10% dels casos els joves violadors ho enregistren per presumir amb els amics, com un “señal de poder i a l’espera del reconeixement del grup d’iguals”. Fan manada, exactament igual com van fer els cinc violadors dels Sanfermines del 2016.

Justament, fa unes setmanes s’ha estrenat No estás sola: la lucha contra La Manada (Netflix). Un excel·lent documental dirigit per Almudena Carracedo i Robert Bahar, que en dues hores narra de manera concisa i colpidora no només els fets ocorreguts aquella nit i el desenvolupament del judici, tot el circ mediàtic que va jutjar paral·lelament a la víctima i com el cas va desembocar amb un sonor prou de la resta de dones, que van sortir al carrer per cridar “Jo sí que et crec” i “No estàs sola”.

Un documental que dol (molt) i emociona a parts iguals. Fa malveure com la jove va ser qüestionada i culpabilitzada, igual que ho estan encara avui totes les dones que han estat violades. Quan això passa, immediatament després comença el procés de culpabilització de la víctima: Què hi feia ella allà tan sola a aquelles hores? Per què va marxar amb l’agressor, si no volia res? Per què anava sola, si havia begut? Prou. Prou de culpabilitzar-nos. Ens volem lliures i vives.

FER UN COMENTARI