L’historiador Jordi Vidal ha localitzat a l’arxiu comarcal de l’Alt Penedès un document notarial datat del 1664 on es parla de l’Àliga de Vilafranca. El document, que s’ha hagut de transcriure amb l’ajut de llum ultravioleta, és un contracte que reflecteix l’encàrrec que els administradors de la confraria de Sant Eloi va fer al pintor Benet Artigues per restaurar aquest element del bestiari festiu. El document aporta un seguit de detalls, entre els quals destaca el fet que el cap es volia restaurar amb or de veritat, segurament perquè podia ser una peça de talla i es considerava d’una major importància i durabilitat.
La nova troballa permet garantir amb certesa que l’àliga anterior a 1664 era considerada “vella” i que el gremi dels Elois va considerar oportú fer-ne una de nova per tal que fos digne representant de la institució que la mantenia i la treia al carrer. No es pot assegurar, però, si era la mateixa àliga que es menciona el 1601 a les pàgines del Llibre Verd de Vilafranca o era una peça posterior. Se sap que l’Àliga de Vilafranca del segle XVII era, com la de Barcelona i totes les restants, completament daurada i coronada.
