La distància creixent entre la República Catalana i el Regne d’Espanya també s’expressa en el darrer acord sobre el Salari Mínim Interprofessional (SMI) signat entre l’Estat, la patronal, CCOO i UGT. Quan a Catalunya hi ha consens que no hi hauria d’haver cap salari per sota de 1.000 €, l’Estat espanyol regula l’SMI per a l’any 2018 en 735 €. La insuficiència d’aquesta quantitat es fa evident amb les dades d’increment de preus dels serveis essencials (llum, aigua, gas, transport). Això sense comptar amb altres condicions de vida igual d’essencials però no reconegudes, com l’habitatge, que continua pujant malgrat que ja vam punxar una bombolla.
A Catalunya no ens deslliurarem d’aquests pactes fins que el nostre sindicalisme sigui majoritari. Gent treballadora que volem república i paguem quota a sindicats espanyols? L’SMI és una altra cara del 155. Un 155 que ve de llarg quan ens queixem que es rebaixen les indemnitzacions per acomiadament improcedent o s’eleva l’edat de jubilació als 67 anys (i diuen que volen arribar a què sigui als 70 anys).
L’eina de lluita al món del treball ja hi és. És la Intersindical-CSC. Per aconseguir salaris dignes i contractes indefinits ens hem d’organitzar. Perquè la república la farem des de tots els fronts. El laboral també.
Marc Faustini i Vidal
Membre de la Intersindical-CSC
