Aquest diumenge, 16 de juliol, a les deu de la nit TV3 emet l’últim “30 minuts” de la temporada. El programa s’acomiada emetent el documental Catalunya Nord: el català, a judici, codirigit per Pep Antoni Roig, del Pla del Penedès i director creatiu de Frame CreativeMedia, i el vilafranquí i realitzador de Punt TV, Jordi Escofet.
L’audiovisual recull diverses veus de la Catalunya Nord que exposen el seu punt de vista sobre la situació del català en aquest territori, fent una radiografia sobre quanta gent el parla, on i per què i sobre el paper de l’estat francès: des de polítics a filòlegs passant per historiadors, periodistes, advocats, mestres o activistes culturals nord-catalans. El punt de partida del documental és el passat 18 d’abril, quan el Tribunal Administratiu de Montpeller va asseure al banc dels acusats els alcaldes i representants institucionals de cinc ajuntaments de Catalunya Nord per haver inclòs l’ús del català als plens municipals. Després de segles de repressió, prohibicions i decrets, tant a França com a Espanya, la llengua catalana es veia jutjada una vegada més dins les quatre parets d’un jutjat.
Dos dels testimonis que recull el documental són el batlle d’Elna, Nicolas Garcia, i el cap de l’oposició al mateix ajuntament, el general Gilles Glin. Amb dues visions absolutament antagòniques de la realitat historico-cultural del país, el reportatge pretén mostrar aquesta diversitat d’opinions sobre el pes i el paper de la llengua catalana al territori nord-català, amb tots els matisos possibles.
Més enllà d’analitzar el judici a Montpeller, però, Catalunya Nord: el català, a judici planteja també un altre tipus de judici: a partir de fets, testimonis i vivències, jutjar quin és l’estat actual de la llengua catalana a Catalunya Nord, posant el focus sobretot en els joves nord-catalans i la progressiva recuperació de la llengua entre els menors de quaranta anys. La majoria d’ells, nets dels avis nascuts als anys trenta i quaranta, la generació que va deixar de parlar català als seus fills.
