La Generalitat anunciava el 28 de juny la concessió de la Creu de Sant Jordi a la vendrellenca Maria Carme Cardó i Soler, i li atorgava quinze dies després, l’11 de juliol, en un acte celebrat al Teatre Monumental de Mataró i president pel president català, Pere Aragonès. A redós d’aquesta màxima condecoració lliurada per part de l’administració catalana, l’Ajuntament del Vendrell també ha volgut moure fitxa i dilluns va aprovar per unanimitat del ple municipal el nomenament de Cardó com a Filla Predilecta de la vila. Serà la primera dona que rep aquesta distinció.
Qui és Carme Cardó? Cardó (el Vendrell, 1928) ha estat i és per damunt de tot una activista cultural. Va ser mestra de català en plena època franquisme; unes classes que oferia gratuïtament; mestra de mestres, també professora i directora de l’escola Àngel Guimerà. A més, va esperonar l’ús de la llengua escrita a través dels escrits literaris en català a les escoles del Vendrell: juntament amb Remei Esteban i Salvador Mañé, va crear el concurs literari Sant Jordi del Vendrell (1973), col·laborava amb el setmanari Informes Baix Penedès amb correccions, articles, notícies o lliçons de català (1978-1983), i va ajudar a crear el Festival de Teatre Infantil i Juvenil del Baix Penedès (1979).
El seu activisme cultural i catalanista de la mestra vendrellenca la va portar també a contribuir en la creació de l’Associació Musical Pau Casals (1973) i va ajudar en el retorn de les seves despulles del compositor al cementiri del Vendrell (1979). També ajudà a la creació de la Fundació Santa Teresa (1974), destinada a persones amb discapacitats.
L’última obra social que deixarà al poble del Vendrell serà un nou edifici per a la Fundació Llar Santa Anna: Cardó va adquirir una casa annexa a la residència actual i assumirà el finançament de construir-hi un nou edifici, que permetrà ampliar les places i els serveis que s’hi ofereixen actualment i s’hi obrirà un centre de dia amb el seu nom (Centre de Dia Carme Cardó).
Aquest reconeixement se suma als homenatges que li van fer els seus exalumnes l’any 1981 i 2018 i al Premi Teresina Martorell, que se li va atorgar. De fet, la proposta de la concessió de la Creu de Sant Jordi té l’origen en una comissió formada per exalumnes seus: Josep Borrut, Joan Cugat, Joan Descals, M. Pilar López, Salvador Mañé, Pere Marcé, Neus Oliveras, M. Carme Rovira, Montserrat Rovira, Anna Sabanés i Marcel Sendra, amb la coordinació de la filòloga vendrellenca Montserrat Sendra. 417 signatures de particulars i 28 entitats, escoles i instituts del Baix Penedès van donar suport a la seva candidatura.
Amb aquest currículum, doncs, l’Ajuntament ha decidit nomenar-la Filla Predelicta. La regidora de Cultura Silvia Vaquero afirmava que “si el Vendrell és com és, és també gràcies a la seva figura”. La regidora no adscrita Mar Galeano en destacava que “va ser una lluitadora clandestina amb el català”. Verónica Moreno (Podem) i Josep Mercadé (Junts) posaven l’accent en què els honors rebuts són tots gràcies a la tasca feta per la comissió organitzadora; Josep M. Llasat (Primàries) denunciava l’intent del govern local de “fer-se seva la condecoració” municipal, i Salima El Youssoufi (Som Poble-ERC) recordava que el reglament per nomenar fills predilectes és preconsticional (de 1968) i que ja toca actualitzar-lo.
