Un dels temes més candents del debat polític d’aquesta setmana ha girat al voltant del concepte de malversació. Una de les acusacions que versen sobre els líders polítics catalans de l’extint procés independentista és la de la malversació. Per una ofensa tan gran com és votar, primer els volien sentenciar per rebel·lió, sedició i malversació. Amb el primer delicte no s’hi van veure amb cor ni tergiversant la llei, així que els jutges van haver de fer mans i mànigues amb la seva argumentació per sentenciar-los per un delicte tan caspós com és la sedició, que sembla un terme tret d’una novel·la de pirates. Amb la malversació no en tenien prou, era massa poca cosa per l’ofensa que suposa per a les Espanyes en blanc i negre que Catalunya se’n volgués escindir. N’és un exemple el fet que un jutge belga dictaminés que es podia extradir Puigdemont només per jutjar-lo per malversació, i els togats espanyols no van voler. Era massa poca cosa, per ells. La pena que li haurien pogut imposar no estava a l’altura del que creien que es mereix el peix gros de l’independentisme català. En quin país democràtic hom es pot imaginar que uns jutges decideixin renunciar a jutjar algú per un presumpte delicte?
Amb la proposició de llei de reforma del delicte de sedició, que pot convertir en delicte qualsevol protesta ciutadana si els vaga als jutges i policies de torn (canvien el nom, però no la cosa: ara seran “desordres públics agreujats”), ERC vol que s’atenuï la malversació, de manera que si no és per a lucre personal, no es pugui entrar a presó. A Espanya no ho veuen igual. En qualsevol cas, la interpretació del que és malversar sempre la tindrà una classe judicial que s’encola a la cadira encara que tingui el mandat caducat. I ja hem vist que els seus punts de vista, quan es tracta de Catalunya, mai són innocus. Algunes idees, per acabar: és o no és malversació indemnitzar l’empresa de Florentino per suspendre el projecte Castor a les terres de l’Ebre (1.350 milions)? I els mil milions per rescatar les autopistes radials de Madrid? O la construcció de línies d’AVE per on no passa ningú (una de cada quatre estacions té menys de cent passatgers al dia)? I els 26.000 milions que destinarà el 2023 el Gobierno más progresista de la historia a Defensa? Per no parlar de tot el que s’ha fet per tapar els problemes de faldilles de l’emèrit. El llistat de malversacions sense un ànim de lucre personal i no jutjades és infinit. I cap d’elles sortia en un programa electoral.
