Com es pot donar el títol de jutge a tres individus sense cap mena d’empatia amb una víctima que ha estat violada, cruentament –com no pot ser d’altra manera–, per cinc mascles alfa? Una noia de tan sols 18 anys, acorralada en un racó d’escala, descrit per ella mateixa al judici com “una ratera”, sense escapatòria, intimidada, humiliada, forçada i a sobre escarnida en ser gravada l’escena a través de mòbil i fent córrer les degradants imatges entre els amigachos. Tan difícil és entendre que la jove quedés garratibada davant la seva més que evident situació d’indefensió vers aquell ramat de mamarratxos? I encara, què ha de passar perquè els entogats navarresos considerin que una agressió sexual és una agressió sexual? Vergonya!
Sentenciar nou anys de presó, que a la pràctica potser acaben sent la meitat, per a uns energúmens que no han manifestat ni tan sols cap mena de remordiment, posa novament l’estament judicial espanyol davant del mirall de la història i davant els ulls cada vegada més astorats de l’opinió pública internacional. Amb aquests ens les havem! Aquests ens han de protegir!! Ells són la nostra garantia!!! Estat de dret. O del revés.
El seu missatge és evident: les dones, a casa. Les dones, a sobre, culpables. Al segle XXI. Encara. Doblement víctimes. I no poder-ne fugir. Tenen les proves i no les necessiten. Per què? No hi ha prova que valgui davant la mirada de qui no hi vol veure. I què passarà el dia que no hi hagi filmació (que deu ser el més habitual)? I què passarà quan “només” sigui un, el violador? Societat malalta.
La indignació que es va desfermar dijous a la tarda a totes les capitals de comarca, de província, per tot Catalunya, per tot Espanya, amb milers i milers de persones al carrer, és més que justificada. Vagues feministes com les del 8 de març són tristament necessàries, més que mai, tant com sempre, perquè una societat vista des del prisma dels magistrats de l’Audiència de Navarra que en aital situació només hi vol veure abús (i un dels tres, ni això!!!) ens transporten a l’edat mitjana, a l’edat de pedra. Cors de pedra.
