Les eleccions municipals del passat 28 de maig a Calafell van certificar que l’Ajuntament d’aquest municipi tindrà per primera vegada una representant de la comunitat magrebina entre els seus regidors. Manal El Mesmoudi, que ocupava el lloc número deu a la llista del PSC, tindrà aquest honor, que suposarà una fita important per tots aquells veïns que, tot i néixer ja a Catalunya, encara han de trencar moltes barreres.
El Mesmoudi va néixer fa 28 anys a Calafell, en una família que havia emigrat des del Marroc. Ha fet tots els estudis aquí i actualment és advocada de professió. El 2019 va decidir fer el pas a la política de la mà del PSC de Ramon Ferré que, en reconeixement del treball fet els últims anys, la va posar en un lloc més elevat a la llista d’aquests comicis. A partir del 17 de juny, ja serà regidora de ple dret.
En conversa amb La Fura, El Mesmoudi admet que sent una gran “responsabilitat” davant la nova tasca, però alhora espera que el que ella ha aconseguit serveixi de model per a altres persones. “Moltes vegades pensem que hi ha coses a les quals els de la nostra comunitat no tenim accés, però quan algú aconsegueix trencar aquesta barrera, ens permet veure que també ho podem fer”, explica.
En el seu cas, una de les seves referències va ser Salima El Youssoufi, que va esdevenir la primera regidora d’orígens àrabs al Vendrell el 2019. El Youssoufi no repetirà aquest mandat, però el relleu l’agafarà El Mesmoudi, curiosament, una altra noia jove. “És una casualitat”, afirma amb un somriure, abans d’assegurar que l’interés en la política està cada vegada més estès entre els joves d’origen magrebí, siguin nois o noies. La seva presència a les llistes dels diferents partits, així ho certifica.
Poder formar part del govern local ajudarà a seguir bastint ponts entre les dues comunitats, i trencar unes barreres que, segons apunta, encara existeixen. “A les generacions joves cada cop hi són menys, afortunadament”, afegeix. Però queda camí per recórrer i ella vol mirar de “trencar alguns estereotips” que encara es tenen sobre la seva comunitat. Ella mateixa n’és l’exemple, ja que mai ha portat mocador (“mai ningú m’ha obligat a fer-ho”, sentència) i ha fet tots els estudis obligatoris i una carrera. “Els nostres pares van treballar molt perquè nosaltres poguéssim estudiar i tenir una millor vida”, remarca.
Per això creu que no es pot assenyalar tota una comunitat pel que facin “quatre o cinc persones” i creu que el paper dels mitjans de comunicació és clau en aquest aspecte. Una comunitat que, per cert, està molt contenta de tenir una representant al consistori. “Quan em veuen pel carrer, em diuen que estan orgullosos”, afirma. El Mesmoudi acaba assegurant que es deixarà la pell aquests quatre anys “per ajudar a tothom sense distincions, perquè considero que totes dues són les meves comunitats”.
