Manen els jutges

La dictadura de la judicatura espanyola segueix cavalcant desbocada i seguint al peu de la lletra el seu full de ruta contra l’independentisme i, de manera més genèrica, contra tot el que pugui representar una Catalunya que no sigui vassalla de les essències espanyolistes més ràncies. En pocs dies, n’hem tingut una sobredosi.

Si fa uns mesos es va permetre a Galícia i al País basc ajornar les eleccions per motius de salut, aquests mateixos motius no serveixen ara a Catalunya per endarrerir les votacions. El 155 va venir per quedar-se. La Generalitat té cada vegada  menys potestats, i les poques competències que té, si no agraden, sempre hi haurà algun jutge que les anul·li. Tot s’ha de dir que la data triada no deu ser gaire encertada: si es permeten les trobades familiars nadalenques, les celebracions de Cap d’Any i les botigues i carrers comercials estaven plens a vessar durant les darreries de l’any, no costa d’imaginar que l’any nou començarà amb una escalada de contagis. Però aquest no és el tema: del que es tracta és de subjugar Catalunya, de demostrar qui mana aquí i qui pren les decisions. Al capdavall, els jutges, també en deuen saber més que els epidemiòlegs, de la covid-19. Segur.

També és ben difícil d’entendre que tot un ministre de Sanitat faci prevaldre els interessos de partit per damunt dels de la salut, i que sigui el “líder” de l’única formació política que demana –talment com el jutge– no ajornar els comicis. Potser hi deu tenir a veure el fet que les enquestes (aquest dijous, l’organisme oficial de l’Estat n’ha fet pública una) li donen uns resultats que Iceta ni hauria somniat, i deu témer que l’endarreriment de l’anunciada arribada massiva de vacunes li faci baixar les previsions demoscòpiques. No cal dir quina és la seva prioritat, si l’electoral o la sanitària. Si de cas, l’endemà, ja confinarem.

D’altra banda, i per no deixar el tema judicial, mentre seguim amb els presos polítics en règim de segon grau, a l’Urdangarín –que és en una presó de plata– ja li han donat el tercer. I aquest mateix dijous s’ha sabut que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat l’exalcalde d’Agramunt per desobediència l’1-O, el primer que condemnen, quan s’ha arxivat el cas de la majoria d’alcaldes i hi ha una absolució. No serà perquè el d’Agramunt és ara conseller d’Exteriors de la Generalitat?