Les mobilitzacions de la classe treballadora han fet avançar la humanitat en la conquesta de drets al llarg de la història. Amb el desenvolupament de la revolució industrial, la reivindicació de la jornada laboral de 8 hores va esdevenir el màxim exponent de la lluita obrera. Les multitudinàries vagues a Chicago el 1886 van donar lloc a la celebració del 1r de Maig. Al 1919, la vaga per les 8 hores de la Canadenca, a Catalunya, va identificar l’eina més poderosa que tenim la classe treballadora per assolir els nostres objectius.
La Intersindical defensem la reducció de la jornada setmanal a les 32 hores. Ha passat més d’un segle i, malgrat un augment exponencial de la productivitat de les empreses, la jornada laboral gairebé no s’ha reduït. Al contrari, arran de l’ofensiva neoliberal de les darreres dècades, constatem que les hores extres creixen al marge de la legislació laboral. Les tímides reformes que s’estan duent a terme responen a polítiques estètiques i no pas a una proposta de transformació integral del model productiu o de les condicions materials de vida i de treball de la classe treballadora.
Als països del nord global no hi ha un problema d’escassetat, sinó de manca de distribució equitativa dels recursos. Podem viure millor treballant menys si transformem el sistema de manera justa assegurant que allò que produïm tingui una funció social i col·lectiva.
La reducció de jornada contribueix a la conciliació de la vida familiar, social i personal. Aquest temps social i personal és un element clau en la prevenció dels riscos psicosocials. D’igual manera, la reducció de la jornada millora la salut laboral i disminueix l’estrès percebut i la síndrome d’esgotament professional.
La Intersindical apostem per una reducció de la jornada laboral a l’alçada de les circumstàncies per repartir el treball i la riquesa, per guanyar temps per a les cures i la vida personal, per millorar la seguretat i la salut i el benestar de les persones treballadores. Per, en definitiva, millorar la nostra qualitat de vida. Per guanyar aquest dret, i tants altres, és imprescindible un sindicalisme fort i de contrapoder, arrelat a les aspiracions de llibertat i justícia social que el nostre poble reclama. Un sindicalisme capaç de contribuir amb força a la construcció d’una República Catalana que ens garanteixi unes condicions de vida dignes i en pau.
Unió Territorial Penedès-Garraf de La Intersinical
