Mans que curen

Entre els dos mesos de confinament domiciliari amb tots els canvis d’hàbits que va comportar (disminució de les activitats diàries com passejar, caminar, sortir a comprar…), el teletreball, el tancament de gimnasos i l’aturada de les competicions esportives d’àmbit amateur, la majoria de la població ha vist empitjorar el seu sistema musculoesquelètic i el seu estat anímic. No és estrany, per tant, que els i les fisioterapeutes hagin vist i estiguin tractant més pacients amb patologies derivades d’aquesta situació.

La covid-19 també ha posat en relleu la necessitat d’incorporar amb més força i determinació la fisioteràpia al lloc que li pertoca dins el sistema de salut, apostant decididament per aquesta disciplina com una eina bàsica i imprescindible en tot l’engranatge sanitari. Els fisioterapeutes han treballat i treballen amb pacients afectats pel coronavirus dins i fora dels hospitals: a les UCI, a planta i a consultes, ajudant a recuperar la capacitat respiratòria o neuromuscular de les persones que han estat afectades pel virus.

Per tots aquests motius hem decidit dedicar aquest Tema de la Setmana a la fisioteràpia, per conèixer què és, quines especialitats en formen part, els reptes als quals s’enfronta, com els professionals d’aquest àmbit s’han hagut d’adaptar a les mesures de seguretat per poder tractar els seus pacients amb totes les garanties sanitàries requerides… I parlarem també de l’intrusisme en el sector i de la importància que té, com a usuaris, saber discernir entre un fisioterapeuta i qualsevol altra persona que fa massatges o tracta la salut amb teràpies no avalades científicament.

El cos és el vehicle mitjançant el qual ens movem i interaccionem amb el nostre entorn. Els ossos, les articulacions i els nervis, interconnectats entre ells i regits per l’acció del cervell, ens permeten fer moviments, desplaçaments i agafar objectes, entre altres. I és justament la fisioteràpia la que vetlla pel correcte funcionament del sistema musculoesquelètic, treballant per obtenir un estat òptim de mobilitat i per prevenir dolors als músculs i a les articulacions.

Del grec physis (naturalesa) i therapéia (tractament), la fisioteràpia és una branca de les ciències de la salut que utilitza l’exercici terapèutic, calor, fred, aigua, massatge, electricitat, teràpia manual, aparells d’electroestimulació, diatèrmia, ultrasò… entre d’altres per restablir, restaurar i recuperar el moviment. Segons l’Organització Mundial de la Salut, els fisioterapeutes són els professionals sanitaris que avaluen, plantegen i duen a terme programes de rehabilitació (tractament) per millorar i recuperar les funcions motores, maximitzar el moviment, alleujar les síndromes doloroses i tractar i prevenir les alteracions físiques associades a malalties, lesions i altres discapacitats. També desenvolupen i implementen programes de detecció i prevenció de malalties, envelliment prematur i trastorns físics comuns, com, per exemple, el programa de salut a les escoles, xerrades adreçades a alumnes de cicle mitjà, professores i pares per millorar els hàbits posturals i evitar patir àlgies en l’edat adulta que dificultin dur a terme una vida saludable o poder practicar esport.

D’aquesta descripció tan acadèmica les paraules clau que hem d’extreure són: ciències de la salut i moviment. Per tant, la fisioteràpia se sustenta en una base científica i els i les fisioterapeutes són professionals de la salut qualificats, avalats per una carrera universitària i amb identitat pròpia. Aquests coneixements amplis són els que els permeten fer un diagnòstic i realitzar un tractament adequat complementat amb consells i exercicis terapèutics.

Davant l’intrusisme que viu el sector, amb la proliferació de centres de massatge i altres teràpies allunyades de qualsevol base científica (amb poc coneixement de l’anatomia i de la fisiologia per entendre com funciona el cos abans de ser tractat i el poc coneixement de la patologia en la qual es pot veure immers el pacient), és important subratllar que el fisioterapeuta és el professional legalment competent en l’aplicació de teràpies manuals com el massatge, l’osteopatia, la quiropràxia, manipulacions, mobilitzacions, drenatge limfàtic, estiraments, exercicis terapèutics, massatge infantil, reflexoteràpia, acupuntura, etc. És per això que davant algun mal d’esquena, dolor articular o muscular, torticoli o contractures, migranyes, osteoporosi, artrosi, escoliosi, pinçaments, etc. és important saber que la persona que ens tracta és fisioterapeuta titulat i correctament especialitzat, ja que això ens garanteix un bon diagnòstic, un bon tractament i una resolució més fiable, efectiva i ràpida de l’estat de salut, evitant que una lesió tractada correctament en fase inicial es cronifiqui.

Cervicàlgies, lumbàlgies, dorsàlgies, esquinços, problemes respiratoris, incontinències, torticolis, patologia neuromuscular, ciàtiques, artrosis, reuma, escoliosis, mals d’esquena, hèrnies discals, patologia del sistema nerviós, pèrdues d’orina, artritis, patologia del menisc, paràlisis, dolors musculars, bronquitis, osteoporosis, lesions esportives, retraccions de les cicatrius, seqüeles dels tractaments hematooncològics… La fisioteràpia és molt extensa i abasteix diferents camps de la salut.

Els fisioterapeutes no apliquen una tècnica sobre el pacient, sinó que el que fan és una valoració integral basant-se en el conjunt de coneixements de l’àmbit de la salut que tenen i a partir d’aquí formulen un diagnòstic, determinen el programa de tractament que duran a terme, deriven si cal el pacient a un altre professional, avaluen els resultats obtinguts i fan també recomanacions de promoció de la salut i d’autocura. Com que el ventall de patologies a tractar és tan ampli, els fisioterapeutes acostumen a estar especialitzats en una o algunes disciplines concretes. Entre les més habituals hi ha l’osteopatia, la fisioteràpia esportiva, la pediàtrica, l’obstètrica o ginecològica, la neurològica, la respiratòria, l’oncològica o la geriàtrica.

L’osteopatia és, per ara i a casa nostra, una especialitat més dins la fisioteràpia, els coneixements de la qual s’adquireixen a partir de màsters oficials. Des del Col·legi Oficial de Fisioteràpia de Catalunya (CFC) s’insisteix en el suport científic que la sustenta i es posa l’accent en la importància que l’osteopatia l’exerceixin únicament fisioterapeutes diplomats per garantir la seva eficàcia i seguretat.

L’osteopatia a l’Estat espanyol no es pot entendre deslligada de la fisioteràpia. Fa més de 30 anys que els fisioterapeutes la practiquen i segons el CFC són més de 10.000 els que l’han estudiat i l’exerceixen dins el seu abordatge terapèutic, juntament amb tots els coneixements adquirits com a professionals sanitaris. L’osteopatia va ser estructurada a finals del segle XIX als Estats Units d’Amèrica i el seu impulsor va ser el metge i cirurgià Andrew Taylos Still. Està reconeguda com a disciplina des de fa anys als EUA i a Anglaterra, on és una carrera universitària. L’osteòpata utilitza l’abordatge manual, juntament amb un gran coneixement de l’anatomia i la fisiologia per tractar els diferents teixits: articulacions, músculs, fàscies, vísceres, fluids…, amb l’objectiu de restablir l’equilibri mecànic global del cos i d’ajudar-lo a retrobar la capacitat de recuperar-se.

Com hem apuntat al principi, els fisioterapeutes alerten de l’augment de consultes provocades pel confinament, primer, i pel teletreball i la disminució de la pràctica esportiva després. I és que un dels efectes col·laterals del coronavirus és el sedentarisme.

Treballar des de casa no és el mateix que fer-ho des de l’oficina. En la majoria dels casos no es té un espai de treball adequat, es treballa a la taula del menjador o als escriptoris dels fills, amb cadires que per asseure’s una estona són còmodes, però no estan pensades per passar-hi jornades laborals de vuit hores. Els portàtils també fan que la postura de les cervicals sigui diferent de la que hauria de ser, les condicions de la llum tampoc són les idònies… Tot plegat fa que s’adoptin males postures i que sorgeixin dolors musculars, especialment a l’esquena, les espatlles i el coll.

Per evitar-ho és convenient treballar en unes condicions ergonòmiques adequades, per no sobrecarregar la musculatura que envolta la columna. També és important aixecar-se cada 45 o 50 minuts per moure’s i fer estiraments. N’hi ha prou amb estirar els braços cap endarrere i cap a un costat per estirar la musculatura que envolta la part anterior i posterior de les espatlles, inclinar lleugerament el cap cap a un costat i altre i endavant i endarrere per moure els músculs i estirar els flexors i extensors del coll; asseure’s i aixecar-se unes quantes vegades de la cadira, aixecar les dues cames estant a la cadira o drets, moure l’esquena cap a un costat i cap a l’altre.

La gent gran ha estat un altre col·lectiu afectat per dolors musculars originats pel sedentarisme. Els dos mesos de confinament domiciliari van passar-los factura perquè molts van deixar de fer el passeig diari i això va deteriorar-los muscularment. A banda del sedentarisme, la covid-19 ha fet que els fisioterapeutes hagin vist incrementar el nombre de pacients amb dificultats respiratòries o amb patologies neuromusculars greus causades pel virus.

El canvi d’hàbits han provocat una davallada funcional del nostre sistema musculoesquelètic, ja que hem perdut massa muscular, altres muscles s’ha escurçat per falta d’hàbits i la rigidesa articular dificulten adaptar-se a les activitats del dia a dia i genera àlgies o tendinitis. A més, en moments d’angoixa i nerviosisme com els actuals, la respiració esdevé més superficial i els cicles són més ràpids provocant contractures a nivell cervical i bloquejant la nostra respiració diafragmàtica. Per evitar-ho, cal parar atenció a les respiracions profundes des de la panxa i no tant des de l’estèrnum.

La fisioteràpia és una disciplina de les ciències de la salut que ofereix un tractament terapèutic per fer front a diversos dolors del cos humà. Com a tal, no acostuma a recórrer a mitjans farmacològics ni quirúrgics, tot i que es poden emprar com a complement. Dins de la fisioteràpia hi ha diferents especialitats que se centren en un àmbit concret. Les més comunes són:

Neurològica Aquesta especialitat treballa amb pacients de totes les edats i, bàsicament, la seva finalitat és restablir els moviments perduts per la malaltia neurològica, reeducar les activitats de la vida diària del pacient neurològic, preservar la funcionalitat del cos i alentir el procés evolutiu de les malalties degeneratives, etc.

Pediàtrica Engloba tots els infants de 0 a 16 anys. Durant els primers anys de vida és important poder detectar possibles patologies per corregir i poder millorar el seu futur. Un fisioterapeuta pediàtric atén les alteracions motrius del nen, prevé l’aparició de deformitats derivades de males postures, etc.

Geriàtrica Es dediquen a acompanyar la gent gran en el seu envelliment. La fisioteràpia geriàtrica millora les capacitats funcionals de la gent gran i els proporciona pautes de prevenció per millorar la seva qualitat de vida.

Ginecològica La fisioteràpia atén la dona durant l’embaràs i després del part, prevé i tracta les pèrdues d’orina i ofereix tractaments per fer front a les complicacions derivades de patologies ginecològiques.

Esportiva L’objectiu d’aquesta especialitat és ajudar els esportistes (d’elit o amateurs) en el procés de rehabilitació després d’una lesió, per prevenir lesions o per donar pautes per reduir el risc de patir-les.

Traumatològica Tracta les fractures òssies, luxacions, esquinços, inflamacions, etc.

Respiratòria Els fisioterapeutes que es dediquen a aquesta especialitat ajuden a respirar bé, a alleugerir i retardar les complicacions derivades de les malalties pulmonars cròniques, a millorar la condició física, etc. Consisteix a realitzar actes terapèutics, aplicats de manera manual o instrumental, amb la finalitat de prevenir, curar o, a vegades, estabilitzar les alteracions que afecten els pulmons i la caixa toràcica.

Oncològica Es dedica a ajudar els pacients oncològics en totes les fases del tractament, per prevenir o alleujar seqüeles produïdes pels tractaments, a mantenir o millorar la qualitat de vida dels pacients que pateixen o han patit un càncer, així com millorar la contenció emocional de la persona amb càncer.

L’adquisició de mals hàbits posturals pot desencadenar problemes musculoesquelètics. D’aquí que sigui important adquirir certa higiene postural, entesa com un conjunt de pautes encaminades a mantenir una bona alineació de tot el cos i evitar d’aquesta manera l’aparició de dolors i lesions.

Molts dolors que ens impedeixen moure sense molèstia estan ocasionats per passar massa estona en la mateixa posició o amb postures forçades, per fer moviments repetitius, pel sedentarisme o per fer activitats que requereixen fer més força del compte. Tenint en compte això, les recomanacions generals d’una bona higiene postural impliquen evitar aquestes pràctiques, és a dir, no estar amb la mateixa postura durant períodes prolongats, alternar activitats que requereixin estar dret amb altres en què s’hagi d’estar assegut o en moviment, intercalar períodes breus de descans entre les diferents activitats, pensar i planificar com fer moviments o gestos que puguin lesionar-nos, etc.

A l’hora d’asseure’s a treballar, els peus han d’estar recolzats totalment a terra i els genolls han de quedar al mateix nivell o per sobre dels malucs. La cadira ha de tenir una lleugera prominència al respatller i cal que subjecti bé l’esquena, en la mateixa postura que està la columna quan estem drets. La pantalla de l’ordinador s’ha de poder orientar i inclinar i situar-la a uns 45 centímetres del cos, davant dels ulls. L’avantbraç i els canells han d’estar rectes i alineats amb el teclat, amb el colze flexionat 90°.

Tots aquells que es passen hores al volant, han d’avançar el seient del cotxe per arribar als pedals sense haver d’estirar les cames i permetent que l’esquena es recolzi al seient. Si la feina requereix hores d’estar dret, és molt aconsellable tenir un peu més aixecat que l’altre, recolzat en algun objecte i anar canviant de peu de tant en tant. També cal evitar talons alts si s’ha d’estar molta estona dret o caminant. Si s’han de transportar pesos, les indicacions són clares: cal ajupir-se flexionant els genolls i mantenir l’esquena recta i el cap aixecat. Els pesos s’han d’aixecar només fins a l’altura del pit, amb els colzes flexionats per permetre que la càrrega estigui com més enganxada al cos millor.

Per fer feines domèstiques com escombrar o fregar, cal assegurar-se que la longitud del pal sigui prou alta per no haver-nos d’inclinar. Per planxar i rentar plats és convenient que la post i la pica estiguin a l’altura del melic. I per anar a comprar el millor és portar un carro de la compra, portar una motxilla o bé repartir el pes en dues bosses, una per a cada mà.

Entrevista a Daniel Jiménez, fisioterapeuta i professor de la Universitat de Vic i secretari de la junta rectora del Col·legi de Fisioteràpia de Catalunya

El confinament ha passat factura a l’aparell locomotor de la ciutadania?
Els centres i serveis de fisioteràpia han observat un increment de les patologies musculoesquelètiques d’ençà de l’inici de la pandèmia.

I a què es deu?
Després de dos mesos d’inactivitat, molts van començar a fer activitat física sense prendre cap precaució i es van lesionar. A això s’ha de sumar la gent que fa teletreball i que es passa hores assegudes sense canviar de posició. Nosaltres sempre diem que la millor postura és la no postura, és a dir, el millor és moure’s.

Cal aixecar-se de la cadira cada 45 o 50 minuts, diuen…
Nosaltres aconsellem canviar la posició cada deu minuts perquè així es reajusta la musculatura i l’esquelet i d’alguna manera prevé el dolor.

Als esportistes lesionats i als dolors provocats pel sedentarisme s’han afegit els pacients postcovid.
Exacte. Els pacients que han patit la covid-19 manifesten grans miopaties, atròfies musculars i un gran problema de fatiga crònica associada sovint al component de dolor. A més, és clar, d’alteracions respiratòries. Estem aprenent progressivament a detectar altres tipus d’alteracions no tan freqüents i de tipus neurològic relacionades amb aquests pacients.

On es tracten aquests pacients, als serveis de rehabilitació d’hospitals i CAP o en consultes privades?
Ara com ara, les unitats de fisioteràpia del sistema públic de salut estan molt col·lapsades per l’alteració de la càrrega assistencial que pateix. Ara s’estan començant a tirar endavant els programes postcovid als centres públics i centres d’atenció primària amb servei de fisioteràpia, però majoritàriament el que veiem és que persones que han patit covid i tenen símptomes busquen atenció als centres privats. Els serveis de rehabilitació estan vivint una situació molt complexa, perquè no poden assumir el que haurien d’assumir per culpa de la covid, hi ha pacients que haurien de fer fisioteràpia i no poden fer-la. Actualment entre un 10 i un 12% dels pacients dels serveis de rehabilitació ja són postcovid.

La pandèmia ha servit perquè els fisioterapeutes es posin a primera línia. Ha guanyat pes la fisioteràpia dins del sistema sanitari?
Malauradament sí. I dic malauradament perquè tot i que és en benefici de la ciutadania i la professió, hem hagut de patir aquesta circumstància extrema per demostrar l’eficàcia de la fisioteràpia i la vàlua dels seus professionals. De la covid ençà que ja no es qüestiona que a les UCI hi hagi d’haver fisioteràpia i els beneficis que aquesta reporta en els pacients. Hem fet una demostració de la nostra vàlua professional i de la nostra importància, en les mesures de la nostra dimensió i condicions, en els problemes de salut de la ciutadania.

La presència de fisioterapeutes a l’atenció primària és la gran assignatura pendent.
Sí, totalment, és la gran assignatura pendent del departament de Salut. La seva implementació reduiria costos d’una manera sensible, especialment entorn de la farmacologia, a més es podria oferir una atenció òptima a malalts crònics o amb patologies osteoarticulars, que representen un 60% de l’atenció primària.

Hi ha països on el fisioterapeuta forma part de l’atenció primària?
I tant! A Anglaterra, per exemple, el fisioterapeuta és un professional bàsic en la sanitat primària.

Al final els que paguen els plats trencats són els de sempre...
La ciutadania és la gran perjudicada perquè s’ha de buscar la vida pagant. És un problema d’equitat i que afecta molt a la fisioteràpia. El sistema públic no pot donar resposta a les necessitats dels pacients que requereixen fisioteràpia i finalment només pot accedir a aquest servei qui té més recursos. El problema del nostre sistema de salut és que es dedica gran part dels recursos a l’assistència i pocs al procés de recuperació.

L’intrusisme afecta especialment el sector de la fisioteràpia. Com a usuaris, què hem de tenir en compte a l’hora d’escollir un centre on tractar-nos?
Igual que un cirurgià t’opera i un advocat et representa en un judici, quan es té un problema de dolor relacionat amb el moviment qui l’ha de tractar és el professional adequat, és a dir, el fisioterapeuta que és el que té la formació universitària requerida, el que està col·legiat, el que segueix un codi deontològic, el que té una pòlissa, etc. Quan una persona té un mal d’esquena i es va a fer un massatge amb algú que no està degudament format, ha de tenir molt clar que està posant la seva salut a les seves mans.