Les eleccions municipals de diumenge han tingut un resultat que anirà molt més enllà dels ajuntaments en si. Encara més, fa tot l’efecte de canvi de cicle. Perquè han deixat un panorama polític amb moltes novetats que són extrapolables a un context més general. En primer lloc, cal destacar la força que ha guanyat el PSC, que arran del Procés independentista i del seu suport incondicional al 155, havia pagat amb minva de vots una certa desafecció a Catalunya; els seus electors més rancis havien preferit Ciutadans, un partit fantasma, sense bases, del qual n’estem cantant les absoltes, però que és l’autèntic triomfador de la darrera dècada a Catalunya ja que el seu discurs d’odi ha calat i s’ha fet transversal a altres forces polítiques.
Per primer cop des de 2003/07 tindrem alcaldes socialistes a les tres capitals de comarca del Penedès històric (Vilanova, Vilafranca i el Vendrell), amb victòries contundents als tres municipis, i tres quarts del mateix a dues de les tres segones ciutats: Sant Pere de Ribes i Calafell. Només Sant Sadurní s’escapa de la marea vermella. El Penedès, doncs, ha quedat plenament integrat al cinturó vermell de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Res a veure, però, el resultat electoral a Catalunya amb el d’Espanya, on el PP ha posat contra les cordes el govern de coalició de Pedro Sánchez, que, val a dir-ho, ha reaccionat de pressa: eleccions anticipades (les urnes com a arma electoral) per agafar a contrapeu el seu rival, també intentar aprofitar la divisió que hi ha a la seva esquerra i evitar l’agonia dels últims mesos de legislatura.
Una altra evidència de les eleccions del 28M és que una part important de l’electorat independentista, desencisat, sense ningú que el representi, s’ha quedat a casa. Junts ha aguantat prou bé als pobles més petits (a diferència dels municipis més grans), on té major implantació des de CDC; en canvi, ERC s’enfrontava per primer cop a les urnes després de tenir la presidència de la Generalitat, n’esperava treure rèdits i ha rebut un vot de càstig. El seu electorat tradicional no és de peix al cove, és reivindicatiu, i la gestió de govern –sense esperances sobiranistes– li ha fet perdre calat, i no l’ha compensat amb nou electoral.
Finalment, la pitjor notícia. L’extrema dreta sempre hi havia sigut, però no tenia una representació clara a les institucions. Ara sí. Onze regidors entre les tres comarques. 5.597 vots. Quina por!
