Un dels temes candents de debat d’aquest segon tram de l’estiu, i que ben segur s’allargarà més enllà, és el del projecte per fer passar una línia de molt alta tensió per tot el Penedès, des de Masllorenç i la Bisbal fins a Olesa de Bonesvalls, per transportar l’electricitat que generin uns parcs eòlics a l’Aragó fins a la zona metropolitana de Barcelona. Al Penedès tota l’opinió pública publicada hi és unànimement contrària, i fins i tot la Generalitat hi ha presentat al·legacions.
I és que al Penedès, la sensibilitat al voltant del nostre paisatge no és un tema menor. Els penedesencs ens estimem aquest entorn natural, ple de vinyes, amb les seves muntanyes, nuclis i masies dispersos, i cada vegada que apareix algun projecte de grans dimensions, ja sigui línia de tren, d’alta tensió, carretera, polígon industrial, parc eòlic o fotovoltaic, etc., ens posem alerta. El progrés requereix modernitat, requereix projectes, requereix feina per a tothom i requereix energia. Per tant, no es pot dir que no a tot. Però el que no volem des del Penedès és que ens apareguin macroprojectes vinguts de fora, sense consulta, sense alternatives, imposats (podríem fer un símil amb l’ampliació de l’aeroport), que són incompatibles el nostre concepte de territori, que ens arriben únicament perquè som en zona de pas i perquè estem a prop de la gran capital. El Penedès no és un espai erm a tocar de Barcelona on càpiga tot. Hi viu gent i l’agricultura, l’agroindústria i l’enoturisme hi tenen un pes important. Si la modernitat és carregar-se tot això, potser no la volem.
Ara bé, dit això, és obvi que algun d’aquests projectes ens haurà de caure al damunt, perquè també ens en beneficiarem i perquè hi ha d’haver una part solidària amb els territoris i habitants dels nostres voltants. D’acord. Però cal que prèviament hi hagi un projecte de país. I això vol dir planificar. Amb visió global però sense el menysteniment de cada territori. Què necessita el país? On es col·loca? Com? Quines servituds ha de tenir cada regió?
Aquest debat no existeix. Hi va haver anys d’un sí a tot, i ara estem instal·lats en un no a tot. Ara que el tema central és la MAT, caldria un debat, i estudis previs no interessats, sobre quines necessitats d’energia hi haurà en el futur, i sense centrals nuclears –esperem–, d’on la traurem.
