Parlem sense escrúpols. Ja fa temps que Catalunya no és propietat dels catalans. Fa molts anys que estem en números vermells. Un país extraordinàriament deutor és un país fallit. Estudieu els pressupostos autonòmics, sortiu al carrer, observeu, feu càlculs i lligueu caps. A veure qui pot pagar la factura dels serveis socials desbocats, sanitat pública, ensenyament, universitat low cost, polítics ben pagats, funcionaris privilegiats, etc. Tornar el deute acumulat es prolongarà fins a moltes generacions.
De país emprenedor, autosuficient, productiu i generador de riquesa hem passat a país perdedor, endeutat, empobrit, insostenible, amb l’atur creixent i consumistes addictes al mòbil. I, pitjor, ple de delinqüents propis i aliens. També som un país generós, diuen que enriquit amb l’aportació multicultural i multiètnica, proveïdor de mannà i aixopluc amb serveis de franc. Amb un nombre creixent de famílies vulnerables dependents de la renda ciutadana vital.
Resultats: perpetuació de la requisa econòmica de l’Estat per repartir-ho “solidàriament” a les altres autonomies o gastar-s’ho en armament i Zarzuela, per exemple. Fi del suposat estat del benestar i fi de la classe mitjana que sempre ho ha pagat tot amb impostos directes i indirectes. Després de la pandèmia tornaran l’austeritat i les retallades. Catalunya quedarà arrasada, vençuda i només serà una sucursal insolvent de Càritas.
Les matemàtiques no són pessimistes, són ciència.
Joan Pes Castell
Sant Sadurní d’Anoia
Addenda: Un munt de pisos ocupats. Consum de drogues. Ingrés mínim vital i altres prestacions. I sense Messi…