…que Déu ja reconeixerà els seus”. Els genocidis fan actual les paraules atribuïdes a l’abat i legal pontifical Arnaud Amaury, durant la croada contra els càtars i el dubte d’un acòlit al setge de Besiers. I s’agraeix que el professor David Bueno, fundador de la Càtedra de Neuroeducació de la UB, ens recordi, com a divulgador, que la creativitat, l’autoconeixement i la transcendència (experiències i valors) milloren els funcionaments dels gens, quan amb més força reconeixem entre nosaltres els gens reptilians: atacar, destruir, matar. Mentrestant, com evocava Paul Auster, tot pot capgirar-se en poc temps a nivell personal o a nivell col·lectiu, ho hem vist amb el resultat de les eleccions europees. Davant les incerteses, Auster esmentava les arts com a menjar espiritual per donar sentit i significat a la vida. I entre les arts, la música. Per això aquell matí d’eleccions dues corals agermanades, “somriures de benvinguda i mirades còmplices”, vam substituir a la Llacuna la coral local i una directora de baixa: calia cantar per la gent gran. Al cant coral oblidem diferències religioses o polítiques per ressonar amb harmonia i en una sola direcció. Per això, per instants penses que una d’aquelles cançons dedicada a les corals era, alhora, un cant de fe renovada, “ànima no et donis per vençuda”, i que la resta del repertori, partícips humils d’aquells gens evolutius de creativitat, autoconeixement i transcendència, inspirava els valors d’una Europa feble, amenaçada…
Lluís Díaz Ruiz
Vilafranca del Penedès
