Ja fa uns quants anys, quan treballava a les platges del Vendrell, em vaig trobar una vegada, en fer-se de dia, que al camí del Romaní hi havia una fuita d’aigua amb molta pressió. Era un dissabte. Vaig trucar al meu encarregat i res. Llavors vaig trucar al responsable de les platges de l’Ajuntament i res. Molt més tard, a l’hora d’obrir l’estanc, vaig anar a parlar amb l’Àngels Turdiu, que era regidora de Platges. Ella va trucar altre cop al responsable de les platges, i digué: “Camat, què podem fer? Truco als de les aigües?”, i li vaig contestar: “Jo trucaria a en Rovira de la Bisbal”, que feia moltes feines per a l’Ajuntament. Llavors me la vaig carregar jo, coneixent en Rovira que deia “A mi només em donen els ossos”, i jo li vaig dir “si aquesta gent tenen un dit de front, això t’ho han d’agrair, perquè avui els treus d’un apuro”. Era un bon element i les feines les feia bé. El vaig ajudar fins que vam acabar la reparació. Parlo en passat perquè, per desgràcia, avui ja no és entre nosaltres, descansi en pau. Però el màxim responsable de les platges, ni veure’l, “màxima incompetència”. Faig aquesta reflexió perquè us adoneu de la importància que donava a les dutxes i que l’aigua s’hagués llençat durant dos dies. Les dutxes anaven, i podrien anar, amb l’aigua del riuet de Coma-ruga, i no caldria gastar aigua de ploma. A més, la del riuet de Coma-ruga té “propietats curatives”. Només s’ha de veure la quantitat de gent que hi passa estiu i hivern, per aquest riuet. I d’aquí a pocs mesos, eleccions municipals.
Josep Mallofré “Camat”
El Vendrell
