La reclamació per part de Renfe de 81 milions d’euros a la Generalitat, tenint en compte el deficient servei que ofereix a Catalunya des de fa anys i panys, és d’un cinisme sideral. Què dir del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que és qui dona la raó a l’empresa estatal que martiritza els usuaris del ferrocarril! El Govern només reconeix el 55% del deute; la resta diu que pertoca a l’Estat, de pagar-lo, i que ja abonarà la part que li correspongui quan l’administració central faci les transferències que li pertoquen a la Generalitat. Però això al TSJC li és igual: diu que Catalunya ha de pagar i la resta… ja ho trobarem. Pel que fa a les transferències… poden anar passant legislatures i legislatures, investidures i investidures, i són com les balances fiscals: diners que reté Madrid, que hauria de redistribuir, però que mai arriben. Entre 16.000 i 22.000 milions anuals. Sí, sí, anuals. Un dèficit fiscal que varia en funció de si són anys de crisi o de bonança, però que sempre és una suma indecent. I anual.
Mentrestant, Renfe continua donant un servei de pena. Aquesta setmana ha informat que d’aquí a principis de l’any que ve, entre el Vendrell i els Monjos els trens només podran circular per una única via. Per la quantitat de combois de Rodalies que hi transiten (un per hora en cada direcció, a grans trets), ja n’hi hauria d’haver prou. Hi ha, tanmateix, dos problemes. Un és que un tren a l’hora és com riure’s dels que clamen per fer servir més el transport públic, en pro de la lluita contra el canvi climàtic. De debò, un tren cada hora és potenciar la mobilitat col·lectiva? Tenir les freqüències del metro sí que seria creure-hi! I dos, per aquesta via única també hi han de passar els mercaderies.
En paral·lel, les cues per fer servir el transport públic alternatiu que hi ha per anar a Barcelona, el bus, segueixen igual en hora punta, malgrat que es puguin anar establint noves freqüències. I per acabar de demostrar el poc prioritària que és per a l’Estat la lluita contra el canvi climàtic, ara ha convençut la Comissió Europea per poder mantenir les autopistes sense peatges (ergo, afavorint l’ús del vehicle privat) a canvi de bagues promeses de promoure el transport de mercaderies amb tren. És a dir, més combois sobre els raïls de Rodalies. Ja sabem qui en pagarà les conseqüències.
