Doncs sí, una mena de catanyol és el que impregna la publicitat immobiliària d’algun setmanari local poc preocupat per la correcció idiomàtica dels seus anuncis.
Així, podem trobar que no s’ofereixen habitatges sinó vivendes, les quals no tenen lavabo però sí aseo, i tampoc pàrquing i sí parking. Algun dels espais no és assolellat, és solejat. Sota terra hi ha habitatges que no tenen soterrani, tenen sotan; i a la part alta, no és de les golfes que és pot gaudir sinó de la buhardilla.
El te –aquesta infusió tan característica del Regne Unit–, per comptes de té del verb tenir, omple tots aquests anuncis, mentre que dona per dóna li fa repetidament la competència. Encara més: suposo que carpinteria vol dir fusteria, tant si es refereix al material emprat, d’alumini posem per cas, com a l’espai on es troba, a l’interior.
Segur que me’n deixo. Un filòleg faria bona collita.
Per acabar, el recurs tan suat de la traducció literal del castellà: és perillós pels que pateixen del cor comprovar segons quines ofertes, atès que unes vistes d’infart et podrien portar a l’hospital o a l’altra barri. Es pot fer millor.
No tenim encara la preocupació per la nostra llengua que necessàriament hem de tenir. Els que treballen amb el nostre idioma cal que s’hi esforcin més per fer-lo normal a tots els nivells.
Josep Vallès i Cuevas
Vilafranca del Penedès
