Meses electorals

Més de 20.000 ciutadans i ciutadanes de Catalunya han presentat al·legacions davant la Junta Electoral per intentar evitar d’estar-se tot un dia, més de 12 hores, en una mesa electoral el 14 de febrer que ve. La xifra l’ha donat a conèixer aquest dijous el Tribunal Superior de Justícia, responsable que d’aquí a pocs dies hi hagi eleccions al Parlament, en rebutjar la sol·licitud del Govern de la Generalitat d’ajornar-les per raons sanitàries.

Des de fa onze mesos, amb més o menys alts i baixos, hi ha un estat d’alarma generalitzat al voltant de la pandèmia, amb prohibicions de fer reunions, festes, anar a concerts, a botigues, a restaurants, amb tancaments d’escoles, confinaments domiciliaris, municipals, comarcals o regionals, etcètera, etcètera. Els mitjans de comunicació ens esplaiem de tot el que fa referència a la covid, la letalitat, la por, les conseqüències, les vacunes que ara arriben i ara no. Es donen xifres del desastre econòmic que suposa, ens fem ampli ressò de les incerteses, del patiment del col·lectiu de professionals de la sanitat i de totes les mesures de prevenció que hem de seguir per no encomanar-nos.

A algú li pot estranyar que, després d’onze mesos (i els que vindran) de monotema, hi hagi tanta i tanta gent que tingui pànic d’estar-se tot un dia exposada, en contacte directe amb centenars de persones desconegudes, amb l’evident i innecessari risc que hi ha per a la seva salut? I no es tracta només de persones grans; també n’hi ha que sense ser-ho, estan en contacte directe amb persones de risc, de manera que poden fer de transmissores involuntàries del virus.

Si el Govern fa quatre dies demanava que els comicis s’ajornessin –i encara ho demana–, en paral·lel no pot afirmar com si fos una certesa absoluta que anar a votar és segur. Ben segur que ho serà més per a qui hi vagi, dipositi la papereta i en dos minuts torni a ser al carrer. Però qui s’hi hagi d’estar entre les 8 del matí i possiblement més enllà de les 10 del vespre, doncs potser correrà més perill que anant a dinar a un restaurant, a comprar un llibre o uns mitjons un dissabte al matí, o que anar a passejar per la muntanya del municipi veí, per posar tres exemples de prohibicions, algunes d’elles parcialíssimament aixecades a partir de dilluns. Quan la gent presenta al·legacions, no ho fa perquè sí.