Miquel, el 12 de juny vas deixar molta gent una mica òrfena.
Abans de res, el meu sentit condol a la família, als seus amics i a tota la gent de la cultura i la música de les nostres contrades (una abraçada pel cor Xamusia).
Gaudia d’ell a distància. L’afecció al cant coral comporta cantar a la meva coral i escoltar cors com el Xamusia. Sempre ve de gust. Altrament, els cantaires dels goigs de la “més típica” hem gaudit d’assajos i direcció del Miquel. També el veia tocant la gralla amb els Vernets, acompanyant els verds. I no fa tant l’he vist i escoltat a la plaça de la Vila, tocant amb els Músics per la Llibertat sempre que podia.
Fa poc una colleta vàrem gaudir d’ell en directe. Fou a la celebració del centenari de la proclamació com a basílica de Santa Maria de Vilafranca. Aquell 7 de gener, ell ens va dirigir (Cor Ave Verum) a l’estrena de l’Ave Verum de Mozart. Va ser un vespre emotiu i màgic. L’important va ser el procés d’aprenentatge que va permetre arribar a aquella fita. El Miquel va acceptar de bon grat el repte dels assajos. Era poc amant de l’adverbi de negació. Ell ens regalava els seus coneixements i la seva sensibilitat com si res. Si no anàvem prou bé, sempre sabia explicar-ho d’una forma clara i a la vegada dolça. Mai li calia apujar el to de veu. Convencia amb l’exemple. Tocava esforçar-se i fer-li cas. Tot plegat sense escarafalls, amb un tracte proper i amb tanta humilitat que el feia més gran.
Tot ho feia mentre la salut el portava de corcoll de feia anys. Malgrat això, treia forces d’on fos per refer-se i tirar endavant. Quina força interior que gastava!
Malauradament, la família, amics i gent que t’apreciàvem d’una o altra manera et deixarem de gaudir de prop, però la teva bondat i els teus sons quedaran entre nosaltres. A més, allà on vagis segur que seguiràs escampant la teva passió pel cant i la música. No te’n sabràs estar!
Acabaré amb tres paraules que em va escriure un amic quan li vaig fer saber la teva pèrdua: Ave Verum Corpus…
Josep Bonfill Margalef
Vilafranca del Penedès
