Molt més que Barris

Pràcticament tots els pobles, viles i ciutats tenen les seves festes de carrer i de barri. Ara bé, al Penedès no n’hi ha cap que les celebri amb l’estima i devoció que ho fa Sant Sadurní d’Anoia. No és casual, les seves Festes de Barris fa més de dos segles que se celebren gairebé ininterrompudament i són les més antigues i tradicionals del seu elenc festiu local. En aquest Tema de la Setmana ens proposem anar-les desgranant perquè la resta de veïns i veïnes del Penedès puguin (puguem) conèixer-les millor.

No és festa major, ni Fires i Festes, ni tampoc és cap dia festiu del calendari local, però pels voltants de Corpus a Sant Sadurní tothom sap que arriben els dies més assenyalats de l’any. Una setmana per fer vida al carrer, per passejar, per sortir i per gaudir i per fer veïnatge. Durant set dies —un per cada un dels sis barris que formaven Sant Sadurní a finals del segle XIX, més el de l’Ajuntament— la vila gaudeix de les tradicionals Festes dels Barris.

Com a moltes altres manifestacions festives tradicionals de casa nostra, l’origen de la Festa dels Barris és religiós i coincideix amb la festivitat de Corpus. Amb els anys aquest caràcter dogmàtic s’ha anat perdent o adaptant als temps, però la celebració s’ha mantingut. Tot i que és difícil precisar des de quan se celebren, se sap del cert que la seva recuperació va ser a finals del segle XIX i que des d’aleshores ja no s’han deixat de celebrar, exceptuant el període de la Guerra Civil.

Les Festes comencen sempre un dijous (enguany van encetar-se ahir) al barri de l’Ajuntament i acaben just una setmana després al barri del Raval. L’ordre que segueixen els barris i l’estructura de la festa és igual en tots ells: són dos dies d’activitats, el primer se’l coneix com la festa del barri i el segon com el dia del rengle. El primer dia és quan es concentren totes les activitats lúdiques i festives, tradicionalment s’organitzaven enramades, concursos i completes, però des de fa anys que això va caure en detriment de concerts, castells de foc, espectacles infantils, etc. L’endemà l’única activitat que hi ha és el rengle, alhora que el següent barri arrenca amb la festa, i així successivament.

La Festa dels Barris l’organitzen els veïns i veïnes de cada barri, que mesos abans de Corpus comencen ja a treballar en l’organització i en la recerca de finançament. El consistori organitza la del barri de l’Ajuntament i els dona suport econòmic, però és la gent del barri qui les fa realitat. I és justament aquest sentiment comunitari el que explica l’arrelament de la festa entre la població.

Si hi ha un denominador comú en totes les festes dels barris aquest és, sens dubte, el rengle. Cadascun té el seu i l’estructura és igual en tots els casos, amb l’excepcionalitat del barri de l’Ajuntament, en què els protagonistes són la canalla.

Els veïns i les veïnes que volen se citen a una hora en un punt del barri i comencen a disposar-se en fila. Tradicionalment les noies solteres duien una mantellina blanca i les casades una de negra i encara avui hi ha qui manté la tradició. En el cas dels nois i homes, duen un clavell vermell a la solapa de la camisa o l’americana i porten un bastó.

Les encarregades d’encapçalar el rengle són dues administradores del barri. Elles porten una mantellina blanca que els cobreix les espatlles i sostenen una panera folrada amb puntes de coixí on porten la coca que duran fins a l’església perquè la beneeixin.

La Banda de Barris, una formació musical amateur formada per músics locals i de la comarca, es posa davant el rengle i comença a tocar. La fila va avançant pels carrers del barri, parant a algun punt per ballar una mena de vals al so de dues tonades tradicionals: El ball de la mantellina i Sota la doble àliga.

En arribar a l’església el rengle entra a dins i, en acabar la cerimònia, els nois i homes que volen aixequen els bastons formant un passadís. El repartiment de la coca i el retorn al barri posen el punt final al rengle.

Mercè Carbó treballa al servei de Cultura de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia i és una de les encarregades de coordinar l’organització de les Festes dels Barris

En una festa organitzada pels veïns, quin paper hi juga l’Ajuntament?

Tenim una doble tasca. Per una banda, fem d’enllaç entre l’associació de barris, que és una mena de coordinadora que aglutina els representants de cadascun d’ells, i els diferents departaments de l’Ajuntament que intervenen d’una manera o altra en les festes: brigada, policia local, etc. I, per l’altra, ens encarreguem d’organitzar la festa del barri de l’Ajuntament.

La Festa dels Barris és la més antiga i tradicional de la vila. Com es manté aquesta essència?

Per mi l’essència dels Barris és el fet que l’organitzen els veïns i veïnes, és a dir, la gent del barri. Això és el que fa que la gent se la senti tan seva, la mantingui viva i vagi passant de generació en generació una estructura estable de festa.

Com és aquesta estructura?

Les festes es fan a 7 barris seguint sempre el mateix ordre correlatiu: comença l’Ajuntament i el segueixen Sant Antoni, Montserrat, Església, Diputació, Cavallers i Raval. En tots ells la festa dura dos dies, el primer és el que n’hi diem festa del barri i és on es concentren totes les activitats lúdiques, festives i culturals que els organitzadors de cadascun d’ells decideixen, mentre que el segon dia només es fa el rengle. I aquí sí que hi ha molts elements tradicionals que es mantenen: les paneres amb la coca, les mantellines que duen les administradores, el clavell que porten els homes, la música que sona, el passadís de bastons que es fa a la sortida de l’església…

Com es va adaptant la festa als nous temps?

Diria que en les activitats que es van organitzant el dia de la festa de barri i que van canviant a mesura que la societat avança. Tot i això, s’intenta que cadascun mantingui la seva singularitat, per exemple, el de l’Església fa una catifa de flors, el de l’Ajuntament té el rengle dels confits, el del Raval tira el castell de foc més gran, el Diputació crema una falla… Antigament hi havia més rivalitat entre barris, per exemple, entre Cavallers i Raval es feien bromes perquè per arribar a l’església els veïns del Raval han de passar per Cavallers i aquests sempre els esperaven amb bromes. Aquesta rivalitat ha anat perdent força.

Quin és el repte perquè la Festa dels Barris es mantingui viva durant els pròxims anys?

Comptar amb prou col·laboració, organitzativa i econòmica, dels veïns i veïnes de cada barri. L’Ajuntament subvenciona una part de les festes, però sense la col·laboració de la gent aquestes no serien possibles. Organitzar un barri són moltes hores i molts diners, per això cada comissió passa per les cases a cobrar. Els hàbits van canviant, ara la gent ja no té gairebé efectiu a casa i ja hi ha barris que s’han adaptat obrint un Bizum o posant guardioles en alguns establiments.

Costa trobar fons i gent nova per tirar endavant les festes?

Cada barri té la seva realitat, però en termes generals, sí. I crec que en bona part està relacionat amb el fet que el poble es va fent gran i els nous veïns i veïnes desconeixen la festa.

Què cal fer per aconseguir més implicació del veïnat?

Per part de l’Ajuntament ens hem proposat fer més divulgació sobre què és la Festa dels Barris, d’on sorgeix, com s’organitza, com es gestiona… Si fem més pedagogia, quan la comissió vagi casa per casa, sabran perquè ho fan i, alhora, potser serà més fàcil que s’engresquin i se sumin a l’organització.

Com has dit, Sant Sadurní va creixent. Pot ser que arribi un dia que en lloc de 7 barris les festes se’n facin a 8 o 9?

En principi no està contemplat, perquè totes les zones per on creix la vila van quedant abraçades pels 7 barris històrics.

Vist des de fora, és sorprenent veure com d’arrelada està la Festa de Barris a Sant Sadurní. Al cap i a la fi, de festes de carrers i de barris n’hi ha a pràcticament tot arreu…

Però Barris és una festa amb centenars d’anys d’història i la fa el poble, és la màxima expressió de crear comunitat. Els veïns es conviden d’un barri a l’altre, les portes de les cases s’obren, durant una setmana la gent va a casa d’amics o parents a fer una copa de cava i coca.