Les darreres setmanes hem vist com la millora substancial de les dades epidemiològiques han donat pas a una retirada progressiva de restriccions. Amb l’obertura de l’oci nocturn i l’autorització per organitzar activitats culturals a peu dret sense distanciament social es presentava l’escenari ideal per recuperar un carnaval amb la màxima normalitat possible. Normalitat entesa com a semblança a l’activitat prepandèmica. Així s’ha plantejat a Vilanova, on els carrers tornaran a omplir-se de música, disfresses –sense lluentons–, caramels, ordi i merenga. I de mascaretes, sempre que no es pugui garantir la distància interpersonal.
Un carnaval “normal” –amb tots els seus peròs– que tots necessitàvem. Però especialment els i les joves, que hem vist truncada la nostra vida social els últims dos anys, en una etapa vital de descobriment en què justament relacionar-se amb els altres és clau per al nostre desenvolupament. Parlar de les repercussions que la pandèmia ha tingut entre el jovent, en aspectes com la salut mental, donaria per un article sencer. Les dades són esgarrifoses. Segons la Federació Salut Mental Catalunya, el 80% dels joves ha expressat malestar emocional arran del confinament, i un 60% ha patit algun tipus d’ansietat, convertint-se el suïcidi en la primera causa de mort no natural en persones entre 15 i 29 anys.
Un carnaval “normal” doncs, que vol dir molt més que uns dies de disbauxa i diversió. Un carnaval que ens apropa al final del túnel. Un carnaval que esperem que ens marqui el camí cap a uns anys gloriosos –tot i la precarietat laboral, les dificultats per emancipar-se i les nul·les perspectives de futur–, plens de coses ordinàries, però sense la incertesa que suposa viure una pandèmia en primera persona.
Adrià Guevara i Figueras, regidor del Jovent Republicà
Vilanova i la Geltrú
